CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 12 de decembre

Actualitats

Divendres, 2 de decembre de 2016, 03h00 Politica,Lenga

L’Assemblada francesa a tornat debatre sus las lengas autoctònas per pas res

Aqueste còp se debatiá una proposicion en sèt articles tanhent l’educacion, los mèdias e la senhaletica


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar






L’Assemblada francesa a tornat debatre dimecres de ser sus las lengas autoctònas de França autras que lo francés. Aqueste còp se debatiá una proposicion en sèt articles tanhent l’educacion, los mèdias e la senhaletica. La proposision foguèt portada per la deputada socialista bretona Annie Le Houerou e son collèga parisenc Bruno Le Roux, e foguèt pas depausada en nom del Partit Socialista, mas en nom de 143 deputats. Totun, pauques d’aqueles deputats la sostenguèron vist que l’assistència de l’emicicle foguèt minimalista, coma cada còp que se parla d’aquel subjècte.
 
Lo debat se tenguèt de dimècres a dijòus de matin e s’arribèt pas de votar qu’una partida de la lei, qu’es fòrça probable que jamai intre pas en vigor, per “manca de volontat governamentala e de majoritat al Senat”, coma ben o rapòrta Benaset Roux dins lo Blòg occitan de France 3.
 
E coma cada còp, la majoritat dels deputats insistiguèron que degun es pas “contra las lengas regionalas” e mai se l’argumentari contra la proposicion nos permetèt d’escotar los prejutjats abituals, çò es “balkanizacion, illetrisme, mestresa indispensabla del francés, doncas... perilh per la Republica”, coma ben o remembra Clamenç Pech dins La Setmana, dins son article que definís la sesilha de l’Assemblada coma “un debat cosmetic”.
 
 
Un debat per pas res
 
“Un debat per pas arren”, çò ditz Dàvid Grosclaude dins son blòg, que tanben ne fa resson Le Journal du Gers. “Tres òras e mièja de discussion per enténer deputats d’esquèrra e de drèita nos estabornir dab arguments qui hèn de còps l’amalgama enter illetrisme e ensenhament de las lengas regionaus! Tot qu’èra bon entà empachar de progressar pr’amor qu’en mei deus arguments abituaus òm evoquèc quitament l’autonomia de las collectivitats per explicar qu’òm non podia lor impausar pas arren...”, çò manifèsta.
 
 


De legir:
 
— La Setmana (1/12/2016): Opinion : lei sus las lengas, un debat cosmetic !
 
— La Setmana (29/11/2016): Ennau proposicion de lei sus las lengas regionaus examinada a l'Assemblada nacionau
 
— Lo Blòg occitan de France 3 (1/12/2016): Langues régionales : le chemin tortueux semé d’embûches pour un statut
 
— Lo Blòg occitan de France 3 (22/11/2016): La proposition de loi sur les langues régionales examinée la semaine prochaine
 
— Dàvid Grosclaude (1/12/2016): Langues : un débat pour rien…



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

4 de decembre 09.29h

#8 per info, la FELCO a mandat una letra, coma o fai chasque cop que la question se pausa, e chasque cop que chau sensibilizar d'elejuts, occitans o non.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 12.22h

#11 Arf... ! Me cal vèire cossi los mos chakras son posicionats :-)
Macanica me cal pas doblidar la Kundalini atanben....

E es atal que Tolosa venguèt a remplçar Lordas... anem, un pesic de paratge e tres pesics de convivéncia e ardit vira la ròda granda de las energias positivas


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 11.36h

La premièira region "d'energia positiva". Energia positiva de qu'es aquo ? Es en fach un ambicios prètfach de meditacion bodista e transcendentala per totis los estatjants de la nova region. La Delgà espèra atal faire pojar lo nivèl de positivitat e d'amor compassional, al nostre e dins Europa tota. Tot s'explica ! Que sabiai pas que la Delgà èra una afogada dau Mathieu Ricard, pecaïre ! Energia positiva ?Osca Delgà !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 28   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 01.15h

La region qu’a pres lo nom d’Occitània serà la primièra d’energia positiva en Euròpa, sostendrà lo CIRDÒC e las lengas catalana e occitana. Vaquí las conclusions mai estrambordantas del debat d’orientacions budgetàrias 2017 que se debanèt diluns passat al pargue de las exposicions de Montpelhièr. E mentrestant, la meteissa politicalha imperialista contunha d'o blocar tot, d'o ferrolhar tot, al nivèl central, tot en daissant far de pantominas als elegits locals d'unas collecti... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 20.49h

Los representants capets chovins mostran sa ignorancia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 13.17h

#5 Per contre de qual èra dins aquela seança ???

Una pichona letra mandada a cada deputat de l'espandi occitan, saria planvenguda.
Es aisit de far.
Sul sit de l'assemblada i a cada deputat ambe son adressa a l'assemblada.

En una setmana de trabalh se pòt emmargar una polida letra personalizada per cadun, istòria de lor remembrar que los tenen de velhats... :-)
577 deputats una brava mitat per occitània far 288 deputats.= 288 letras
Los timbres e las envelopas.... e de segur estampar e l... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 11.26h

Perque depausar una proposicion de lei sens far de propagande e cerchar lo sosten populari?
Chau far lo procès d'aquela Franca jacobina e nacionalista qu'es d'un autre temps. Chau damandar lo divòrci. De Gaule era contre lo divòrci en 1968 mas uei, lo divòrci es devengut quauqu'a ren de corent. Las régions devrian aver lo dreit de divorçar d'emben Franca. La crisa economica a bona eschina. La crisa economica es pas la mesma dins totas las régions. La Franca es una nocion que se barra s... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 10.00h

#5 Se sòna "l'alienacion occitana" o la manca de coratge tanben!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 09.12h

#4 de sinhalar que l'assemblada francesa es poblada de deputats occitans


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 de decembre 09.07h

"L’Assemblada francesa a tornat debatre sus las lengas autoctònas per pas res"

una tradicion, non?

Mitterrand, Hollande (Felip Bel atot): "paraulas, paraulas, paraulas"
e los autres: ren...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La gèsta de Brussèlas

Dijòus passat a Brussèlas, lo pòble catalan, acompanhat per una considerabla partida de ciutadans araneses, faguèron la demostracion pus epica de l’istòria de lor ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 8 2
  • nuvols_parcials Aush 9 0
  • sol Bordèu 8 3
  • sol Briançon 1 -11
  • nuvols_parcials Caors 7 1
  • nuvols Carcassona 6 -4
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 7 -2
  • nuvols Confolent 6 1
  • sol Gap 6 -5
  • sol La Canau 8 3
  • nuvols_parcials La Gàrdia 13 8
  • sol La Torre de Pèlitz 6 -3
  • nuvols Limòtges 6 1
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 2 -4
  • nuvols Lo Puèi de Velai 2 -3
  • nuvols_parcials Marselha 9 1
  • sol Montpelhièr 10 2
  • sol Naut Aran 6 -6
  • sol Niça 5 -9
  • nuvols Nimes 9 0
  • nuvols_parcials Pau 9 1
  • sol Peireguers 6 2
  • nuvols Rodés 7 -1
  • sol Tolon 11 3
  • nuvols_parcials Tolosa 8 -1
  • nuvols Valença 7 -2

giny



giny

giny

Entrevista

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan

Vincent Poudampa capdau de l’associacion Région Gascogne Perspective

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • © Hug de la Rosa

    Era vila de Les (Aran) a hestejat era declaracion de patrimòni dera umanitat des hèstes deth huec

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • A Lesinhan de las Corbièras, per la rota

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que l’occitanisme deu sosténer l’independéncia de Catalonha e Aran?


74%



16%



6%



4%




Vots 114 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)