Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Marselha aculhirà dijòus una manifestacion per que Provença se nomene Provença

Dempuèi junh passat, l’apelacion “Region Sud” remplaça oficialament l’acronim PACA. Los manifestants revendicaràn lo nom de Provença a l’ocasion del Congrès de las Regions de França

| NI SUD, NI PACA, Mais PROVENCE ! Rendons enfin son nom à notre région !
Se tendrà dijòus venent, 27 de setembre, a Marselha, una manifestacion per revendicar que la region de Provença s’apèle oficialament “Provença” (o “Provence” en francés). Dempuèi junh passat, lo nom “Region Sud” remplaça oficialament l’acronim PACA (de Provença, Alps e Còsta d’Azur). La region li dison ansin en seguida d’una decision adoptada pels elegits del conselh regional lo 15 de decembre de 2017. La marca en lenga francesa “Région Sud” es estada depausada a l’Institut de la Proprietat Industriala de l’estat francés e figura suls documents e supòrts de l’institucion regionala.
 
La manifestacion aurà luòc a l’ocasion del Congrès de las Regions de França que se tendrà al Palais del Faròt. Los manifestants son cridats a 10h a manifestar per un nom digne per la region, en seguida d’una campanha reüssida sus Change.org, qu’amassa gaireben 33 000 signaturas. Los manifestants demandan que lo nom istoric de Provença siá tornat al territòri, “suscitant ansin l’adesion ciutadana e populara au projècte regionau”.
 
La campanha e la manifestacion las sostenon d’occitanistas, dont lo Partit Occitan e País Nòstre. De son caire,  l’Assemblada Nacionala Occitana refusa tant “PACA” coma “Region Sud”.
 
 
 





abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
17.

Urrà! Visca Provença liura !

  • 3
  • 0
E Passa Que T ai Vist
16.

#9#10#11#14 Avètz bravament rason mas doblidatz que per sas "régions" que son LA SEUNA proprietat, Paris se trufa de totas consideracions istoricas, e a mai forta rason linguisticas. Aquelas consideracions an pas luoc d'ésser, una "région"es una division administrativa arbitrària, coma l'es un département, se pot retalhar e redecopar segon lo bon plaser dau poder central que se'n priva pas. Quand al nom d'aquelas entitas administrativas "abstractas e intercambiablas" dins l'ideologia parisiano-jacobina, se causis segon sa pausicion geografica per raport a Paris. Nord, Est, Oest, Sud...Emai l'accent occitan es pas linguistic, es simplament ge-o-grafic, es l'accent "du midi" , que "midi" vol dire "sud". A quicom a veire amb lo climat, lo solèu e patin cofin mas sustot pas coma la testimoni fonetic d'una lenga que seria pas de francès. Om vei mal perque lo poder parisenc renonciaria a n aquesta grilha ideologica qu'es la fondamenta de sa potencia. D'autant pus que per aquel tot lo demai es pas que "des querelles de pseudo-érudits de province."


  • 5
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
15.

#14 es efectivament au monde dau luec de s'auto-definir (supauso que los afecionats de bovina se sentirèn provençaus, e los vaunajòls pusleu uganauds). Lo fach que de traches "provençaus" aien passat Ròse mostra que las identitats istoricas e linguisticas se confondon pas forçadament. Ieu parlavo essencialament d'istòria de la lenga, que fai que se a l'eatge mean l'i a pas gaire de diferéncias entre l'occitan que s'escriu a Montpelhier e lo que s'escriu a Avinhon, l'i a puèi agut d'evolucions particularas entre Avinhon e Ais que fan que s'es destriat una forma de sud-occitan que nomenam encuèi "provençau". Mas vist lo separatisme portat per d'unes provençalistas chauvins, me sembla important de totjorn ramentar la relativitat de las desseparacions dialectalas.

  • 9
  • 0
Lo raiòu Cevenas
14.

#13 Vos gramecie per aquelas precisions istoricas bien enteressantas que perméton de l'i veire mai clar.
Per fin de tot còmpte, aquelas "ondas d'inovacion"que disètz e que coménçon de datar pasmens, fan-ti pas dals ancians lengadocians orientaus de provençaus actuaus ? O ben los provençaus que vese ieu demòron-ti, maugrat mon argumentacion e vòstras precisions istoricas, de lengadocians orientaus ?

Un lengadocian orientau sariá-ti pas un provençau occidentau ? A mens que lo provençau occidentau siágue pas un lengadocian orientau... Subjectiu tot aquò.
Lo mièlhs sariá benlèu de consultar la populacion d'aquela espandida, veire un pauc de quante costat se sénton mai virats e quante es lur sentiment identitari..., ço me sembla.

Personalament, crese pas que deguem parlar en plaça dals prumièrs concernits. Chasca endividú es mièlhs plaçat per definir son identitat. Adonc chasca collectivitat, chasca comunautat. Es aquela paraula que deu servir pièi per dessinhar los contorns d'una estructura politico-administrativa a l'escota e au servici d'aquela collectivitat, d'aquelas comunautats. Aquò d'aquí es ni mai ni mens... "democratica".

  • 6
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
13.

#10 Es un pauc mai complicat. Es verai que l'est de Gard a adoptat de traches "provençaus", essencialament lo système de l'article plurau, mas es récent (NIme fin XVIII, Uzès débuta XIX, Marsillargas meitan sègle XIX). E aquelos parlars sèrvan de traches lengadocians orientaus, dau temps que de parlars lengadocians orientaux partejan de traches amb lo provençau (chaüta das consonantas finalas e de l'-s de plurau). Dau costat dau sud de Droma, Nions es sus la boina amb lo vivaro aupenc, que sa part sud, ela tanben, es sotmesa a l'inlfus dels parlars dau sud, per de rasons sociolinguisticas (lo complex dau gavòt). Mai que d'identitat, chau parlar aqui d'ondas d'inovacions partias dau Bas Rose despuèi lo sègle XVII.
Suu fons, naturalament que la regio PACA se deu nomenar Provença (ai signat la peticion) Sud es una invencion de comunicants limitats parlant a de politiicans encara mai limitats.

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article