Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Expira uèi l’ultimatum de Rajoy a Puigdemont

Puigdemont a refusat de respondre e prepausa un relambi de dos meses per dialogar. L’estat espanhòl poiriá uèi ensajar de suspendre lo govèrn autonòm de Catalonha

Es uèi lo darrièr jorn de l’ultimatum que lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, lancèt al president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont. E doncas, uèi l’estat espanhòl poiriá ensajar de suspendre lo govèrn autonòm de Catalonha.

Totun, dins sa letra de responsa, Puigdemont precisa pas se declarèt l’independéncia, mas prepausa un relambi de dos meses per dialogar. La responsa del president catalan demanda a Rajoy que “meta fin a la repression contra lo pòble e lo govèrn de Catalonha” e demanda una reünion amb Mariano Rajoy “al pus lèu possible” per “analisar los primièrs acòrdis”. En mai d’aquò, requerís que se deteriore pas mai la situacion e afirma qu’es segur que se pòt trobar una solucion. La letra ten doas paginas annèxas que contenon una lista de reaccions internacionalas contràrias a l’accion e la repression del govèrn espanhòl durant lo referendum del 1r d’octòbre passat.

Rajoy a refusat la proposicion de Puigdemont e li ditz que rectifique abans dijòus.
 
Dimècres passat, Puigdemont declarèt l’independéncia de Catalonha e Aran e la daissèt en suspens per donar una oportunitat al dialòg, mas Rajoy li clavèt la pòrta amb lo sosten del Partit Socialista (PSÒE) e de Ciutadans. Lo cap espanhòl diguèt que parlariá amb Puigdemont sonque se “torna a la legalitat”, e mai afirmèt que “i a pas cap de mediacion possibla entre la lei democratica e la desobesissença e l'illegalitat”. Ansin, Rajoy bandiguèt un ultimatum a Puigdemont:  lo cap del govèrn espanhòl aplicarà l'article 155 de la Constitucion espanhòla s'abans lo 16 d'octòbre lo president catalan a pas levat la proclamacion de l'independéncia.
 
“Demandas lo dialòg e i respondon en metent lo 155 sus la taula”, çò comentèt Puigdemont sus Twitter.
 
L’article 155 prevei de prene lo contraròtle de l’autonomia per tal de preservar “l’unitat nacionala” [vòl dire estatala]. S’es pas jamai aplicat e lo tèxt especifica pas gaire quinas mesuras poirà prene Rajoy per obligar la Generalitat d’obesir a sos òrdres. Aquò poiriá inclure de desplegar l’armada, segon insinuèt dijòus passat la ministra de la defensa espanhòla a l’ocasion del Jorn de l’Ispanitat, lo 12 d’octòbre passat.
 
L’aplicacion d’aquel article poiriá tanben anullar l’autogovèrn de la Val d’Aran.
 
D’autre latz, l’Assemblada Nacionala Catalana demandèt que se levèsse la suspension de la declaracion d’independéncia, e quichèt lo govèrn de la Generalitat per qu’apliquèsse la lei prevista en cas de victòria de l’“òc” dins lo referendum del 1r d’octòbre passat.  Davant lo refús de l’estat espanhòl de dialogar, “i a pas cap de sens de manténer la suspension de la declaracion d’independéncia”.
 
 
Puigdemont risca d’èsser arrestat
 
Per quant a el, lo ministre dels afars exteriors espanhòl, Alfonso Dastis, assolidèt a la television francesa CNews que lo govèrn espanhòl esperava d’aver pas de far servir la fòrça en Catalonha. Interrogat sus una possibla arrestacion del president de la Generalitat, Dastis respondèt: “Aquò depend d’el”. 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
4.



IN MEMORIAM
En aqueste loc los antidisturbis enviats pel President del govern espanhol Mariano Rajoi feren carregas contra la gent pacifica que volia votar l'1Octubre del 2017. Los antidisturbis destroçaren las portas e el mobiliari de l'escola, pegaren brutalament a la gent qu' es mantenet en actitut ferma de resistencia pacifica. Al final enganaren a los antidisturbis que s'emportaren una urna amb paperetas en blanc qu' es pensaven qu' eran los vots. E la gent poguet seguir votant quan se n'anaren los antidisturbis.

  • 4
  • 0
Bernatmm Tarba
3.

#2 Senyora, vostè no seria una d'aquestes tortosines que van votar per conservar el monument franquista al mig del riu Ebre ? Un monument "a los caïdos por dios i la patria" per a recordar les guerres i batalles d'España per aixafar Catalunya als 1936-1939.

  • 3
  • 0
Carme Tortosa
2.

El que està passant és la major bogeria de l'historia de catalunya, els catalans no independentistas, que en som molts, estem assustats i vivim amenaçats. Aqui en la nostra terra vivim aterrats per culpa dels radicals intolerants, s'imposa doncs, el seny, el diàleg, no la posta en comú de monolegs, el diàleg primer de tot entre nosaltres els catalans, el problema som nosaltres i la solució serà nostra.
Cal donar un Si a catalunya i un Si a Espanya. Els separatistas ens aboquen al kaos.
Per favor, necessitem una mediaciò internacional per a que açò s'aturi. Volem sortir de la dictadura separatista.

  • 0
  • 7
Enric Mala Tèsta
1.

Per quant a el, lo ministre dels afars exteriors espanhòl, Alfonso Dastis, assolidèt a la television francesa CNews que lo govèrn espanhòl esperava d’aver pas de far servir la fòrça en Catalonha. Interrogat sus una possibla arrestacion del president de la Generalitat, Dastis respondèt: “Aquò depend d’el”. Lo president Puigdemont apareis un pauc aicí coma aquesta puta de victima que s'es obstinada a presentar son cap a la trajectòri de la bala de flingue que l'a fin finala abatuda. La victima non seriá pas estada subre aquesta trajectòria, encara seriá viva ! Catalonha, los caps fendasclats de las vièilhas dòmnas qu'anavan votar e Puigdemont, son exactament coma aquesta victima : tot es integralament de sa fauta. E lo paure estat criminal que trepeja los dreits de l'òme al non de sa constitucion tant imperialista coma la de França, es sempre acusat injustament… Ne vau plorar, tè !

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article