Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Repression dins lo Cameron del Sud: almens 17 independentistas mòrts

Lo 1r d’octòbre passa, l’estat reprimiguèt brutalament una manifestacion independentista en Ambazonia

Almens 17 mòrts es lo tragic bilanç de la repression contra los independentistas d’Ambazonia (Cameron del Sud) segon las donadas d’Amnestia Internacionala. Segon d’autras fonts, lo nombre de mòrts despassariá lo centenat. Aquela brutala repression de l’estat cameronés aguèt luòc en seguida d’una manifestacion independentista ont se proclamèt simbolicament l’independéncia lo 1r d’octòbre passat. Aquel jorn, lo govèrn cameronés enebiguèt las reünions publicas, talhèt Internet e obliguèt los comèrcis de barrar.
 
Cameron nasquèt en 1961 coma una federacion de dos estats: d’un caire l’ancian Cameron del Sud, qu’èra una colònia britanica, e de l’autre la rèsta de Cameron, colonizada per França. En 1972, un emendament a la Constitucional remplacèt la federacion per un estat unitari, çò que provoquèt un fòrt movement independentista sud-cameronés. Los 3,4 milions dels diches “anglofòns” considèran que l’estat cameronés los marginaliza a respècte de la partida “francofòna” del país, çò rapòrta Nationalia. Mas cal soslinhar qu’una bona partida de las resèrvas de petròli se tròban, justament, davant la còsta del Cameron del Sud.
 
Dempuèi 1972, divèrsas organizacions independentistas an proclamat en mai d’una ocasion la Republica d’Ambazonia, lo nom que prepausan per un Cameron del Sud independent. Lo govèrn cameronés a refusat sistematicament de negociar, quitament pas lo retorn a l’estructura federala anteriora a 1972.  Un rapòrt de Crisis Group recomanda al govèrn cameronés d’èsser mai inclusiu amb los diches anglòfons e d’aplicar un sistèma descentralizat.



abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bernatmm Tarba
2.

Complicada qu'ei, era istòria deth Cameroun. Un estat african, tau com ei dempush de 1972, que semblarià ua anciana colonia part dera AEF (Afrique Equatoriale Française) damb totis eths problèmas e eras taras dera Françafrique. E ben non ! Praubes que sont passadis per dus ou tres colonisaires (alemans, push anglés e francés) en un segle (1885-1961) segont quin lòc deth estat actuau. Tot aquerò qu'ei condat e plan referenciat en eths liaders [d’Ambazonia (Cameron del Sud)] deth article aquiu dessus. Totun ! qu'en arresulta un abarrejadis de noms de lòcs pegadis peras administracions colonialas segon era situacion geografica de cadun (arresumit : çò qu'èra eth Sud deth Est peths anglés que s'ac vesien dempush de Nigeria, era eth centre deth Oest peths francés que s'ac vesien dempush dera AEF). Arreviradas en Català e despush en Occitan, vos podetz pensar qu'ei eth Sud deth estat de Cameroun, país deths Fang de lengua Beti, que se vòu independent.
Eth liader [d’Ambazonia (Cameron del Sud)] ditz eths hèts e era chronologia, mès eras explicacions son coma caije tostemps damb eras questions africanas, vistas d'ua manèra post-coloniala d'estats-nacions, de termièras, de lenguas e arreligions deths colonisaires.
- Vosatis totis, lectors deth JORNALET, se vos auetz cresut de debon qu'aqueras gent son definits com "francofons" e "anglofons" ??????
- Alavetz, eth Cameroun deth sud, aont ei era capitala d'estat Yaoundé, qu'ei deth pòble Fang, eth madeish qu'eth nòrd de Gabon, qu'arrecomani aths interessats eras diuersas intervistas deth escritor Mongo Beti (>>>YouTube).
- Eth Oest deth Cameroun, aont ei Ambazonia, ath long dera termièra de Nigeria, qu'ei un territòri de terras nautas, ua geomorfologia que sembla fòrça a la deth sud d'Auvernha, de Velai e Gavaudan : lanas imensas enter 1000 e 1500m de naut, volcans non adromits a hèt, e vaths pregonas. Pais ric de bestiar (zebus) sus eths plans, e ric de cacao e café e agricultura variada en eras vaths. En 1916, acabat damb eths Alemans, eths Francesis e Anglesis an traçat era termièra (sense tier compde dera unitat deths pòbles d'aqueras montanhas "obvious/bien sûr"), aquèra qu'ei en causa enqui'a ara.
- Eths pòbles d'Ambazonia e deras autas montanhas deth Oest deth Cameroun. Era etnologia deth segle passat les disià "semi-Bantou". Uas quantitats de tribus, coma petitas feodalitats federadas, damb ua organisacion elaborada de poders e cronta poders, garantias de patz enter eras "cheferies" mes cap ath sud ( Bali, Fôndong, Bangwa, Kongwan, Bamileké, Bamenda ) e "reiaumes" de territòris mès estienuts cap ath Nòrd ( Bamom, Wom, Ndjogn, Tikar ). Ara fin deth segle XIX, en Fomban, ath palai reiau deths Bamom inventeren ua escritura ieroglifica, damb valors sillabicas e valors foneticas, entà hèr servir segon eth besonh. Grana riquesa en arts plasticas, damb quauquas arrelacions damb eths vesins Ibò e Ibibò deth Nigeria.
- Tot aqueth "pòble de pòbles" qu'ei concient dera sua cultura, deras costumas tostemps viuas, sense contradicion damb ua modernisacion que mos deisharià pensar, a vista europenca, deth compromès deths japonesis : un temps entà cada causa ! Era linha-termièra politico-administrativa enter francofonia e anglofonia que les talha peth mièi, non sembla que l'an en eth son cap. Qu'èi coneishut uns Bamilekés ( teoricament francofons ) qu'auien estudiat ara universitat de Lagos e qu'ensenhen anglés a Douala. En totis eths territòris Fang ( teoricament sonque francofons ), de lengua Beti, ath torn deras nautas terras, era "lengua-franca" de comunicacion qu'ei eth Pidgin-English. Aqueth problèma de lenguas, que ni era ua ni era auta son deth continent, son pretextes entà dividir e controlar. Entà mantier eras règlas deths colonisaires ath trauers deths sons mandataris, espaurugais, locaus.
- Un long comentari !!!!! mès demòri que s'auètz auüt paciença, aueratz vist que luenh d'aci tau que i a gent que mos semblen, mès que çò que pensauem. Que an ahèr damb eths madeishis cantaires, sià de France o de Françafrique entà manejar e mondialisar-mos.

  • 1
  • 0
Enric Mala Tèsta
1.

Un rapòrt de Crisis Group recomanda al govèrn cameronés d’èsser mai inclusiu amb los diches anglòfons e d’aplicar un sistèma descentralizat. Mas conselhat lumenosament pels govèrns francés e espanhòl benlèu, lo govèrn cameronés actual a respondut que ne preniá bona nòta e a quitament precisit : "escota quand plòu !"…

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article