Actualitats
Canas 2018: lo Brasil indigèna a conquistat la jurada d’Un Certan Regard
Un filme sul pòble krahô en lenga krahô a obtengut lo prèmi de la jurada de la fenèstra mai internacionala del festenal, dins un ton plan revendicatiu
Lo Brasil indigèna a conquistat lo prèmi de la jurada de la mòstra “Un Certan Regard“ del festenal del Canas, qu’es estat autrejat al filme Chuva e cantoria na aldeia dos mortos (Ploja e cançon dins lo vilatge dels mòrts). Amb aqueste filme, los realizaires João Salaviza e Renée Nader Messora an pas solament explicat al Mond los problèmas dels pòbles originaris de Brasil, mas an donat la paraula al pòble krahô, e o an fach en lor lenga. “Son los krahôs qu’an ocupat aqueste espaci amb lor lenga, lors còrses e lors esperits”, çò declarèron en recebre lo prèmi. “Lo Brasil indigèna es istoricament rebutat, amudit, assassinat. Mas es justament aquel Brasil qu’es estat enaurat a Canas”, çò apondèron.
“L’importància d’aquesta reconeissença va delà lo gèst cinematografic, pr’amor qu’a l’ora d’ara i a en Brasil de desenas de realizaires indigènas que son a explicar lor istòria, e son mèstres de lors imatges. Es meravelhós èsser aicí e es una petita revolucion, mas la granda revolucion aurà luòc quand aqueles cineastas ocuparàn tanben aquestes endreches”.
Dimècres, la còla del filme mostrèron d’afichas “per la fin del genocidi indigèna” sul tapís roge e per la “demarcacion de las tèrras dels pòbles autoctòns”. A la fin de la primièra del filme, la còla foguèt aplaudida del temps que se cridava “Temer, defòra!”. De soslinhar que lo govèrn actual de Michel Temer a suspendut las negociacions amb los pòbles indigènas sus la demarcacion e, eventualament, sus l’atribucion de lors tèrras.
Lo filme es estat fach amb un budget fòrça bas e rodat en 16 mm durant nòu meses dins lo vilatge de Pedra Branca, dins l’estat de Tocatins. Conta l’istòria d’Ihjãc, un jove gojat krahô qu’après èsser vesitat per l’esperit de son paire defuntat, sent que deu organizar una fèsta de fin de dòl, una commemoracion tradicional de la comunautat , per que l’esperit pòsca partir devèrs lo vilatge dels mòrts.
“L’importància d’aquesta reconeissença va delà lo gèst cinematografic, pr’amor qu’a l’ora d’ara i a en Brasil de desenas de realizaires indigènas que son a explicar lor istòria, e son mèstres de lors imatges. Es meravelhós èsser aicí e es una petita revolucion, mas la granda revolucion aurà luòc quand aqueles cineastas ocuparàn tanben aquestes endreches”.
Dimècres, la còla del filme mostrèron d’afichas “per la fin del genocidi indigèna” sul tapís roge e per la “demarcacion de las tèrras dels pòbles autoctòns”. A la fin de la primièra del filme, la còla foguèt aplaudida del temps que se cridava “Temer, defòra!”. De soslinhar que lo govèrn actual de Michel Temer a suspendut las negociacions amb los pòbles indigènas sus la demarcacion e, eventualament, sus l’atribucion de lors tèrras.
Lo filme es estat fach amb un budget fòrça bas e rodat en 16 mm durant nòu meses dins lo vilatge de Pedra Branca, dins l’estat de Tocatins. Conta l’istòria d’Ihjãc, un jove gojat krahô qu’après èsser vesitat per l’esperit de son paire defuntat, sent que deu organizar una fèsta de fin de dòl, una commemoracion tradicional de la comunautat , per que l’esperit pòsca partir devèrs lo vilatge dels mòrts.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Petit pas, encara en fan falta d'altres, el que els em fet, i dic tots perquè la responsabilitat es de tots, es tant barbàric, tant atroç, que no tenim perdó, i esperar que ens el donin es molt esperar, després del que em fet als indígenes, a el seu territori que en principi era de tots, no esperem que el futur o fagi, si volem el perdó em de pagar.
Visca la Terra...Lliure!
Ah, i es possible que ens hagim carregat el Mon per sempre, com els ho diem? O ens em d'espavilar i intentar salvar-ho.
L'Ernest, "El Tàrrega".
Un certan regard poiriá agachar del costat nòstre.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari