Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Catalonha e Aran: dubèrta era linha de subvencions entà promòir er occitan

Era dotacion economica aumente de 15 000 èuros per arrepòrt ar an 2017

Era Direccion Generau dera Politica Lingüistica deth Departament de Cultura a dubèrt, a compdar deth 8 de mai, eth limit de sollicitacion entà subvencions de promocion dera coneishença e der usatge der occitan, aranés en Aran, en Catalonha, entar an 2018. Eth limit serà eth 23 de mai.
 
Eth pressupòst previst entad aguesta linha ei de 60 000 èuros, 15 000 èuros mès qu'ena dotacion der an 2017. Est an passat, sostenguec 5 projèctes prepausadi per 4 entitats. Atau, dus projèctes impulsadi pera Associacion entara Difusion d'Occitània en Catalonha (ADÒC); eth programa audiovisuau en occitan #aranésóc, que s’emet cada setmana ena cadea Betevé, e eth sit d'informacions Jornalet, qu'aufrís notícies der encastre occitan e dera rèsta deth mond. D'auti projèctes subvencionadi sigueren eth de Viasona, de dessenh deth portau Trobasons, plataforma entà indexar ua basa de donades documentària e audiovisuau de musica occitana, qu'includirà es paraules des cançons, es perfils d’autors e interprèts, e tanben eth projècte de plataforma informatica Skoolpoint entara gestion d’activitats de centres escolars, entre ensenhaires, escolans e es sues familhes, adreçades ara totalitat des centres educatius d’Aran. Fin finau, cau mencionar eth supòrt ath projècte de promocion de corsi de lengua occitana (en modalitat referenciau) deth nivèu A1 enquiath nivèu C1, deth Comitat d’Afrairament Occitanocatalan (CAÒC), que garantís era continuitat d’activitats de difusion dera lengua e cultura occitana que promò aguesta entitat istorica dempús der an 1977.
 
Aguesta linha de subvencions hè part der amàs d’accions dera Direccion Generau dera Politica Lingüistica entara promocion der occitan en Catalonha, ath costat deth sosten ath Conselh Generau d’Aran entà corsi e normalizacion der aranés, o ar Institut d’Estudis Aranesi, Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA), o es accions d’encoratjament en encastre universitari per miei des ajudes Interlingua, impulsades amassa damb era Direccion Generau d’Universitat. Cau arrebrembar qu'es prèmis Llanterna Digital de cuertmetratges e eth programa de promocion musicau Kastanya.cat, impulsadi pera DGPL, s’adrecen tanben a òbres en occitan.

 
 
Subvencions en portau Lengua catalana
Subvencions entà promòir era coneishença e er usatge der occitan, aranés en Aran, en Catalonha
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Hilh
13.

#12 Qu'entercalhi a truvèrs vos aqueth lengadociano-egemonisme qui s'escon darrèr aquera fotiròla de l'occitan arreferenciau, que siitz gascon o pas personalament ne voi pas discutà'n.

Que beròi aquera politica culturau, que dirém l'académie française

  • 0
  • 0
Franc Bardou
12.

#11 Per mos aujòls, soi tan gascon coma lengadocian, segon las mapas del militantisme occitanista constumièr. D'aquí estant, un "Gascon", coma disètz, ontologicament, vesi pas çò qu'es, respècte a çò que soi ieu.

Me disètz : "Lo vòste besonh ne'vs pertòca pas qu'a vos"… Riscant de vos decebre un pauquet aquí subre, sèm plan mai d'un a esprobar aquel "besonh". E per començar, i sèm doás academias sabentas compausadas tan de "Gascons" (e benlèu mai) coma d'autres.

Tota lenga es naturalament divèrsa. Tota lenga oficiala es artificialament e volontàriament trabalhada per prepausar una fòrma estandard unificada.

Me parlatz de la lenga en linguïsta (coma Bèc, Chambon, etc…), es a dire coma d'un objècte antropologic naturalament divèrs, mentre que ne vos parli ieu coma d'un projècte de politica culturala fòrça volontarista (projècte politic desprovesit d'institucion politica oficiala per lo portar, o vos concedissi), e pensi qu'es per aquesta divergéncia de fons que non nos podèm endevenir. Mas aquò rai…

  • 0
  • 1
Hilh
11.

#10 lhevat que 1/ lo vòste besonh ne'vs pertòca pas qu'a vos, que hètz çò qui volètz dab lo parlar dont eiretatz mes n'atz pas a dìser aus gascons que har deu lor patrimòni lingusitic.

1/b. L'occitanisme qu'at a arrecaptat quasi tot de la defensa deus patrimònis lingusitics occitans e que se passam ad ua lenga uniformizada que hèn sordeish la susvivéncia d'aqueth patrimòni atau com l'am arrecebut ( pigalhat).

3/benlèu que se la natura honsa de la nosta lenga qu'ei la soa diversitat- per'mor de la soa istòria, socio-linguistica, e, per çò deu gascon, l'especificitat deu son sistèma que sii sincronic ( Bec) o diacronic ( Chambon/Greub)- que vau caler arrespectà'c. N'atz pas lo poder dab tant pauc de militants d'encarnar ua Occitania uniformizada qu'ani a contra-briu de la soa istòria sancèra qui s'ei cristalizada ens País qui la compausan.

Que considèri que n'èi pas a acceptar l'aliénacion deu men patrimòni lingusitic. Se l'occitanisme ei fotut d'arrespectà'u qu'u juntam, senon adishatz, que caminaràm endau noste patrimòni.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
10.

Ne vòli far lo parion de las lengas oficialas en general. Quora s'apren las autras lengas d'Euròpa, non se n'apren 56 versions localistas per caduna… Lo localisme m'ss patoesisme… Ai besonh d'universalisme et d'universalitat occitanofòns.

  • 0
  • 1
Hilh
9.

#8 aquò de que'ns comprenam qu'ei l'argument lingusitic 0. Que'vs èi mentavut tribalhs arreconeishuts de scientifics qu'an bastit e que basteishen l'occitanisme, ja podetz clucar los uèlhs n'a pas jamèi empachat arren.
Per çò de l'orgulhoser, on ei ? Jo qui defeni la mia lenga o vos qui la comparatz au patoés deu vòste papet e qui sajatz d'aubligà'm moraument a estruçà'u devath lo vòste parlar afaitat d'estat lo parion de la lenga de Dante o Hugo. O benlèu volètz meilèu hà'n lo parion de la lenga deu rei de França?

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article