CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Actualitats

Dimars, 2 d'octòbre de 2018, 03h00 Cultura,Internacional,Societat

Provença > Provença > Crau

Es mòrt lo cantador Charles Aznavour

Parisenc d’origina armènia, lo cantador es estat un dels interprèts mai populars e mai presats de la cançon francesa e l'an sovent comparat amb Frank Sinatra


Comentaris 22 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Wikimedia





Etiquetas
aznavour, necrologica

Lo cantador Charles Aznavour, un dels grands referents de la musica francesa, moriguèt diluns passat a Moriés (Crau) a l'edat de 94 ans. Parisenc d’origina armènia, l'artista foguèt un dels interprèts mai populars e mai presats de la cançon francesa e lo comparèron sovent amb Frank Sinatra.
 
Nascut Chahnour Varinag Aznavourian, durant sa carrièra de cantador collaborèt amb de legendas coma Juliette Gréco o Edith Piaf, e vendèt de mai de cent milions de còpias de sos disques.
 
E mai l'identiquen amb lo caire mai romantic de la cançon francesa eiretièra de Charles Trenet, lo secret de la popularitat d’Aznavour es justament la varietat dels tèmas de sas cançons, coma “Emmenez-moi”, “Que c’est triste Venise”, “For me formidable”, “Comme ils disent”, “La mamma” o “Désormais”.
 
Menèt parallèlament una longa carrièra d'actor dins mai de 80 filmes e telefilmes, coma dins Tirez sur le pianiste de François Truffaut, en 1960, ont foguèt lo protagonista, fins al filme Ararat d'Atom Egoyan, consagrat en 2002 a las consequéncias del genocidi armèni.

 
 

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

10 d'octòbre 18.13h

Els millors se'n van, qui agafa el relleu?
Potser, però jo no els veig...ai de generació...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 19.40h

#13 Ador/adoira, son tanben de sufixes que fan d’adjectius.
Cantador (çò que se pòt cantar), maridador (una persona que se pòt maridar), esquiador (un airal ont se pòt esquiar).
Dins nòstra lenga mairala diriam : chantable, skiable...eca.
Mas vos parlavetz aquí unicament dels substantius (tirador, mocador...).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 22.56h

Un bon cantant, mas a mi m'agrada mai Gilbert Becó que cresi qu' era de Provença, e pensi que ja es mort. Una vegada anet a la TVE en temps de la dictadura, e parlava amb lo presentador e li deia que lo provençal se semblava al catalan o al castelhan, la questión es que lo presentador non sabia per ont sortint-se.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 19.49h

Lo gascon que coneish "cantador" e "cantaire" tà designar un "chanteur"...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 10.43h

#16 ajost
A costat d'aquò, i'a una confusion fonetica en de parlars que i'a, entre suffixes desparièrs al masculin:
- -ador, que ven de -ator* (cas regime)
e
- ado(i)r/adoira, que ven de -atóriu*/atória. En gascon: adèr/adèra es de suffixe non ambivalent.

* escrivi "Ado(i)r", que adoir/adoira respècte l'etimologia e evita la confusion, e-mail se la fonetica n'en es pas generala.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 07.40h

#13 E donc lo provençau que conoisse "cantador" coma "chanteur de profession" se ne'n cresi Mistral (e totei lei personas ambe lei qualas parli provençau) fa aparentament pas partida de l'airau de "competéncia" d'aquesta "Academia".

Qunt apauriment de la lenga que si rendèt famosa, justament, per sei cantadors.

E per lo "quicòm", lo cantador es tanben l'escais de l'organe que servisse de cantar. Lo "larynx", en francés. Curiós qu'un academician prengue pas la pena d'anar verificar dins... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 07.03h

#2 #13 Dins la lenga medievala, -AIRE = subjècte, -ADOR = complement:
"Ja mais no serai chantaire
De l'escòla N'Eblo." (B. de Ventadorn)
"Non es meravelha s'eu chant
Mes de nul autre chantador" (B. de Ventadorn)
NB: Es parier per Ebles/Eblon

Foncionava parierament per trobaire/trobador: lo trobaire canta/escoti lo trobador, bar/baron: lo bar comanda/obeïssi au baron.
Es una traça dau latin (en francés medievau coma en occitan).
Ara, la lenga modèrna a fach de diferéncias de sens, coma p... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 23.21h

#13 Donc un "trobador" que serà un "trouvoir", un daquerò entà’vs trobar las claus quan ve las pèrdetz? :D
Qu’ac èi tot lejut dab lo contrari suus noms d’agent en -aire vs. -ador.
Que supausi las formas trobaire~trobador que son ua susvivéncia deus cas subjècte~regimi medievaus (fr. troveres~troveor).
Que s’i hè adjectius en -aire, en -ador pas tant.
En un explic que s’i disè n’i avè pas nada diferéncia, en un aut que -ador ei mei sovent ligat a la foncion (ex. lo "tastad... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 22.57h

#13 pensa-bèstia: le cagaire es al cagador
* excepcion: pescaire (de riu) / pescador (de mar)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 18.14h

#2 Per l'Academia Occitana, se deu dire "Un cantaire" e "una cantaira", per parlar de personas que son mestièr es de cantar. Un *cantador seriá quicòm coma "un "chantoir" en francés, es a dire quicòm, e n on pas qualqu'un. Quicòm, òc, mas non vesi a qué correspondoriá aquel "quicòm"…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16
  • sol Aush 16
  • sol Bordèu 17
  • sol Briançon 15
  • sol Caors 15
  • sol Carcassona 18
  • sol Clarmont-Ferrand 15
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 18
  • sol La Gàrdia 24
  • sol Limòtges 15
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 20
  • sol Pau 16
  • sol Peireguers 16
  • sol Rodés 16
  • sol Tolon 17
  • sol Tolosa 16
  • sol Valença 18

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Vilaweb

    Hong Kong: 17a setmana de protèstas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • La grépia de l’Ostal Sirventés a Carcassona (fotografia : Mirelha Braç)

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Catarin Seguran

    Pargue nacionau dels Escrinhs vist de Pratpic (vierar d'Orsiera) a la partença de la valaa dau Drau Nier en Aut Champsaur

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)