Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La gramatica deu Renaud

La cobèrta deu libe de Renaud Lassalle
La cobèrta deu libe de Renaud Lassalle | JJF

“E ua gramatica gascona de mei!”, diseràn los uns. “Enfin, lo biaish per bien pegar au mon parlar negue”, se regaudiràn los autes, benlèu originaris de La Boèira, Trensac o Biscarròssa o Morcens. “Esbrigalhamament suplementari”, sospiraràn quauques-uns. “E n’i aurè pas d’autas causas mei essenciaus a hargar e a hicar en movement?”, demandaràn d’autes esprits critics e ahamiats d’accion? Solide, la defensa e la promocion de l’occitan ne manca pas de braç e de criticaires. Egau, lo joene Renaud Lassalle a tribalhat. Lo debat ne serà  benlèu enqüèra alimentat. Petita espiada.
 


Originari de Mamisan (País de Bòrn), lo Renaud Lassalle qui hè collectatges hòrt utils dens los Pirenèus per Eth Ostau Comengés, ven de sortir ua gramatica segon lo gascon de Fèlix Arnaudin, lo “parlar negue” de la Gran Lana e deu País de Bòrn[1]. Solide, dab ua lenga pluricentrica e separada en grans dialèctes (gascon, lengadocian, provençau, nòrd-occitan), lo maine d’òc —“deus Aups aus Pirenèus”, disè Frederic Mistral—  pòt apareisher com esbrigalhat, talhucat en detzenats o quitament centenats de parlars diferents. Ua escaduda bien comòda per los qui, nombrós e limashords, vòlen —o volerén— que dispareishossin hòrt viste tots aqueths “vestigis” d’ua auta epòca. Mespresós deu nòste cabau mes atalentats de progrès, çò disen, que desiran har taula arrasa deu passat. E d’insistir: “Lo patés que càmbia d’un vilatge a l’aute”. L’ignorància, sabentament entertienuda, permet d’entertiéner los mites...
 
Egau, me rapelarèi tostemps que, vienut a Sabres en 2004 per lo collòqui “Un país dens sa lenga” organizat per lo Parc Naturau Regionau de las Lanas de Gasconha, lo linguïsta tolosan Jean-Louis Fossat, originari de Monthòrt (Shalòssa), disè que l’occitan es la “lenga de la tolerància”. Lavetz, que cau tostemps acceptar que l’interlocutor(a) parli un chic diferentament. Ne seré pas tot simplament lo rebat de la grana riquessa de la lenga nòsta?
 
Donc, passionat tot joenòt per la lenga de Fèlix Arnaudin descobèrta dens la vielha edicion en grafia “fonetica” deus cants e deus contes deu Boeiròt, publicats en 1965-67, puish dens  las Òbras completas (coedicion PNRL /Confluences), Renaud de Mamisan s’es metut au tribalh. Lhevat quauques causidas curiosas, qui’s pòden compréner (chepic d’exactitud per pegar absoludament – vielh saunei – a la prononciacion locau), qu’explica en permèir la grafia normalizada deu gascon (chic de monde adara la contèstan) a la quau ètz abituats, cars legidors deu Jornalet e autas publicacions barrejadas. Après, haut! de “seriós”. O quitament de “hard”, pensaràn quauques-uns: la frasa simpla, lo grop nominau, l’adjectiu...Per acabar dab la frasa complèxa e las conjugasons.
 
Saludam aqueth tribalh deu saberuts qui cèrca de tornar hicar a l’aunor un gascon natre e ideau. Que s’i cau assajar, segur, e ne pòden quitament har son mèu. Totun, shau! Lo mei important qu’es de guardar lo plaser de parlar, de transméter e de har víver la lenga, quan l’escarraunharem un chicòt. E ne cau pas, de mon punt de vista, arcastar a las gents pleas de bona volontat de har quauquas pècas. En tot cas, òsca preu Renaud! Bravo! Que persegueish a la soa mòda l’òbra de davancèrs (Robèrt Darrigrand, Miquèu Grosclaude, Andriu Bianchi e Maurici Romieu e pro d’ autes...) qui avèn de faiçon màger servit la lenga nòsta en hargant atrunas de qualitat qui an permetut de har ua navèra produccion escriuta e de mestrejar mélher la lenga.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié
 
 
 
LASALLE, Renaud. Gramatica gascona segon lo parlar de la Gran Lana e deu Bòrn. Editions des Regionalismes, 2017, 148 paginas, 14,95 èuros.
 
 
 
 
[1]Gascon negue: biaish de prononciar lo gascon dens la partida occidentau de la zòna occitana gascona, deu País de Bòrn estant (a bisa) dinc au parçan de Baiona (au mijorn), en passant per Senhans, Maransin, Maremna e bien segur la Gran Lana.



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

L\'autor
2.

Adishatz,

Que vei çò qu'atz escriut aquí e que m'aduvi completament dab vos. Aquera gramatica, qu'ac cau díser, se sòrt d'ua manièra confidenciau, qu'es pr'amor arré n'es dishat en'queth òrde d'obratge... Me l'an arrefusat en mantun lòc, qu'es totun estat hèit dab un eperit scienific, shètz nat "parti-pris".

S'atz lo malur d'arrensenhar çò qu'apèran "un parlar dialectau", valent a díser "un patoès" en le boca deus occitanistes, qu'ètz botat de parts... e criticat percè que vs'interèssatz en quauquarré "d'inutile". Qu'es çò de dit, darrèr les linhas mei haut... Totun, aqueth parlar, qu'es reau, donc qu'es ua composanta deus parlars d'òc au medish tite que quau parlar d'òc que singui. Donc, qu'es "l'occitan" personificat.

Que sui tabé prèst a partatja l'esquelete de le mia gramatica dab qui vòu hargar le deu son parlar.

  • 3
  • 0
Mèfi ! 31
1.

Del temps que la lenga se mòr, e que se fa besonh de metjans utils e a gratis, d'unes sòrten de libres que se legissen d'un biais confidencial.
Es bèl temps de definir un format optimal unenc de gramatica occitana a destinacion dels franceses, que poiriá se declinar dins cada varianta regionala e locala.
Pensi a la Gramatica del parlar del Savés de Michel Saint-Raymond, en pdf descargable a gratis; de mai,se propausa una version Word, per fin que cadun pòsca ne far una gramatica de son parlar.
Aquel format de gramatica es concebut d'un biais clar e sintetic. Abordable per totun. Aquel modèl pòt èsser ameliorat.

  • 4
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article