CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'octòbre

Actualitats

Dimècres, 26 d'abril de 2017, 03h00 Politica

Lo segond torn de la presidenciala: un cantatge politic?

Los ciutadans franceses deuràn causir entre la xenofobia de Le Pen e lo neoliberalisme de Macron, que voliá anar mai luènh que la lei El Khomri quand èra ministre


Comentaris 21 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Alexis Kraland (Street Politics)





Etiquetas
analisi, directa, eleccion, presienciala 2017

“França deurà causir entre la xenofobia de Le Pen e lo neoliberalisme de Macron”, çò ditz lo jornal catalan Directa. Dins un rapòrt de la nuèch electorala escrich a París per las jornalistas Eva Moyano e Joana Voisin, analisan lo resultat del primièr torn de l’eleccion presidenciala. “La cap de l’ultradrecha e lo candidat liberal s’afrontaràn lo 7 de mai que ven al segond torn. Al primèr torn an amassat lo 45% dels vòtes, e lo Partit Socialista es lo grand perdeire”, çò rapòrtan.
 
Mas al delà del rapòrt de las chifras dels vòtes e de la participacion, Directa prepausa una analisi interessanta. D’un costat, afirman que la desbranda socialista es causada per l’usura del govèrn d’Hollande, del temps que los Republicans son estats apartats del segond torn a causa dels grèus afars de corrupcion que tòcan Fillon. Aquel panorama aviá daissat la presidenciala de 2017 dins una incertitud inedita: los sondatges indicavan que Le Pen, Fillon, Macron e Mélenchon avián gaireben la meteissa intencion de vòte, a l’entorn del 20%. E gaireben foguèt atal.
 
 
De partits contra lo poder establit
 
Per las jornalistas de Directa, En Marcha e lo Front Nacional an seduch los electors car se son presentats coma los partits del cambiament. Aital, lo jorn de la victòria de Trump als Estats Units, Le Pen lo felicitava amb estrambòrd del temps que fasiá un parallelisme de son ascension amb la de Podemos en Espanha e de Syriza en Grècia, en tot far una crida a un trabalh conjonch dels partits antiestablishment. Es amb aquel sòrta de discors que Marine Le Pen a sauput renovelar l’imatge del partit de son paire, e mai se quita pas d’èsser prigondament xenofòb, nacionalista e militarista. D’un autre latz, Macron a presentat son programa articulat a l’entorn de dos ponches principals: assolidar las relacions amb Euròpa e lo transpartidisme. De fach, dimenge de ser a Versalhas, lo candidat insistissiá que la clau de sa victòria èra, segon el, “un sentiment general del pòble francés per la pàtria e l’engatjament collectiu delà las divisions”.
 
 
Macron es lo responsable del virament neoliberal d’Hollande
 
De tot biais, Directa tanben remembra que Macron es dirèctament lo responsable del virament neoliberal de las politicas d’Hollande. Quand el èra son ministre de l’economia, Macron promulguèt una lei orientada devèrs las privatizacions e una pus granda desregularizacion de l’economia. En mai d’aquò, es Macron que soslinhèt lo besonh d’una reforma del còde del trabalh, que se materializèt en la celèbra Lei El Khomri, e quitament voliá anar mai luènh. Aquela reforma polemica s’aprovèt sens lo vòte del Parlament, gràcias a l’estratagèma de l’article 49.3 de la Constitucion, e ocasionèt de protèstas per tot l’estat francés e lo movement Nuèch De pè (Nuit Debout).
 
“Los oligarcas seràn tras que satisfaches. Res los pòt pas convenir mai qu’un segond torn entre dos candidats qu’apròvan las institucions actualas e las vòlon contunhar, qu’an pas mostrat cap de sòrta de consciéncia ecologica e qu’an l’intencion de metre fin als dreches socials pus basics d’aqueste país”, çò disiá Jean-Luc Mélenchon a prepaus del resultat del primièr torn. Pasmens, lo candidat de l’esquèrra francesa aviá fach una crida en favor de Chirac contra Le Pen en 2002.
 
 
Un cantatge politic
 
La situacion ara es, d’un latz, Le Pen que prepausa un replec de França sus se meteissa, e de l’autre Macron que cèrca de prolongar las politicas de la tròica europèa. Per protestar contra aquel “cantatge politic”, lo collectiu Génération Ingouvernable (Generacion Ingovernabla) convoquèt divèrses rassemblaments jol lèma “Nuèch de las Barricadas”, que finiguèron amb de rambalhs e un bilanç d’un quarantenat de detenguts.
 
Dimenge, mai de dètz mila personas manifestèron per las carrièras de París jos l’eslogan “Ni cap ni patron, ni Le Pen ni Macron”.

 
 
abonar los amics de Jornalet
 




 



publicitat



Comentaris

28 d'abril 12.09h

Pel 7 de mai podètz prendre coneissènça de çò que preconisa lo Partit de la Nacion Occitana
http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/2017/04/parti-de-la-nation-occitane-second-tour-de-l-election-presidentielle.html


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 22.12h

De fach, dimenge de ser a Versalhas, lo candidat insistissiá que la clau de sa victòria èra, segon el, “un sentiment general del pòble francés per la pàtria e l’engatjament collectiu delà las divisions”. Contra la dictatura faiscista, totes junts e fervorosament ligats en favor de la dictatura dels mercats finanicèrs !!!!

Sentiment terrible d'assistir a la fin de quicòm… Marcham cap al non-res !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 12.18h

#18 garantissi l'autentissitat vist s'agís de ma paura rèire mairina.
Mas i a una diferencia entre drech e d'en pè.
Drech es 'debout' posicion normala contrari a jagut,alongat.
D'en pè es 'debout bien decidé, qui attend son monde'
Nuèch d'en pè es la manifestacion decidada amb una pòstura
Clarament definida.
Se pòt tanben diser prener una fòto d'en pè.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 05.16h

#14
#13 aqueleis exèmples que donatz en pèu d'en pè me pareisson autentics, vist la data e non pas inventat comalo malestros de pè, castilhanisme vergonhos drech, drecha, de drech, de drecha per "debout" es comun deis Aup ai Pirenèus e esperi ,totjorn una atestacion valabla per de pè.Dins lo Pallas , diccionari provençau datat de 1723 legissi : drech, se teni drech se tenir debout e parier dins una palancada de diccionaris


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 22.47h

Triats : Merda de primier, o merdassa de segon. Podes triar lo que volgas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 22.28h

#9 Macron n'ei pas compatible dab l'occitanisme?
Dilhèu, mes que coneishi au mensh dus militants occitanistes que, tau purmèr torn, militèn entà Mélenchon que ns'a tostemps escopit dessus...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 19.39h

Cantatge o chantatge, avètz comprès qu'es una engana gròssa. Lo manipòli costumièr que se sona "ieu o la mauparada ". Totis aqueles politicians se carpinhan entre-eles per se raubar, servar o faire crèisser sos privilègis. E nos fan la morala dempuèi Paris per qu'òm causigue en lor favor lo colerà puslèu que la pèsta, o la pèsta puslèu que lo colerà. Emai un drollèt o-sap : qu'òm causigue pesta o colerà, es totjorn çò meteis qu'i-a al cap dau camin. E amb aquò avem plan do... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 17.47h

#11 Mon paure vièlh, vos negatz dins un escopit.

A Seta se ditz "en pèu" - alara que Jornalet diga "de pè" vese pas ont es lo problèma.

"Mès ont es bèu es quand Novèu Titan /
Ten lo pavus la lança/ Despetrinat en pèu e que d'un vam/
la tintèina se lança."

Josep Solet (1851-1919) "L'ajustaire"


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 17.05h

Èra mastat d'en pè al mitan del camin
Joana 1880-1981


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 16.48h

cantatge ? non, empleguem tranquilet lo galicisme chantatge en estent qu'avèm la forma chantar en occitan nordic e amb l'autoritat dau primier trobador coneigut Guilhem de Peitiuis duc d'Aquitània qu'un de sei poemas debuta ansin "pos de chantar m'es pres talent....


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Mercés plan!

Amb aqueste editorial, la còla de Jornalet vòl mercejar sos legeires, car an reüssit a assegurar l’existéncia d’aqueste quotidian en linha almens fins a l’an ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 10
  • sol Aush 23 11
  • sol Bordèu 24 11
  • sol Briançon 19 5
  • sol Caors 24 9
  • sol Carcassona 21 11
  • sol Clarmont-Ferrand 21 6
  • sol Confolent 23 11
  • sol Gap 24 11
  • sol La Canau 24 11
  • sol La Gàrdia 19 12
  • sol La Torre de Pèlitz 22 13
  • sol Limòtges 23 11
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 23 12
  • sol Lo Puèi de Velai 19 8
  • sol Marselha 26 14
  • sol Montpelhièr 24 16
  • sol Naut Aran 18 8
  • sol Niça 16 6
  • sol Nimes 26 14
  • sol Pau 22 11
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 24 10
  • sol Tolon 23 13
  • sol Tolosa 23 12
  • sol Valença 20 9

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Entath hons dera Val. © Xavi Gutiérrez Riu

    Prumèra nheuada dera sason ena Val d'Aran

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que l'occitanisme se pòt reviscolar?


55%



9%



16%



15%



5%




Vots 127 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)