Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Puigdemont a depausat una denóncia contra Espanha a las Nacions Unidas

Lo president catalan en exili a activat las institucions republicanas a Brussèlas del temps que renóncia provisòriament a son investidura

Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili a depausat una denóncia contra l’estat espanhòl al Comitat dels Dreches Umans de l’ÒNU amb la supervision de l’avocat Ben Emmerson, especialista en dreches umans. Puigdemont i revendica son drech de se presentar a las eleccions, son drech de libertat d’associacion amb de partits politics secessionistas per aténher la tòca de l’independéncia, e son drech a la libertat d’expression. Podètz trobar lo tèxt de la denóncia sus aqueste ligam.
 
Dins aquel text, lo president catalan denóncia que, en consequéncia de las mesuras adoptadas per l’estat espanhòl, s’es vist obligat de causir entre l’exili e lo retorn dins l’estat ont seriá estat somés a una “detencion arbitrària”. E mai soslinha qu’el es pas jamai estat condemnat per cap de delicte ni despossedit de sos dreches politics per cap de tribunal, mas que sos dreches son estats elimitats per “un periòde indeterminat”.
 
Aquela denóncia la depausa Puigdemont dirèctament a l’ÒNU après “aver fach totes los passes possibles dins lo sistèma legal espanhòl” e en tot cercar “una compensacion per la sequestracion executada contra el per las autoritats espanhòlas, qu’agisson de manièra coordenada”. Dins aquel sens, precisa que “i a de pròvas indubitablas de l’interferéncia governamentala sus l’independéncia de las proceduras judiciàrias”.
 
 
Emmerson: “Espanha agís contra la lei”
 
L’avocat de Puigdemont, Ben Emmerson, presentèt ièr a Brussèlas aquela denóncia dins una conferéncia de premsa en tot argumentar qu’”Espanha agís contra la lei” quand acusa Puigdemont e son govèrn d’“ofensas qu’existisson pas”. Segon Emmerson, la tòca de la denóncia es que lo Comitat dels Dreches Umans de las Nacions Unidas se pronóncie sus las violacions reïteradas que comet l’estat espanhòl. En mai d’aquò, precisèt que son ròtle èra d’explicar al Mond “cossí agís la justícia espanhòla”.
 
Per Emmerson, la denóncia presentada es pas brica una crida a “restituir” Puigdemont a la presidéncia de la Generalitat, mas una accion judiciària per qu’una instància internacionala constate las violacions de dreches umans que perpètra l’estat espanhòl. Tanben diguèt que lo percors de la denóncia podiá durar qualques meses o quitament d’annadas.
 
Ansin, l’avocat insistiguèt per dire que s’arrestarián pas fins que lo govèrn de Mariano Rajoy acceptèsse de negociar. Aquela negociacion deuriá aver doas condicions inalienablas: la liberacion immediata dels presonièrs politics e un dialòg “inclusiu e sincèr”. Dins aquel sens, Emmerson precisèt que se fariá totas las denóncias que caldriá a la comunautat internacionala, amb un fons solide e legal, “fins que Madrid foguèsse persuadit d’entamenar de negociacions”.
 
 
Puigdemont renóncia a l’investidura
 
Qualques oras abans, dijòus de ser, Puigdemont emetèt un messatge institucional de Brussèlas estant. Aquí anoncièt la denóncia depausada a l’ÒNU, l’activacion de las institucions republicanas a Brussèlas e son renonciament provisòri a èsser investit president regional de Catalonha. Dins aquel sens prepausa que lo candidat a aquela presidéncia siá Jordi Sánchez, president de l’Assemblada Nacionala Catalana e numèro 2 de la lista independentista Amassa per Catalonha, en preson preventiva dempuèi novembre passat jos las acusacions de “rebellion” e “sedicion”.
 
 
Reaccion de l’espanolisme
 
Quand a ela, la vicepresidenta del govèrn espanhòl, Soraya Sáenz de Santamaría, avertiguèt que l’estat permetriá pas “d’estructuras parallèlas ni que se destinèsse lo mendre èuro del tresaur public per que [Puigdemont] demorèsse a Brussèlas”. Tanben se vantèt que lo recors al Tribunal Constitucional espanhòl aguèsse empachat l’investidura de Puigdemont a distància.
 
De son costat, la cap del partit Ciudadans en Catalonha, Inés Arrimadas, critiquèt que l’independentisme volguèsse “esperlongar l’embolh e lo procès [independentista], e afrontar pas la realitat”. Segon Arrimadas, la decision de Puigdemont es un “pas de costat” e per ela lo merit ven a Ciutadans per lor actitud pendent la sesilha plenària que se debanèt dijòus passat.
 
De son costat, lo lidèr dels socialistas catalans, Miquel Iceta, insistiguèt per dire que Jordi Sánchez pòdia pas èsser president pr’amor que “de la preson estant se poirà pas consagrar a sos prètzfaches”.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

CARLES PAISOS VALENCIANS
6.

Santiago Vidal admet ara “l’engany” de l’independentisme
L'exmagistrat i exsenador d'ERC diu que "va exagerar" algunes coses i que no tornarà a la política
OtrosConéctateConéctateImprimir
PERE RÍOS
Barcelona 9 MAR 2018 - 12:30 CET
L'exmagistrat i exsenador Santi Vidal.
L'exmagistrat i exsenador Santi Vidal. J.P. GANDUL EFE
MÉS INFORMACIÓ
El Consell del Poder Judicial denega a Santiago Vidal el reingrés com a magistrat
Les perles de Vidal: “Tots esteu fitxats. Tots”
Santiago Vidal diu ara que les seves paraules sobre el procés “no es corresponen amb la realitat”
L'exsenador d'Esquerra Republicana i magistrat Santiago Vidal ha reconegut aquest divendres un "cert engany" de l'independentisme a la societat catalana per haver promès que l'escenari estava preparat en tots els fronts per fer possible la secessió. Vidal, que va haver de dimitir després que EL PAÍS revelés el contingut d'unes conferències en les quals assegurava, entre altres coses, que la Generalitat tenia les dades de tots els catalans aconseguides de manera il·legal, ha precisat que ell mateix va ser un d'aquests dirigents que va tergiversar la realitat.


"Assumeixo l'error, vaig exagerar algunes coses. La política també és una mica això, motivar la gent", ha declarat Vidal a RAC1, al mateix temps que ha relatat que quan EL PAÍS va fer aquestes revelacions "un polític professional" de l'independentisme li va aconsellar que el que havia de fer en aquestes conferències era "tocar el violí" i no donar tants detalls com els que va oferir. Entre d'altres, que una Catalunya independent seria reconeguda per diversos Estats europeus i que existia un acord econòmic per finançar la secessió.

"Vaig cometre l'error de no ser bastant violinista. No en sabia més", ha dit Vidal, que després ha reconegut també que va rectificar quan va declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena fa uns dies i va assegurar que en les seves conferències no va fer una altra cosa que "traslladar el que hi havia als mitjans de comunicació".

PUBLICIDAD

inRead invented by Teads
"La Generalitat tenia les bases de dades que podia", ha afegit Vidal, que ha assegurat que "entenia i respectava" la saturació d'una part de la població amb l'independentisme. "Quan algú assumeix responsabilitats i creu en un projecte, el fet que no s'aconsegueixi i es cometin alguns errors, forma part de la complexitat del procés", ha apuntat.

"Una de les coses que més m'ha sorprès de tot aquest procés és que es diguin coses que no són veritat", ha afegit Vidal, que en un altre moment s'ha mostrat confiat a "tornar a veure algun dia" Carles Puigdemont presidint la Generalitat.

Santiago Vidal no es podrà reintegrar al servei actiu en la carrera judicial després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hagi constatat la seva “falta d'aptitud” per exercir com a jutge a causa de la seva “falta de lleialtat a les institucions de l'Estat i a la Constitució”. Vidal, que es troba imputat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per la seva participació en el procés independentista de Catalunya, va demanar la reincorporació com a magistrat després de complir una suspensió de funcions de tres anys per elaborar, quan era jutge, un esbós de constitució per a una república catalana independent d'Espanya. Això li va valer una falta molt greu per “ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials”.

L'exmagistrat ha assegurat que "no esperava" aquesta decisió, sinó que pensava que l'òrgan de govern dels jutges els enviaria a una altra destinació fora de Catalunya. També ha assegurat que "el més humiliant" de la decisió del CGPJ és que deixa la porta oberta al fet que reingressi en la judicatura si es "retracta" dels seus plantejaments independentistes.

PUBLICIDAD


inRead invented by Teads
"No tornaré a la política, ja en vaig sortir bastant escarmentat", ha anunciat Vidal, que en un altre moment ha admès que "van fallar algunes coses" en el procés de secessió, com el "suport internacional o el finançament econòmic". Ha explicat, això sí, que existien "pactes verbals amb alguns Estats que estaven mostrant simpaties públiques", amb l'independentisme, però que finalment "tot això es va diluir".

"Vam donar la impressió a la ciutadania que podia ser menys complicat del que ha estat. I quan no aconsegueixes l'objectiu proposat és un fracàs. Hem perdut la primera batalla", ha puntualitzat Vidal, que després ha assegurat que comparteix l'opinió que va emetre dimecres l'advocat penalista Pau Molins que a Espanya existeix un "Estat d'excepció judicial".

En relació amb el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb el qual va formar tribunal uns anys a l'Audiència de Barcelona, Vidal ha assegurat que està "molt sorprès" per algunes decisions que està adoptant. "Sentia un gran respecte per ell, però ara "està fent més de polític que de jutge"

  • 0
  • 0
carles paisos valencians
5.

Ridículo (hui a la vanguardia)

La distancia es una lupa que otorga un plus de claridad a las situaciones convulsas. Al menos, respecto a la cuestión catalana, cuya acumulación de razones políticas, pulsiones emocionales y contingencias adversas crea una nebulosa que dificulta la observación del detalle. Pero cuando la mirada se proyecta a miles de quilómetros, los detalles aparecen en toda su dimensión, especialmente cuando no se revisten de grandeza.

Y no, no hay mucha grandeza en los acontecimientos de los últimos días. Si visto de cerca el panorama ya parecía un sketch del Polònia, ahora que estoy al otro lado del Atlántico, tengo la impresión de que la situación ha derivado hacia el esperpento. Por supuesto, se pueden entender los factores que interactúan en este festival de despropósitos, y cada vector tiene sus razones y explicaciones. Pero la ciudadanía no tiene por qué conocer los susurros que nos silban a la oreja de los connaisseurs, ni pide explicaciones alambicadas. De hecho, vistos los últimos tiempos, si algo resulta grandioso, es la capacidad que ha demostrado la masa social independentista para entender y aceptar lo incomprensible. Son muchas las decisiones que no se han entendido, tantas como respuestas no dadas, pero lo han aguantado todo, desde las repúblicas abortadas hasta las porras policiales, y cuando han sido llamados a las urnas han respondido con más rotundidad de lo que imaginábamos todos: nosotros, y los del otro lado del puente aéreo.

Sin embargo, ¿cuánto más aguantarán? Esa es la pregunta que deberían hacerse los tres partidos del arco independentista, que parecen demasiado acostumbrados a que la ciudadanía se lo perdone todo. ¿Todo? Porque una cosa es pedir resistencia, y ahí están, resistiendo; otra es pedir resistencia sin entender todo lo que está ocurriendo, y ahí están, resistiendo; y otra muy distinta, pedir resistencia mientras los líderes políticos perpetúan un espantoso ridículo. En ese punto, quizás ya no habrá tanta bula, ni tanta paciencia. Lo mínimo que se puede pedir, en este momento tan duro para Catalunya, sometida a la represión más importante que hemos sufrido desde el franquismo, es que nuestros políticos estén a la altura. Y cada día acumulan más bajura.

¿Qué carajo es esto? Después de más de 50 días de marear la perdiz del acuerdo, con las miserias de los partidos danzando entre bambalinas, ahora nos someten a un Dragon Khan de decisiones incomprensibles que van desde la investidura de Jordi Sànchez a la petición republicana de acercar- se a los socialistas, o al iluminismo de la CUP que decide boicotear a un preso político que lleva cinco meses en la cárcel por su compromiso nacional.

No nos pidan que entendamos este sainete, nacido de las miserias de la baja política. Resuélvanlo ya. Y si son incapaces, tiren la toalla y hagan presidenta a la tal Arrimadas. Total, hay veces que parece que trabajen para ella.

  • 2
  • 1
carles paisos valencians
4.

(diari avui) TABARNIA
Tabàrnia es manifesta pel centre de Barcelona: “S’ha acabat la broma”

ACN - BARCELONA
La plataforma Tabàrnia s’ha manifestat aquest diumenge pel centre de Barcelona amb els lemes S’ha acabat la broma i Tabàrnia lliure de populisme. Unes 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han secundat la marxa, prevista inicialment el passat 25 de febrer però posposada per l’inici del MWC.

La manifestació ha començat amb una ofrena floral davant el monument al “patriota espanyol” Rafael Casanova, ha enfilat la Via Laietana per acabar a la plaça de Sant Jaume. Els participants han portat caretes del ‘president a l’exili’, Albert Boadella, que finalment no ha fet acte de presència davant el Palau de la Generalitat. Els manifestants s’han aturat davant la prefectura superior de la policia espanyola de Via Laietana per cridar: “Aquesta és la nostra policia”.

Al llarg de la manifestació -de marcat ambient festiu- també s’han corejat altres consignes com “Puigdemont, a presó” o “Som Catalunya, som Espanya”.

“El nostre lema d’avui és visca Tabàrnia, s’ha acabat la broma. Creiem que estem en una situació que s’ha de capgirar i amb uns polítics irresponsables que han creuat la barrera de la legalitat”, ha afirmat el president de la plataforma per Tabàrnia, Miguel Martínez. “Ara toca posar-nos seriosos i trobar una sortida on tots els catalans ens hi puguem sentir a gust”, ha continuat Martínez, que ha qualificat Tabàrnia com una “associació transversal on hi estan representats tots els sentiments i ideologies”.

“No tanquem la porta a ningú, una miqueta com el que volem que sigui el nostre Parlament i el nostre president de la Generalitat”, ha puntualitzat el dirigent de la plataforma ‘tabarnesa’. “Ens oposem frontalment a la independència unilateral. Qualsevol pot defensar la seva ideologia però sempre dins la legalitat”, ha insistit Martínez, que ha valorat el moviment de Tabàrnia com “un “mirall del que són els independentistes, però des de la responsabilitat”.

“Així poden veure l’absurditat dels seus arguments. No és el moment d’aixecar fronteres a l’Europa del segle XXI, sinó d’estar units dins d’Espanya”, ha conclòs el president de la plataforma Tabàrnia. Un argument que també ha compartit el secretari general de la ultradretana Vox, Javier Ortega. “Avui és una oportunitat extraordinària per dir alt i clar a Barcelona que Catalunya és Espanya. Que no permetrem cops d’Estat i que seguirem fins al final per ficar els colpistes a la presó”, ha afirmat Ortega, que també ha posat Rafael Casanova com el símbol “de la tergiversació del secessionisme”.

“Un separatisme que ha manipulat la història, l’economia i la política. Volem que deixi d’enganyar-nos qui ha convertit la divisió en un delicte i en un negoci”, ha disparat el secretari general de Vox. L’ofrena floral a Rafael Casanova ha comptat amb un convidat d’excepció: Eduardo de Delás, baró de Vilagayà, que s’ha autodefinit com un descendent de Casanova i ha afirmat que el seu familiar no era “un patriota català sinó espanyol”.

Després de l’ofrena i una cantada de l’himne d’Espanya a tot drap, la manifestació ha començat a caminar direcció plaça d’Urquinaona per després baixar per la Via Laietana. La necessitat de fer passar l’autocar de Tabàrnia, “l’ambaixada mòbil”, ha dificultat la marxa de les 15.000 persones i ha fet sospitar que Albert Boadella podria estar amagat dins el vehicle. A l’arribada a la plaça de Sant Jaume s’ha desvetllat el misteri i s’ha assegurat que ’el president a l’exili’ de Tabàrnia no faria acte de presència.

“Albert Boadella no hi és, però ens ha demanat que confiem en ell perquè ens portarà a Ítaca”, ha ironitzat el portaveu de Tabàrnia, Jaume Vives, des del sostre de l’autocar. “Avui som dos milions de tabarnesos catalans. I per purificar l’ambient que es respira en aquesta plaça escoltarem una vegada més l’himne d’Espanya. Visca Tabàrnia”, ha afirmat Vives. “Aquesta guerra, amb alegria i la veritat per bandera, la guanyarem”, ha finalitzat.

  • 4
  • 12
carles paisos valencians
3.

fotuts i arrimats al marge, així está l'independentisme a catalunya ... aixó es veia vindre ... cabuts que sou ....

(Diari ara.cat)El PDECat exigeix a la CUP evitar un bloqueig que porti a repetir eleccions
Pascal rebutja un full de ruta que aposti per "la desobediència i la unilateralitat"

GERARD PRUNA Barcelona 04/03/2018 13:20

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal / ACN
Evitar com sigui la repetició electoral. Aquest ha estat el missatge que, segons ha explicat la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha donat el consell nacional extraordinari que ha celebrat la formació aquest diumenge. Una reunió marcada per la negativa de la CUP d'investir Jordi Sànchez. En declaracions als mitjans, Pascal ha exigit als anticapitalistes que evitin un escenari de bloqueig que porti a unes eleccions que "el país no es pot permetre".

"Ens preguntem a qui més vol enviar la CUP a la paperera de la història", ha dit Pascal, que ha exhortat els anticapitalistes a "abandonar el postureig". La dirigent del PDECat ha centrat, de fet, bona part de la seva intervenció a carregar contra la CUP, i ha subratllat que no "hi ha motius per a una situació de bloqueig com la que plantegen". A més, ha destacat la importància d'un acord que acabi amb l'aplicació de l'article 155.

Tanmateix, tot i conjurar-se contra la repetició electoral, Pascal no ha ofert cap sortida que no passi pel fet que la CUP reconsideri la seva posició. Així, ha remarcat que durant el consell nacional "ningú ha posat sobre la taula" que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, renunciï a l'acta de diputat –si pleguen ell i Toni Comín, JxCat i ERC tindran la majoria necessària–, i ha tancat la porta a refer el full de ruta en la línia que reclamen els anticapitalistes: "Ha quedat molt clar que ara no som a l'etapa de la desobediència i la unilateralitat", ha avisat.

El PDECat va convocar aquest consell nacional extraordinari d'avui després que Carles Puigdemont anunciés el seu pas al costat i quan semblava que les negociacions amb ERC i la CUP encaraven la recta final. Tanmateix, la negativa dels anticapitalistes a investir Jordi Sànchez feta pública ahir ha trastocat l'escenari fins al punt que la repetició de les eleccions apareix ara com l'escenari més plausible.

  • 1
  • 20
carles paisos valencians
2.

FUIGDELMON está cada volta més a soles ....

La CUP quiere dinamitar la zona de confort de Junts per Catalunya
El partido antisistema ha decidido no votar a Sànchez y rechazarán también a Jordi Turull y Elsa Artadi

a CUP piensa que con Convergència no habrá nunca independencia, y menos con la vieja Convergència que es la que manda en Junts per Catalunya y muy particularmente en el entorno más inmediato de Carles Puigdemont.

Los anticapitalistas están convencidos –como también lo está Esquerra, aunque no lo diga en público– que habiendo saltado por los aires la trama corrupta del Palau y los demás «tinglados» que primero Pujol y luego Mas tenían organizados con distintas empresas catalanas y españoles, la vieja guardia convergente busca ahora montar su «chiringuito» en Bruselas, para conseguir subvenciones y aportaciones de toda clase de instituciones europeas y de lobbys interesados en causas parecidas a la de la independencia de Cataluña. Por ello han decidido no votar a Jordi Sànchez y por ello, también, rechazarán a Jordi Turull y a Elsa Artadi, que son los nombres que JxCat propondrá a continuación.

A Turull le llaman «el empleado de la familia Pujol» porque durante muchos años ha sido, efectivamente, su chico para todo; tanto en los asuntos políticos como en los más inconfesables. A Elsa Artadi no la quieren ni en pintura: primero porque la consideran una oportunista sin ninguna credibilidad independentista, segundo porque es una exalumna de Harvard a la que las políticas económicas de Mas y de Rajoy le quedan manifiestamente a la izquierda, y tercero porque no encarna ninguna «legitimidad» respecto del gobierno depuesto por la aplicación del artículo 155, y de alguna manera su presidencia supondría cerrar una herida que la CUP quiere mantener abierta como eje fundamental de su estrategia.

La CUP quiere insistir en la desobediencia, en el enfrentamiento abierto con el Estado, en la implementación de la «república catalana», que considera declarada. Además, siente una total aversión por todo lo que Convergència es y representa, como ya quedó claro cuando tras las elecciones de 2015 tiraron a Mas «a la papelera de la Historia».

Si con Puigdemont el trato personal había empezado mejor, se quebró cuando ganó las elecciones con la promesa de regresar a España para ser investido presidente. La CUP –lo mismo que Esquerra– tiene claro que ya en el momento de hacerla, el fugado de Bruselas sabía que incumpliría su promesa, y por lo tanto consideran que les ganó haciendo trampa: que les arrebató 6 diputados con una flagrante mentira. Todo muy al viejo estilo convergente, con esa pasmosa facilidad que el partido que fundó Jordi Pujol siempre ha tenido para hacer jugadas del último minuto aprovechándose del complejo y de la candidez de sus rivales. Es lo que Mas llamaba «astucia», y que le sirvió un tiempo hasta que se lo llevó por delante; más o menos lo mismo que le ha sucedido a Puigdemont, que cada día está más solo y es más insignificante.

La CUP está dispuesta a dinamitar la zona de confort con que Junts per Catalunya pretende hacer en Bruselas el mismo chantaje que durante décadas CiU hizo en España. Los convergentes y los republicanos, conscientes de que la declaración de independencia fue un fracaso, de que la república catalana no existe, y de que las desobediencias acaban en la cárcel, quieren una legislatura tranquila y de pacto con el Estado para liberar a los encarcelados, y es precisamente lo que los antisistema no están dispuestos a proporcionarles.

Salvador Sostres
Articulista de Opinión

  • 4
  • 19

Escriu un comentari sus aqueste article