CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 23 d'octòbre

Actualitats

Dimenge, 3 de setembre de 2017, 03h00 Sciéncia

La NASA pensa de portar de mòstras de Mart sus la Tèrra abans 2030

Per o far, cal un aterrador, un veïcul collector de tròces representatius e una fusada per permetre de quitar Mart


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


La NASA estúdia una arquitectura simpla per portar sus la Tèrra de mòstras de Mart, çò que permetriá d’estudiar aicí de ròcas de la planeta roja abans l’an 2030.
 
Lo concèpte se basariá sus l’obtencion d'escapolons qu’aurà collectats la mission Mars 2020 per tal de los portar sus la Tèrra tanlèu coma serà possible.
 
“S’agís d’una arquitectura fòrça mai simpla”, çò diguèt Thomas Zurbuchen, administrator associat de la NASA per la sciéncia. “Va dirèctament a çò qu'ieu considerariái coma la question cruciala, qu’es cossí aterrar e s’enaurar de la planeta”.
 
Lo concèpte que prepausa es solament un dels milanta qu’estúdia l’agéncia espaciala. Aquò seriá lo lançament d’un aterrador sus Mart a partir de 2026, qu’auriá un veïcul de collectatge de tròces representatius e una fusada que permetriá de quitar la planeta roja. La nau aterrariá près del luòc d’aterratge de Mars 2020, e enviariá son veïcul per amassar las mòstras qu’aquela mission prèvia aurà collectadas.
 
Aquelas mòstras se cargarián dins la fusada que s’enaurariá de Mart e las lançariá puèi dins l’orbita de Mart. Aquí, un orbitador de collectatge d'escapolons, lançat a despart, prendriá las mòstras per un retorn dirècte sus la Tèrra o devèrs l’espaci cislunar. 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

7 de setembre 23.06h

Los xinesos ho faran d'aquí a un parelh d'ans. La tecnologia xinesa amb míssils e espaciala es la melhora del mond. Los missils carracas USA no tenen precision ni per ferir a un blanc de detz metres quadrats lancats des de 2 quilomete.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 11.05h

#15 Mossur Gaubert,

La vraia Revolucion es pas tecnologica : es enteriora, esperituala (pas religiosa). Sarà aquò lo vrai progrès de l'umanitat. Sèm totjorn a voldre forçar lo cors naturau de las causas e acceptam pas de s'i plegar. E sèm oblijats de convenir que las resultas son vergonhosas e deçaventas : s'endevenèm pas emb d'aquò naturau, fasèm còntra aquò naturau, oblidant que sèm eissits de l'evolucion de la Vida, mès èssers naturaus pasmens.

Ara, se pensatz que los Òm... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de setembre 22.39h

N'i a que fan de collectatges sus la planeta Òc, que ne pòrtan de tròces dels parlars que se mòren.
Se ren se fa, aquelis tròces finiràn coma mòstras dins las veirinas dels musèus de la lenga d'òc.
An pas besonh d'un aterrador per s'i pausar, e d'una fusada per s'en tornar en França.
Pareis que la planeta Òc es abitada...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de setembre 17.59h

#14 Arren ne justifica ua tau desbondada, mes puishqu’ac prénetz atau…
A çò qui sembla la libertat d’expression qu’ei la libertat d‘estar d’acòrd dab vos, e l’amor deu debat democratic ne v’encara pas a léger los comentaris deus demei shens i trobar çò qui n’i ei pas.
Que cèrqui enqüèra çò que i a de politic en la mia arremarca #12.
Quin rapòrt dab la xenofobia, la mentalitat comunautària e Corsega?
E vòletz díser que la sciéncia e seré d’esquèrra e l’ob... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de setembre 09.29h

#12 Un còp mai, un qu'enterprèta mos prepaus en me fasent finalament passar per quauqu'us de la consciença tancada, un manejaire de la paur, un reaccionari... E se quiche un pauc, saique me farà passar per un qu'aima pas los marcians : un zenofòbe ! Quau sap ? Mancariá pas qu'aquò se boton a demandar la nacionalitat francesa... !

Puta de tentacion ideologica que part d'una critica per resquilhar vèrs la suspicion.
Eu, l'òme, de qué creses que fariáun los umans se anèsson poplar l... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de setembre 06.46h

Idèa meravelhosa, d'anar quérrer calhaus e arena subre una autra planèta per las nos tornar a l'ostal. Atal, permetrem a de microorganismes fins alara totalament desconeguts de la tèrra de colonizar tranquillament un novèl biotòp, e d'erradicar definitivament l'espècia umana — desprovesida, immunologicament contra los novèls venguts —, espècia umana que, coma cadun o sap, menaça dangierosament tota vida sus tèrra en rason de sas activitats espleitadoiras e extractivistas frenetic... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de setembre 01.34h

#8 Argument recurrent : que carré dar òrdi au planeta abans d’anar véder çò que i a enlòc mei.
Qu’avèvi un ancèstre a las Aisiás qui ne volè pas anar véder de l’aut’part de la vath pr’amor, ce disè, que calè dar òrdi a l’espeluga purmèr.
Lo son ancèstre ne volè pas sortir d’Africa.
L’ancèstre deu son ancèstre ne volè pas sortir de la Tètis…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 18.56h

#10 aquò's una decision de clartat, mès pensi que mòstra es pas clar dins lo títol, qu'es polisemic de tròp.




Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 12.01h

Pasmens, es possible que la repeticion de "mòstras" gèine la compreneson. Ai doncas remplaçat, a qualques endreches, lo mot per "tròces representatius" e "escapolons".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 11.40h

Una mòstra es aicí un tròç, mas se tracta pas de quin que siá tròç, es un tròç que servís per mostrar, ansin coma una mòstra, en general, servís per mostrar. Pòt èsser l'ora, de tablèus, una planeta, etc. Las discussions sus "mòstra" fan mòstra que nòstras mòstras son a l'ora semantica francesa, cars amics. Bona jornada :-)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

E mai l'accent occitan los emmalícia

Semblariá que los jacobins sabon plan çò que la majoritat d'occitans, alienats per París, sabèm pas: sèm un pòble somés, una de lors primièras ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19 5
  • sol Aush 18 6
  • sol Bordèu 19 6
  • sol Briançon 19 3
  • sol Caors 22 5
  • sol Carcassona 18 9
  • sol Clarmont-Ferrand 15 3
  • sol Confolent 18 7
  • sol Gap 20 8
  • sol La Canau 19 6
  • nuvols_parcials La Gàrdia 13 8
  • sol La Torre de Pèlitz 20 12
  • sol Limòtges 18 7
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 20 11
  • sol Lo Puèi de Velai 14 6
  • sol Marselha 21 11
  • sol Montpelhièr 21 15
  • sol Naut Aran 16 4
  • sol Niça 17 5
  • sol Nimes 18 14
  • sol Pau 20 6
  • sol Peireguers 18 7
  • sol Rodés 21 4
  • sol Tolon 22 11
  • sol Tolosa 18 8
  • sol Valença 16 8

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Carnaval Gascon a l'Isla de Baish 2013. © Yves Sénécal

    Carnaval Gascon 2013 a L'Isla de Baish (Savés)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • L'afogat de trins a la gara de Matabiau (Tolosa). © Clamenç (5 ans)

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • @ Lisa Gròs

    De ruscas

  • Los Arcs (Draguinhanenc): lei carrièras e la torre dau quartier dau Paratge d'ivèrn. © Catarin Seguran

    Los Arcs (Draguinhanenc)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Breç lo pugetan (Lo Puget de Tiniá)

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Inauguracion de la Sala Claudi Molinièr a Besièrs

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)