CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 25 de març

Actualitats

Divendres, 23 de març de 2018, 03h00 Internacional,Politica

De juristas internacionals critican coma illegalas las accions d’Espanha contra l’independentisme

Euròpa fàcia a son dever


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Reuters / Albert Gea





Etiquetas
catalonha, independéncia, junge welt, schreiber

Un grop d’expèrts internacionals en drech, dont lo jurista francés Jean-Paul Costa —ex-president de la Cort Europèa dels Dreches Umans— e lo bèlga François Tulkens, èx-jutge d’aquela meteissa cort, an escrich un rapòrt qu’avalora las accions del govèrn espanhòl contra lo movement independentista catalan tocant la proporcionalitat de las mesuras e lor compatibilitat amb lo drech internacional. Wolfgang Kaleck, un nomenat avocat penal e fondador del Centre Europèu pels Dreches Constitucionals e Umans (ECCHR) a Berlin, e membre d’aquel grop d’expèrts, explica al Junge Welt perqué aquelas questions son importantas: "Dins lo cas catalan lo debat vira totjorn a l'entorn de la legalitat o non-legalitat d’una secession, mas una granda part de las mesuras de l’estat espanhòl qu’avèm analisadas s’apliquèron fòrça abans la declaracion d’independéncia. Caldriá que i aguèsse mai de diferenciacion juridica".
 
A la demanda d’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC), los expèrts an estudiat d'un ponch de vista purament juridic las mesuras del Tribunal Constitucional espanhòl contra lo trabalh dels deputats del Parlament de Catalonha e lor persecucion penala, que l'an patida entre 2013 e 2017. An trobat de violacions grèvas de la legalitat e de la separacion dels poders. Lo fach que lo Tribunal Constitucional pòsca determinar çò que se pòt debatre e votar al Parlament de Catalonha e lo fach que se perseguisca juridicament e penalament los deputats catalans per "desobesissença" son "una ataca frontala contra de dreches fondamentals coma la libertat d’opinion e de reünion", segon los juristas. "Se ieu preni la paraula coma politician, jornalista o militant per l'independéncia de Catalonha, e dins d'articles de premsa, de manifestacions, de reünions o quitament una resolucion politica, aquò pòt pas èsser punible", çò a declarat Kaleck.
 
Los expèrts an tanben estimat desproporcionat que se detenga de membres del govèrn e l'imposicion de multas de fins a 12 000 èuros per jorn per aver preparat lo referendum del 1r d'octòbre, o que se perseguisca judiciàriament qualques politicians catalans per aver organizat la consulta populara non constrenhenta del 9 de novembre de 2014. Es justament per aquela darrièra rason que se declarèt inelegible pendent dos ans l’ancian president de la Generalitat, Artur Mas, e que foguèt condemnat a pagar una multa milionària. Segon los juristas, aquelas mesuras son illegalas, perque d’organizar un referendum o una consulta populara es pas una infraccion penala en drech espanhòl. Ansin, creson qu'es particularament preocupant que lo Tribunal Constitucional se base sus sas resolucions pròprias coma fondament legal per la persecucion juridica dels elegits, mai que mai s'aqueles delictes existisson pas dins lo còde penal espanhòl. Per tant, concluson que lo Tribunal Constitucional "pren un ròtle politic e legislatiu qu’a per tòca de manténer Espanha unida", çò indica lo rapòrt.  "Es una violacion manifèsta de la separacion de poders".
 
Fins a 900 ciutadans e politicians catalans son actualament perseguits per Espanha per lor sosten non violent a l'independéncia de lor país. Anna Gabriel, anciana deputada d’esquèrra (CUP), a fugit en Soïssa perque espèra pas un procès equitable en Espanha. L'avocat britanic Ben Emmerson a portat a l'ÒNU l'encarceracion de plusors meses d'elegits e d'activistas.
 
Ça que la, Kaleck considèra que las corts internacionalas son tròp fastigosas. Estant donada la necessitat de parlar de centenats de violacions comesas per l'estat espanhòl, los estats e las institucions de l'UE devon agir: "Lo govèrn espanhòl pòt pas pretendre d'agir en nom de l'Union Europèa del temps qu'ignòra sas nòrmas juricas minimalas. Considèri qu'es lo dever de las institucions europèas de defendre lo respècte dels dreches fondamentals europèus".
 
 
 
 
Krystyna Schreiber
 
 
 
<hr align="left" size="1" width="33%" />
Article original publicat en alemand sus Junge Welt
 
Vilaweb ne publica una adaptacion catalana de Laura Noguera. L'adaptacion occitana l'a facha Jornalet a partir de l'original alemand en consultant tanben la version catalana.
 
 
 
<br /><br /><a href="https://www.jornalet.com/socis" target="blank"><img alt="abonar los amics de Jornalet" id="Abonar los amics de Jornalet" src="https://www.jornalet.com/imatges/images/SOCI.jpg" /></a>
 



publicitat



Comentaris

25 de març 23.22h

Coma disia aquel: Espanha non es pas un estat de dret, mas és un estat que tira pel dret.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 09.15h

Tà respóner a noste amic Carles deu País Valencian. Que s'a manifestament desbrombat la tan ondrada interlocutora finlandesa de Puigdemont qui Finlanda estó a un moment dat tanben ua nacion dominada e durant la guèrra civila de 1917 que devè estar de mau saber qui èra lo qui representava vertadèrament lo pòble finlandés .


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 00.15h

Lo contengut d'aqueste comentari es amagat perque los legeires l'an considerat inapropriat
Mòstra-lo


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 22
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 23.14h

En temps de la dictadura criminal de Hitler e los nazis, eron los jutges que condemnavon a preson als politics per ser contraris als fachas e disevan que s'havien de respectar las decisions judicials. Lo psoe podria tamben pensar amb açò, ara es colaboracionista. Quan un estat es passa los Drets Humans de las Nacions Unidas pel cul, es pas democratic. Lo PP e C's ja sabem que son franquistas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 20.11h

carles puigdemond, es lo legitim president de catalonha perque amsim ho va volguer lo poble catalá, per molt que els hi sapiga greu al feixisme espanhol.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 19.58h

Kaleck considèrz qu'es lo dever de las institucions europèas de defendre lo respècte dels dreches fondamentals europèus. Mas Kaleck es un grand idealista : lo solet dever d'aquelas institucions es de velhar a l'ordoliberalisme qu'apaurís los paures per enriquir los rics. Dels dreits umans, fins a novèl òrdre, se'n chautan ben pro !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 19.11h

molt interessant ......................

Un profesor finlandés cuestiona a Puigdemont: "¿Cómo se atreve a hablar en nombre de todos los catalanes?" EFE 23.03.2018


El catedrático Juha Kokkonen lo acusó de tergiversar la realidad en un turno de preguntas tras una conferencia. El juez procesa por rebelión a Puigdemont y otros 12 investigados en el procés. El expresidente catalán Carles Puigdemont antes de pronunciar una conferencia en la Universidad de Helsinki. JUANJO GALÁN / EFE El e... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 18
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 18.54h

#2
Mès que mès quand vesèm çò que se passa tot bèl just e que tanplan ne parlan unis jornals de referéncia d'unis lectors de Jornalet:
http://www.lavanguardia.com/.
Alavetz, dins talas circonstàncias, nos poiriam pas estalviar qualquis comentaris desplaçadis? Se jòga pas atal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 17.48h

#1
Digam que, al cap d'un moment, n'avèm un brave sadol.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 17.13h

Lo contengut d'aqueste comentari es amagat perque los legeires l'an considerat inapropriat
Mòstra-lo


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 22
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

L’esclavatge 2.0

L’edicion d’aqueste dimenge de Jornalet publica una nòva esglasianta: Human Rights Watch (HRW) ven de denonciar la venda de femnas birmanas a de ciutadans chineses amb la tòca ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“En musica l’occitan es clarament valorizat, e gaireben un argument comercial”

Florant Mercadier professor d’occitan, musician e contaire

“En musica l’occitan es clarament valorizat, e gaireben un argument comercial”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Sant Esteve del Monestir, Rosselhon, Catalonha. Una nau espaciala?? Que non ! Una piscina cubèrta. © Idali Vera

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Carnaval Gascon a l'Isla de Baish 2013. © Yves Sénécal

    Carnaval Gascon 2013 a L'Isla de Baish (Savés)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Te pausas de questions eticas e ecologicas quand fas las crompas?


50%



20%



25%



5%



0%




Vots 40 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)