Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Retorn sus accion

Solide, qu’apareish com un petit obratge pro domo. Mes lo libe recentament sortit de Dàvid Grosclaude qu’es interessant. Espiada e impressions

Lo libe de Dàvid Grosclaude, prefaciat per Max Simeoni
Lo libe de Dàvid Grosclaude, prefaciat per Max Simeoni | JJF
Pleitei pro domo benlèu mes hòrt interessant aqueste petit obratge recentament sortit, entitolat Los mots e lo baston. Qu’es escriut —en gascon (mes qu’existeish tanben ua version en lenga francesa)— per Dàvid Grosclaude qui torna sus son engatjament de mei de 40 ans per la lenga d’òc. Per eth, enqüèra mei que per d’autes defensors et promotors de las lengas ditas regionaus, n’es pas un simple passatemps, un léser o hobby de fin de setmana. Qu’es un prètzhèit arribat de la soa enfància bearnesa au “país deus monts e de las arribèras” on son pair, lo “Miquèu” (1926-2002), dab Rogèr Lapassade (1912-1998) e d’autes valents, militava per la lenga nòsta, dens l’encastre de l’associacion Per Noste a Ortés, deu temps on èra “seccion bearnesa” de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). “Per l’onor deu país sosténguer e per sa dignitat manténguer” com ic escrivó Pèir de Garròs, gascon de Lectora au sègle XVIu: ua citacion qu’aimava a rapelar Rogèr Lapassade…
 
Au debut deu son libe (16 capítols de lectura facila), l’ancian jornalista de benlèu 60 ans, fondador en 1995 de La Setmana, publicacion setmanèra tot en òc, torna sus son caminament. Ne disi pas la soa “carrièra”, nuança! Qu’a tribalhat dens la premsa audiovisuau e escriuta, e qu’avó responsabilitats a l’IEO dont estó president (2001-2009)[1]. E que s’es engatjat en politica.  Last but not least, que parla deu son gran ahar, la gestacion dificila de l’ÒPLO (Ofici Public de la Lenga Occitana). Qu’èra en fin deu son mandat de conselhèr regionau de la defunta Region Aquitània (adara l’apèran “novèla”). En mai-junh de 2015 qu’entamièt ua cauma de la hami[2] per har plegar l’Estat (Ministras  de l’Educacion e de la Cultura notadament).
 
Arremarcas e galejadas. Causa bien coneishuda, París e la soa hauta administracion son tostemps plenhs d’estrambòrd generós per aviar ua politica linguïstica respectuosa de las diversitats...  Quantes còps Dàvid Grosclaude —estacat (eretatge familhau) aus principis de la Republica— recebó deus sons caps-redactors, quan èra joen jornalista, o, mei tard, de quauques collègas conselhèrs regionaus arremarcas e galejadas totjamei agradivas e pleas d’umor! Dens aqueth país, dens los mèdias mei que mei, qu’i a “l’occitan de servici”, color locau que se plasen a caricaturar, a escarnir finament e a folclorizar.
 
Darrèr tot aquò, ua desolanta realitat: l’aculturacion, l’ignorància e lo manca de curiositat. Mesprètz ordinari per la “província” au quau gascons, provençaus o auvernhats son abituats. “Ignorar n’es pas de segur un pecat, escriu l’autor (pagina 52), mes non pas voler apréner qu’es ua fauta”. E donc, capborrut (qu’ic cau n’estar de temps en temps), l’ancian president de l’IEO n’a pas jamei deishat tombar. Ic caleré cap a un Estat qui se compòrta com un “dinosaure” a perpaus de l’audiovisuau (pagina 133)? Sustot quan espian çò qui hè en País de Galas o dens d’autes país qui ne son pas acarnassits per çò qui pertòca l’uniformizacion lingüistica. En particular en Quebèc on los defensors de la francofonia, de Montréal o …de París, n’an pas mancat de’s regaudir de la famosa Lei 101 qui completa ua politica lingüistica digna e dinamica. Solide, que cau guardar ua fe bien calhivada per har evolucionar las mentalitats exagonaus!
 
 
La sau deu libe
 
En mei de la reflexion generau, l’obratge balha tanben quauques revelacions o pertrèits en mieja tinta de personatges qui an jogat un ròtle vertadièr, per exemple Maurice Deixonne, “parlamentari conscienciós” de la IVu Republica[3], o simplament las “utilitats”[4] qui s’encargan o qui son missionats per  …negar lo peish. L’ahar de l’article 2 de la Constitucion o la de la Carta Europèa de las Lengas Regionaus o Minoritàrias ne son quauques exemples. E per çò qui pertòca la reforma de las regions (“vergonhosa” escriu l’autor, p. 159), que remembra que las decisions èran presas d’avança. Un truc de mei sus las soas illusions democraticas e republicanas.
 
Mes d’aquò, rai! Lo Dàvid demòra totun optimista. Qu’a transmetut la lenga aus sons hilhs e que sab  que, a maugrat deus trabucs e de las miaças, qu’i a iniciativas que balhan espèr: lo tribalh des las Calandretas o dens las classas bilingüas, l’experiéncia d’Òc Tèle, los qui tribalhan suu terren e las reaccions de las gents. Tot lo monde ne son pas indiferents o ostils. E que hè soa (p. 157) ua frasa d’Étienne Roda-Gil (1941-2004), paraulèr deu cantaire Julien Clerc: “Com ua lenga anciana qui volerén massacrar, que vòli estar util tà víver e saunejar”.
 
 
 
 
Joan Jacmes Fénié
 
 
GROSCLAUDE, Dàvid. Los mots e lo baston (obratge bilingüe). Edicions de l’ADEO, 2017. 182 paginas. 12 èuros.  

 
 
[1] Que torna un drinòt sus las manifestacions (Carcassona 1 e 2, Besièrs, Tolosa) qui balhèren haut o baish un chicòt d’espèr aus defensors de l’occitan.
[2] Véder "David Grosclaude en cauma de la fam" sus Jornalet lo 27 de mai de 2015 e autes articles dens aqueths jorns que seguiren en mai-junh de 2015.
[3] Maurice Deixonne (1904-1987), ancian escolan de l’ENS e agregat de filosofia, estó deputat socialista (SFIO) deu departament de Tarn (1946-1958). Qu’es eth qui presentèt – non shens dificultats –  la proposicion de lei sus l’ensenhament de las "lengas e dialèctes locaus" qui desboquèt sus la lei deu 11 de genèr 1951, la famosa "Lei Deixonne".
[4] Ne pòden establir la lista (probablament incompleta) …en léger lo libe!





abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ltrobat
1.

Ne s'ei pas enqüèra desvelhat entà comentar l'article lo Poudampa?

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article