Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Soston: l'escòla Nidau en perilh per manca de finançament

Dab un budget provisionau qui deberé gahar 42 000 èuros, l'escòla bilingua demandava 6000 èuros a l'ÒPLO, que ne perpausa pas que 1000 èuros

| Escòla Nidau
A Soston (Maremna), l’escòla Nidau —ua escòla Montessori bilingua francés/occitan— qui va obrir en seteme qu’ac harà dab hèra chic de sostien financèr de las institucions dedicadas.
 
E totun, b’ei sedusent e novator, aqueth projècte! En efèit, qu’ei lo tot prumèr còp que s’espeleish ua escòla associativa bilingua francés/gascon en las Lanas, un parçan on la quita Federacion Calandreta e s’i mauescadó mei d’un còp (ne n’i a pas nada uei lo dia). Aquiu, 15 mainats que son d’ara endavant inscriuts per la rentrada qui vien.
 
Au nivèu educatiu, pedagogic e lingüistic, lo projècte que sembla hèra a’us qui son sostienuts, mes aqueth ne n’ei pas, o hèra chic, se consideram los besonhs d’ua escòla, sustot la prumèra annada. Lo projècte Nidau que respon totun a tots los critèris entà recéber un finançament adequat, dab mei que mei son caractèr d’interès generau e lo tribalh de socializacion de la lenga.
 
Dab un budget provisionau qui deberé gahar 42 000 èuros, ne’n demandavan pas que 6000 èuros a l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO). Malurosament, aqueth ne’n perpausaré pas que 1000 èuros a la sesilha d’arbitratge a viéner, çò qui condamnaré  lo projècte dens son format actuau, segon Didier Tousis, un deus portaires deu projècte, qui ac hidè a Ràdio País dens ua letra enviada lo 5 de junh passat. Que bremba tanben que lo departament de las Lanas ne tòca pas nada subvencion de l’ÒPLO, shens ne precisar totun la(s) rason(s): arrefús de finançar o abséncia de demanda d’ajuda (en mei de la lor), abans de’s questionar, eth tanben, sus l’estrategia miada per l’ÒPLO. Qu’espèra atau amuishar la situacion particulara de censura politica deus projèctes en favor de la transmission de la lenga dens lo departament de las Lanas e har virar la perpausicion purmèra de l’ÒPLO. 
 
Au micro de Ràdio País, lo director de l’Ofici Esteve Cròs qu’evoquè la tenguda de diferents obraders de concertacion aqueth mes de junh drin pertot en las regions nomenadas Occitània e Navèra Aquitània.
 
Probable que seràn animats, tant l’incompreneson e sembla ganhar daubuns militants.
 
En tot cas, peu dusau còp après l’ahar de las subvencions de Vistedit, l’ÒPLO que deu har cap a un navèth litigi deus bèths. De seguir.
 
 
 
 
Ràdio País
 
 
 




abonar los amics de Jornalet



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

linguiste fort Toulousà
3.

#2 mercés d'encoratjar las inicitaivas navèras! Calandreta ne s'i escad pas, mes d'autes que s'i hèn!

PS : A despart de quauques ensenhaires, lo monde en las Lanas ne disen pas 'occitan' mes 'gascon'', desolat...

  • 8
  • 8
SIBÉ Alan
2.

Enas Lanas que i avó ua escòla Calandreta a La Boèira en 1999 e pendent 4 annadas. Que viscó shens ajuda publica financièra, dab locaus arredusits hèra pera municipalitat, d'ensenhaires enviats per Calandreta e hèra de tribalh militant der'associacion e deths parents. Qu'encontrà oposicions de totas, inspeccion d'acadèmia, municipalitat qui non volèva pas qu'ua escòla mairau, propaganda ostila (escòla illegau...) e "sistèma Emmanuelli" qui estofava era vita politica landesa... Per çò qui ei dera solidaritat militanta qu'estó fèbla. En ua "tèrra de mission" aquesta Calandreta qu'estó eth parat per gents de descobrir eth nom dera lenga, Occitan, er'ensenhament estructurat Calandreta, era lenga que s'ensenha, que s'escriu e mainatges que la pòden apréner e parlar shens domaus escolars, ath contra. Aquesta Calandreta que treitià. Lavetz ara tot n'ei pas nau enas Lanas.

  • 8
  • 8
Pirolet
1.

OPLO: 2 / occitan: 0
En lengas i a los monolengas, los bilengas, los trilengas e a partir de 4 los poliglòts.
Sul sicut que nos interèssa, a partir de 4, serà un masèl per part de l'OPLO.
Serà lo reviscòl de Montfort 8 sègles aprèp.

  • 7
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article