CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dijòus, 18 d'octòbre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

La nominacion de Laurent Nuñez a fach de bruch en Bretanha a causa del caractèr “ñ”

Lo nòu secretari d’estat a drech d’escriure son nom amb aquel caractèr del temps qu’en Bretanha se devon batre contra la justícia per aver pas drech de s’apelar Fañch


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


La nominacion del nòu secretari d’estat francés Laurent Nuñez a fach de bruch en Bretanha. La rason n’es l’emplec del caractèr “ñ” sens cap de problèma. L’afar del petit Fañch Bernard es ben conegut pels bretonistas, car l’estat francés li permetèt pas d’oficializar son prenom après quatre meses de batalhas judiciàrias, precisament a causa del caractèr “ñ”, refusat en nom d’un supausat respècte de la lenga francesa.
 
Lo pòrtavotz de l’associacion Skoazell Vreizh, que pren en carga las despensas de justícia de la familha de Fañch Bernard, explica: “Es çò qu’èra estat mes en exèrg per l’avocat durant lo procès. Aviá utilizat l’exemple de Laurent Nuñez per dire que lo tilde met pas en perilh l’unitat de França”. Nuñez èra alavetz lo cap de la DGSI.
 
De son caire, lo president del Conselh Cultural de Bretanha, Bernez Rouz, se demanda, se lo caractèr “ñ” “es legal a la pus nauta cima de l’estat, perqué se pèrd tant de temps e d’argent per l’Ñ de Fañch?”
 
 



 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

20 d'octòbre 15.03h

Internet e grafia anglesa
Les noms de domenis e adreiças email (@) prenen pas que l'alfabet anglés.
Pas cap d'accents diacritics o lettras estranhièras...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 d'octòbre 09.56h

Soi estat forca espantat d'escotar un reportatge de franceinfo qu evoca aqueste afar...
Disia que los contestaris de l escritura tradicionala de Fanch amb “ñ” se raporton precisemant al ordonancia de Villliers Cotterets dins un primier temps....MALASTROSEMENT DINS AQUESTE DOCUMENT SE POT TROBAR LA LETTRA QU ES CONTESTADA!!! Es per aquo que la discorda a rebombis un cop de mai abans l'afar del ministre segurement mal nomenat per regir l'interior del pais del drechs humans... ;-D


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 22.43h

Lo nacisme del govern francès es coneguda per son incultura e manca de respecte als drets lingüistic. Quan lo president del govern francès sent la paraula cultura trau la pistola.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 22.42h

#8 Segur que linga e grafia son doas chausas, mas sèm pas nèscis jusca pas veire qu'aquí travès la grafia es bien la linga e la bretonitat de la ñ que son atacadas... Sèm pas naissuts d'arseir !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 21.29h

#7 Urosament que l'estat civil a pas decidat de traduir vòstre nom dins "la langue de la Republique", vous apelariatz Méchantloup :-) .


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 19.54h

#6
Sui d'acòrd tabé, aurén absolument digut ec acceptar. Mès an taplan acceptat Fanch. Aurén poscut impausar ''François'' e aquò-'chí seré estat pus grave, per jo. seré estat la negacion d'una identitat (= discriminacion)quòra achí am la negacion d'un signe diacritic (= pègaria de burocrata barrat). Fau pas confónder una lenga e una grafia!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 19.45h

#4
Non solament es pas grèu mès amèi d'aquò seré completament redicule e erronat d'escríver Balós, Balons o Valons. Per informacion, es un patronime a l'encòp d'òc (Lemosin e Perigòrd) e d'òil (Morvan) qu'a per variantas Balloup o encara Ballout e que vingré d'un nom de batèime germanic. Lavetz mercí de pas m'aperar Valons, vodrí pas que los francofònes me prengússin per una comba! :D


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 17.28h

#3 Es justament per çò que i a de causas mai grèvas que de s’apelar Fañch puslèu que Fanch que compreni pas perqué l’Estat o interdís. Se bracar contra Fañch puslèu que contra los prenoms anglo-saxons me sembla revelator. Tanplan coma acceptar Merdive, Euthanasia Huterin e Lola-Poupoune (citats per Feltin-Palas) e refusar Fañch.
Soi segur qu’o podètz entendre e o entendètz, quitament s’es un debat mens fondamental que de salvar de vidas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 14.46h

#3 Los adversaris de las lingas e culturas minorizadas tanben pensan que lais a totjorn de chausas mai gravas o mai importantas de resòure davant que sauvar las lingas ditas regionalas...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 10.42h

#3 E doncas escriure Balloux en plaça de "Balos" "Balons" o de "Valons" es pas grèu ...
Anem contunhatz vòstre camin i a de causas mai importantas ...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Julien Cazenave

    12.02.2019: manifestacion a Brussèlas per la libertat presonièrs politics catalans jutjats a Madrid

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Castelar

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Pep Casasayas

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



34%



23%



1%




Vots 142 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)