Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Almens 635 migrants e refugiats son mòrts ongan negats dins la mar Mediterranèa, segon l'OIM

Tunisia es lo primièr país de provenença dels migrants e refugiats, seguit d'Eritrèa, Nigèria, Sodan, Paquistan, Mali, Guinèa e Senegal

| Proactiva open arms
Almens 635 migrants e refugiats son mòrts ongan, negats dins la mar Mediterranèa en ensajant d'arribar dins lo sud d'Euròpa, segon lo darrièr rapòrt publicat per l'Organizacion Internacionala per las Migracions (OIM). Al total, 20 026 èssers umans an atenchas las còstas de Chipre, Grècia, Itàlia o Espanha dempuèi lo 1r de genièr passat, dont la majoritat (10 659) o an fach sus las còstas italianas.
 
Lo taus de mòrts es davalat a respècte de l'an passat, de 1363 a 635, e Itàlia demòra ansin en primièra posicion per la mortalitat. La rota centrala de la Mediterranèa a enregistrat ongan 383 mòrts, del temps que 35 personas an perit en ensajant de pervenir a Chipre e 217 en ensajant d'aténher Espanha, segon lo recompte de l’OIM.
 
Per quant a las originas, lo burèu de l'OIM a Roma a assegurat que Tunisia es lo primièr país de provenença dels migrants e refugiats. Seguisson Eritrèa, Nigèria, Sodan, Paquistan, Mali, Guinèa e Senegal.
 
Lo bilanç es basat sus d'estimacions, dins la mesura que i a pas d'informacions completas sul nombre de personas que poirián èsser negadas dins la Mediterranèa mentre qu'ensajavan d’arribar de manièra clandestina sus las còstas europèas. De mai, l’OIM estima que gaireben 5000 personas son estadas tornadas a Libia per la gàrdia litorala del país nòrd-african.
 
Itàlia e Libia an signat un acòrdi segon lo qual Itàlia entraïna, dota e finança los gardacòstas libians coma recompensa de lor esfòrç per far recular devèrs Libia las embarcacions de migrants. Mas aquel acòrdi, qu’es ara en vigor, es condemnat per las divèrsas organizacions umanitàrias que salvan de vidas en Mediterranèa, e denonciat a la Cort Europèa dels Dreches Umans (CÈDU).

 
 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pierre Terral
1.

Las « organizacions umanitàrias », puslèu qu’accusar los autres, se deurián questionar se pòrtan pas una gròssa responsabilitat dins aquela catastròfa en faguent lusir l’Euròpa coma un Eldorado ambe lor « welcome to refugee ». En los empachant de traversar la mar coma fan (o deurián far) la marina italiana e libiana salvaran mai de monde qu’eles.

Lo primièr responsable es, de segur, la finànçia planetària e sos òmes de palha politiques que son per la libra circulacion, sens restriccion, dels capitals, de las mercandisas e dels òmes (per eles productors/consomators, pas mai), e tanben lors supletius, los passaires. Las victimas son de tres categorias :
-1) totes los maluroses que se nègan o mòron d’un autre biais en tentant l’aventura.
-2) nosaus que subissèm aquel tsunami migratòri, maldespièch la volontat de la majoritat de la populacion emai siaguem, ça díson, en democracia. Sèm nosaus que pagam los impostes per finançar aquela politica d’acuèlh, que subissèm lo parasitisme, la delinquéncia, l’insecuritat. Çò que nos menaça dins un avenir pro pròche, e nòstre mainatges sens manca, es la disparicion de nòstra civilisacion, e avèm dejà un brave escantilh de la que la remplaçarà, al Miralh, per exemple, e dins tantes d’autres luòcs ont om pòt pas crompar un salcissòt o una botelha de vin que totes los comèrcis i son « halal » (l’aimavi plan, pr’aquò, lo salcissòt a l’alh), ont los pompièrs pòdon pas dintrar sens se far calhassar nimai las femnas se vestir en jupa sens se far tractar de putas. Sèm luènh de Prètz e Paratge ! Aquelas zònas se multiplícan e fan tèca d’òli. Sèm un continent de vièlhs e l’Africa un continent de joves ambe una feconditat tres còps la nòstra. Cal èsser bòrnhe dels dos uèlhs per véser pas la seguida. La disparicion de nòstra lenga seriá una catastròfa mas la de nòstra civilisacion ne seriá una plan pus granda.
-3) los que demòran al país. Sabèm que son pas los pus paures qu’emígran, quand om crèba de fam om a pas l’energia de traversar desèrt e mar ni d’argent per pagar los passaires. L’emigracion es un descrematge, son los que poirián metre en valor lor país que s’en van. L’Auvèrnhe e lo Lemosin que son estadas doas regions d’emigracion me semblan pas èsser, uèi, las pus dinamicas.

Aquelas « organizacions umanitàrias » serián plan en pena de denonciar los responsables principals, aquels multimilhardaris que las finàncian per « filantropia » coma lo tròp famós Soros. Siái segur que demèst aquels « umanitaris » i a de monde sincères, empacha pas que son çò que los franceses apèlan « des idiots utiles ».

  • 3
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article