CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 d'octòbre

Actualitats

Dimenge, 13 de novembre de 2016, 03h00 Politica

Après la victòria de Trump, lo “vai-te’n cagar” general arriba en Euròpa

Totjorn desorientada pel Brexit, Euròpa s’afronta a d’eleccions venentas que pòdon far espelir los partits xenofòbs e populistas


Comentaris 15 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


“The times they are a-changin” çò canta Bob Dylan e çò meteis nos contan los jornals d’Euròpa aprèp la gola de plastre de las eleccions als Estats Units. La Repubblica, La Vanguardia, El País, The Washington Post... contan que la primièra felicitacion recebuda per Donald Trump del mond politic europèu foguèt la de Marine Le Pen, felicitacion a Trump e al pòble american “liure”.
 
La premsa nos avertís de tot çò qu’arriba.
 
 
França: Le Pen passa davant François Hollande dins los sondatges
 
Es una possibilitat plan reala que Le Pen siá un jorn presidenta de França. Le Pen passa davant dins tots los grops d’atge, exceptat las personas de pus de 65 ans. Saique benlèu serà un jorn de 2017, las eleccions son a la prima.
 
 
Olanda: match nul
 
Lo Partit de la Libertat (Partij voor de Vrijheid, PVV), partit populista, xenofòb antiislam, liberal, d’extrèma drecha, a recebut lo sosten del Front Nacional de Marine Le Pen. Son lidèr, Geert Wilders, adaptèt lo 26-04-2016 la divisa del Brexit: “Make The Netherlands Great Again!” Lo PVV vòl un referendum per far sortir Olanda de l’UE, coma lo Reialme Unit. Veirem ben lo 15 de març. Los sondatges veson un match nul amb los conservators liberals del Partit Popular per la Libertat e la Democracia (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD)
 
 
Àustria deu tornar far las eleccions lo 4 de desembre
 
Lo partit de la Libertat d’Àustria (FPÖ, Freiheitliche Partei Österreichs) pòt passar davant los ecosocialistas dels Verds (Die Grünen). Las eleccions del 22 de mai foguèron contestadas per d’irregularitats dins lo comptatge dels vòtes. Ecosocialisme o extrèma drecha? I a pas de plaça al mitan. Dins tres setmanas tot austrian se deurà polarizar. Las eleccions contestadas las ganhèron Los Verds per aperaquí 30 000 vòtes.
 
 
Itàlia, 4 de desembre tanben
 
I a pas d’eleccions previstas per aquel jorn, mas i a un referendum, lo referendum de la reforma constitucionala. S’aquela reforma obten pas lo sosten dels ciutadans italians aquela nuèch i aurà l’anonci de la renóncia del primer ministre Matteo Renzi. Perqué seriá necessària aquela reforma? Vaicí un exemple: Donald Trump entamenarà lo 58n govèrn dels Estats Units, lo primièr govèrn es de 1789;  semblariá doncas que la jove republica italiana es mai vièlha. La Republica Italiana a conegut 63 govèrns dempuèi sa naissença en 1947. E cap de govèrn es pas arribat a la fin de la legislatura.
 
La Liga del Nòrd foguèt lo sol partit politic a prene partit per Trump, Matteo Salvini, secretari general de la Liga del Nòrd, rescontrèt Donald Trump en abril de 2016. Totun, los sondatges anóncian que Beppe Grillo podriá ganhar d’ipoteticas eleccions aprèp la desfacha del referendum.
 
 
En Alemanha
 
En Alemanha los eurosceptics de drecha populista, antiimmigracion, antièuro... de l’Alternativa per Alemanha (Alternative für Deutschland, AfD), arrèstan pas de montar dins los sondatges.
 
 
“O Farem tot petar”
 
Als Estats Units a ganhat Donald Trump.
 
Avèm vist las donadas. Es lo moment de nos pausar las questions corrèctas.
 
E serián de colhons los 60 072 551 votants de Donald Trump?
 
E serián de faissistas los 6 820 477 votants de Marine Le Pen al segond torn de las passadas eleccions regionalas?
 
E serián de neonazis la màger part dels austrians que vòtan per lo FPÖ?
 
Los joves sens formacion, los caumaires, los paures, los paures qu’an pas d’espèr rasonable de quitar d’èsser paures, los que vertadièrament vivon e patisson l’emigracion... son los que vòtan per Trump/FPÖ/PVV/C’s/Front Nacional...
 
Son lo proletariat autentic. Son los que votèron pel Brexit. Son los que benlèu votaràn pel Nexit, son los que benlèu un jorn votaràn pel Frexit.
 
Lo proletariat emmaliciat vòta pas exactament pel liberalisme, pel sobeiranisme... Vòta per l’“O farem tot petar”.
 
Òc, lo proletariat, estatisticament, vòta drecha populista. Perqué deuriá votar socialista se los partits socialistas los an negligits, los an daissats tombar?
 
Es un partit socialista, lo Parti Socialiste? Es un partit socialista, lo Partido Socialista Obrero Español? Ieu, personalament, coneissi pas degun que los vòte amb estrambòrd. Coneguèri de nècis, mas moriguèron de vielhum i a longtemps. E coneissi tròp de socialistas que sa carta del partit fa signe de sa carrièra professionala e pro.
 
Mateo Salvini, secretari de la Liga del Nòrd, ne tirèt de conclusions pro coerentas. Odiguèt sus las ondas de Radio Padania Libera: “S’agís d’un carpan a la mondializacion” (...) es la venjança de las persones, del coratge, de la fiertat, dels afars dels trabalh e de la seguretat, a la cara dels banquièrs, dels especulators, dels cantadors, jornalistas e enquestaires”.
 
Òc, pensi que los americans an votat lo miliardari per “fotre un carpan a tot”.
 
Benlèu caldriá que los partits comencèsson de far de politica. Benlèu caldriá que comencèsson pas a pensar mas a agir pels negligits del sistèma. Amb l’empatia pel paure ara n’i a pas pro.
 
Vòli veire çò que faràn los del Movement de las Cinc Estelas. Los votèron 5 807 362 personas en 2014 (lo 21,2% dels vòtes) per las eleccions al Parlament Europèu. Ai pas comprés lor ligam amb lo Partit per l’Independéncia del Reialme Unit al Parlament Europèu. Devon aver lors rasons.
 
Se pòt qu’Itàlia venga un espèr pels movements socials d’Euròpa.
 
Lo Movement de las Cinc Estelas, se capita plan a las eleccions previsibles, fariá ben de se pausar abans tot la question corrècta.
 
E son los italians e-democratas, anticorrupcion, ambientalistas, eurosceptics, antipartitocracistas, decreissentistas...?
 
Òc, la responsa es «non». Los italians auràn votat “O farem tot petar”.
 
Que pete dins lo bon sens, se vos plai.
 
 
 
 
Manèl Zabala
 
 

       
   
Un vaffanculo generale
 

 
“La libertat perd uèi e ganha lo proteccionisme; fin finala lo populisme, que siá d'esquèrra o de drecha, convergís”.
 
Albert Rivera, president de Ciutadans. Partit del Ciutadanatge. Partit de drecha liberala, laïca, jacobina populista. Membre de l'Aliança dels Liberals e dels Democratas per Euròpa. Se compren que per Rivera los populistas son los autres.
 
 

 
 “Fòl. Aquò's la deflagracion d'una epòca. Es l'apocalipsi de l'informacion, de la television, dels grands jornals, dels intellectuals, dels jornalistas. Aquò es un «vai-te’n cagar» general. Trump faguèt un V day [jorn dela victòria] fòl. E lo mond es ja cambiat e cal interpretar aqueles senhals. E los que trabalhan e prenon de sòus per interpretar aqueles senhals son ja mòrts”.
 
Beppe Grillo, ideològ del Movement de las cinc estelas. Partit e-democrata, anticorrupcion, ambientalista, eurosceptic, antipartitocracista, decreissentista, populista. Membre del Grop de la Libertat e de la Democracia Dirècta.
 
 

 
Marine Le Pen, presidenta del Front Nacional. Partit nacionalista francés xenofòb d'extrèma drecha, e sobeiranista, antimondialista, eurosceptic, antiimmigracion, populista. Membre de l'Aliança Europèa per la Libertat.
 
 

 
Los estatsunidencs vòlon de Donald Trump que siá lo “president de son pòble”. Uèi los Estats Units, deman França. Òsca!”. Jean Marie Le Pen, fondador del Front Nacional.
     





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

15 de novembre 01.30h

#14 si el poble vol Pedro sanchez i a sanders per que no los ha votat? i el problema no es que les persones vulguin tot el problema es que ho demanen a l´estat com si aquest fos un déu en comptes de esforçar-se i traballar.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 21.57h

Los medias europeus e dels estats units estan al servei del capital que paga sos diaris,televisions,e periodistas, lo que defend és que lo poble sia docil e sumís a las sevas ordes, que no es possible voler-ho tot. Què volets a Gusana Diaz o a Rajoi, diu l'IBS (banquers e grans empresas) . Què volets a Clinton o a Tram diu l'establishment ? Mas non, lo poble sap lo que vol: a Pedro Sanchez, a Sanders. Aquestes son los límits que marca a la democràcia lo capitalisme.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 10.01h

#4 N'i a pro que lo pòple se laisse pensar chasca fes per un endividú e son ideologia, que se laisse gerir per un centre-embonilh ! Desrevelhem-nos a la fin !
Davalessiam per carrièiras lo jorn de las eleccions los 44 milhons de votaires en França, puslèu que de s'acorsar a las urnas !

Completament d'acòrdi emb de la conclusion de Monsur Guilhem Thomas. I faudrà venir ! Òi !
Comentari que fariá bòn desvolopar en article !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 23.05h

Se lo PS e lo PSOE se semblan al Democratic Party estatsunidenc son pas socialistas levat de nom.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 17.33h

#9 El que me molesta és el fet que els " autòctons " que no respecten la llei i voten per politics " autòctons " corruptes i xenòfobs . Els delictes no són una especialitat dels estrangers. Ja en tinc prou amb la trumpització !!!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 16.43h

Tuatz las menaças.
Fasètz la França granda tornarmai.
Fasètz l’Europa granda tornarmai.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 16.06h

lo que molesta la gent no son pas els extrangers sinó el fet de tenir que mantenir uns inmigrants que viuen a costa dels serveis socials de l´estat tenem valors del fonamentalisme islamic i molt sovint cometen delictes aço no es xenofobia i no té res de il-logic o de radical.la gent s´esta adonant que l´europa no pot pas ser un paradís multicultural que terrorisme no se combat amb flors o amb ´mes llibertats´ sinó que deu ser reprimit amb armes de guerra .pero mentres aço passa els f... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 15.50h

#1 Efectivament los dictators amics del país dels dreches umans pòdon beneficiar de suènhs gratuits a l'espital. Per çò qu'es dels estrangièrs francimands installats en Occitània i a pas cap de problèma de papièrs o de sens papièrs gràcias a la colonizacion exagonala. E gràcias a l'invasion francimanda de Provença avèm una lepenizacion dels esperits.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 13.51h

— Es un partit socialista , lo Parti Socialiste Français?
— Non, estant que defend l'ordoliberalisme impausat a l'escala europèa…
— Es un partit socialista, lo Partido Socialista Obrero Español?
— Non o pòt pas èsser tanapuc, estant que defend tanben l'ordoliberalisme impausat a l'escala europèa… Euròpa, tal coma es actualament definida e acceptada estatalament, enebís tota politica sociala efectiva, çò que reven a confiscar lo dreit de votar per d'autres interèsses que ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 13.31h

Çò mai terrible que pòsca arribar a una democracia, es qu'un ponherat de gents prenga en man lo poder efectiu e decidisca solet de l'anar economic de la societat per l'interès exclusiu d'aquel ponherat de financiaristas. A partir d'aquí, per èsser elegit, o cal èsser mercé a l'apièg financièrs d'aquela plotocracia eleitista. A l'arribada lo pòble elector aurà la causida entre una politica de dreita o una politica de dreita : entre la rèba e la lèpra ? De qué mai li agrada de creb... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Jornalet: libre d’estil dobèrt

S’es agut dich que Jornalet es un dels còrpus textuals en lenga occitana mai importants del sègle XXI, per la varietat dels subjèctes tractats, pel modèl de lenga emplegat ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18 7
  • nuvols Aush 18 8
  • sol Bordèu 19 8
  • sol Briançon 7 1
  • sol Caors 18 7
  • nuvols Carcassona 16 8
  • nuvols Clarmont-Ferrand 13 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 16 5
  • sol La Canau 19 8
  • nuvols La Gàrdia 14 7
  • sol La Torre de Pèlitz 21 9
  • sol Limòtges 14 8
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22 8
  • nuvols Lo Puèi de Velai 11 7
  • nuvols_parcials Marselha 19 11
  • sol Montpelhièr 21 13
  • nuvols Naut Aran 17 7
  • sol Niça 13 3
  • sol Nimes 21 13
  • nuvols Pau 18 9
  • sol Peireguers 16 9
  • nuvols Rodés 15 6
  • sol Tolon 21 10
  • nuvols Tolosa 18 8
  • nuvols Valença 12 8

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que los mèdias en occitan son necessaris a la recuperacion de la lenga?


88%



4%



1%



4%



1%




Vots 68 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)