Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Macron exclutz un estatut d’autonomia tal coma lo reclaman las institucions de Corsega

“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò a dich lo president francés. Macron ofrís una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament

| Benoît Tessier / Pool / Reuters Pool

Lo president francés, Emmanuel Macron, a barrat practicament la pòrta al fach que Corsega aja un estatut d’autonomia amb capacitat legislativa e a exclús la cooficialitat del còrs. Es un còp dur contra las demandas del govèrn insular e de l’Assemblada de Corsega, contrarotlats per la coalicion Pè a Corsica que, en decembre, ganhèt amb un programa autonomista las eleccions dins l’illa, amb una majoritat absoluda de vòtes e de sètis. “Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, es una error, e o pòdi pas acceptar”, çò a afirmat Macron, qu’en contrapartida a ofèrt de negociar una reconeissença especifica de Corsega dins la Constitucion. Pasmens, o a fach a travèrs d’un article que l’Assemblada e lo govèrn insulars avián refusat explicitament.


Lo president francés prononcièt dimècres passat, dins la vila còrsa de Bastia, un discors fòrça esperat, perque s’èra anonciat que i revelariá sa vision per l’avenir immediat de Corsega. Las perspectivas, del vejaire dels nacionalistas còrses, èran pas gaire prometedoiras, après las reünions que lo cap del govèrn còrs, Gilles Simeoni, e lo president de l’Assemblada còrsa, Jean-Guy Talamoni, avián tengudas a París amb lo primièr ministre francés Édouard Philippe e lo president del Senat, Gérard Larcher.
 
Lo president francés anoncièt que poiriá estudiar de donar a l’illa la competéncia per poder aviar “de nòus impòstes locals”, e diguèt d’èsser “dispausat” a negociar una mençon de Corsega dins la Constitucion francesa “en rason de sa geografia [e] de sas especificitats”. Serà, çò diguèt, mejançant l’article 72. Es justament çò que volián pas los autonomistas còrses, que prepausavan l’inscripcion de Corsega dins l’article 74, amb l’esperança que —coma dins lo cas de la Nòva Caledònia— s’i poguèsse consignar l’establiment d’un poder legislatiu pròpri, çò qu’es pas lo cas amb lo 72, que d’en primièr es pas pensat per impulsar d’autogovèrns d’aquela mena.
 
D’efièch, divendres 2 de febrièr l’Assemblada e lo govèrn còrses avián aprovat una resolucion que demandava explicitament a Macron que negocièsse sus l’autonomia e faguèsse pas servir lo 72. Curiosament, la resolucion aguèt pas solament los vòtes favorables de la coalicion de Simeoni e Talamoni, mas tanben los d’Andà per Dumane, lo grop macronista dirigit per Jean-Luc Orsucci.
 
Per tornar al discors de dimècres passat, Macron insistiguèt en plusors escasenças sus l’unitat indissolubla de Corsega amb França e expliquèt que çò que caliá a l’illa èra “superar las dificultats quotidianas” per “melhorar la vida vidanta dels ciutadans”.
 
Un melhorament que per Macron, passa pas, en cap de cas, per satisfar cap de las demandas principalas que las fan lo govèrn còrs e la majoritat parlamentària insulara. D’en primièr, un estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa, que poiriá èsser inspirat, segon çò que recentament an dich Simeoni e Talamoni, sus los de Catalonha, las illas Balearas o Sardenha. D’en segond, per la cooficialitat del còrs: Macron a defendut tornarmai lo “bilingüisme” mas a reïterat que la sola lenga oficiala deu èsser lo francés. D’en tresen, per la creacion d’un estatut de resident —que Macron a dich que seriá “contrari a la Constitucion e al drech europèu”— que protegiguèsse los còrses de l’especulacion immobilièra. E d’en quatren, per una amnestia dels presonièrs politics, que lo president francés ne vòl quitament pas ausir a parlar.
 
 
Colèra dels dirigents còrses
 
Après se reünir dimars amb lo president francés, Simeoni e Talamoni anèron  quitament pas dimècres a l’invitacion de Macron de dinnar ensems, abans lo discors. Macron mesestimèt aquela colèra: “Çò que m’impòrta es Corsega e los còrses. La rèsta m’interèssa pas”.
 
De ser, Talamoni reagiguèt en assolidant que “lo fach de dire als còrses que lor vòte a fin finala pas cap incidéncia sus la realitat politica es una forma d’umiliacion”. Los dos dirigents còrses considèran que lo resultat de las eleccions còrsas de decembre —lo 56% dels vòtes per la coalicion Pè a Corsica e los 41 sètis sus 63— èra una aprobacion mai que sufisenta a la demanda d’estatut d’autonomia.
 
Durant la dimenjada precedenta, de milièrs de personas avián participat a una manifestacion a Aiacciu per fin de reclamar a París que dobriguèsse un dialòg sus l’autonomia, jol lèma “Democracia e respècte pel pòble còrs”.
 
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion





abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"T\\\\\\\'arrega" Igualada (PP.CC.)
5.

Que els passa als grans estats? Tant costa acceptar el dret a la diferencia, reconèixer una Nació, no es ni un delicte ni una debilitat, es mes enforteix a l'estat que ho reconeix, França existeix, però te territoris, que no son francesos..casum! però si ja ho saben, això dels xovinisme...
Que ho reconeguin, Còrcega es una Nació, i te tot el dret a la independència, com Alsàcia, Lorena Bretanya, Normandia, Occitània. la Savoia, Cat. Nord, i Iparralde, i potser mes.
Que ho reconeguin i després parlin, es de justícia,crec.
Visca la Terra...LLiure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 3
  • 0
francesc palma
4.

La lenga d'ouil ha de ser aniquilada del mapa, solament hi ha d'aver la lenga d'Oc, la catalana, la bretona,...atal rasona lo govern francès mas alrevers. Es que non se vesen lo que fan, Non vulgas per tu lo que non vols pels altres, qu' es lo concepte de fraternitat o amor. Son uns caparruts de set soles. Uns discos retxats que no fan mai que dire sempre lo mateis. Colha de rucs sense voler ofendre als animals.

  • 2
  • 1
Enric Mala Tèsta
3.

La definicion politica de França es radicalament incompatibla amb quina reconeissença oficiala que quin pòble istoric autre que francés-francofòn subre son territòri dit (e donc sonque pretendut) "nacional".

O podèm reprochar a Macron, qu'a reagit coma un muòl reguèrgue. Quin autre cap de tièra politica en plaça d'el auriá reagit autrament ? Los nazis del FN ? Fillon ? Valls ? Melanchon ? Emai lo quite socialistoïda de pseudo-esquèrra, me demandi çò qu'auriá pogut inventar coma colhonadas retoricianas per se justificar de far pas res o d'o far lo mai tard possible…

França, o cal compréner un còp per totes, es radicalament, nativament e definicionalament incompatibla amb la subrevida de tot autre pòble que francés francofòn. Atal es e es atal. S'ensaja d'i cambiar qué que siá, se denega. S'o ensaja pas, nos denega. Cal dobrir los uèlhs : quicòm va petar. O frança espertarà, o ne crebarem totes, e lèu lèu…

  • 13
  • 0
Felip Martel Montpelhier
2.

#1 D'aitant mai que sos pauc elejuts an marchat amb la majoritat còrsa, çò qu'a permés a Castaner de los condemnar per devicacionisme.
Suu fons, lo discors de Bastia es calamitos d'arrogància, e fòrça inquietant per las negociacions a venir (car volgue o non volgue, ne'n chaldrè). E lo pèjo es estat dins los eschambis ulteriors, quad parla amb Luciani, ensenhaire de còrso, e que li repròcha de se voler embarrar amb sa lenga dins las "toilettes". Naturalament es inutil de li explicar qu'en Corsega, l'i a despuèi d'annaas un programa que lia lo còrso a las autras lengas romanas, çò que se fai tanben amb l''occitan. Es s'embarrar dins lo francés sol qu'es s'embarrar au cagador. Aquò dich, Macron parla fòrça ben l'anglés, a doncas ben anticipat l'etapa seguenta.

  • 17
  • 0
Pirolet
1.

Jòus digerís pas lo carpan que s'es pres a las eleccions còrsas.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article