CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 12 de decembre

Actualitats

Dimècres, 21 de decembre de 2016, 03h00 Politica,Lenga,Cultura

Provença

Provença subvenciona l’antioccitanisme e baissa l’ajuda a las Calandretas

Estrosi privilègia un projècte monumental del Collectif Prouvènço amb mièg milion d’èuros e redutz a la mitat la subvencion de las escòlas immersivas


Comentaris 39 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


Lo projècte d’Observatòri de la Lenga Provençala lo pòrta lo Collectif Prouvènço [Collectiu Provença], e lo van installar dins una anciana bastida del Chivau Blanc (Crau). Recebrà una ajuda de 496 000 èuros de la region
© XDR / Aquò d'Aquí





Etiquetas
estrosi, occitanofobia, secessionisme, subvencions

La region nomenada Provença-Alps-Còsta d’Azur (PACA), a decidit de sosténer las associacions que trabalhan per l’antioccitanisme e lo secessionisme lingüistic e la fragmentacion de la lenga occitana, e punir los collectius que trabalhan per la lenga d’òc, notadament Calandreta. Dins aquel sens, lo Conselh Regional finançarà amb mièg milion d’èuros lo nomenat "Observatòri de la lenga provençala", del temps que las escòlas immersivas de Provença perdràn 35 000 èuros de la subvencion regionala, çò rapòrta Aquò d’Aquí.
 
 
Un luòc “de conservacion dei tradicions regionalas”
 
Lo projècte d’Observatòri de la Lenga Provençala lo pòrta lo Collectif Prouvènço [Collectiu Provença], e lo van installar dins una anciana bastida del Chivau Blanc (Crau). Recebrà una ajuda de 496 000 èuros de la region per un projècte inserit dins lo dispositiu “Luòcs de conservacion dei tradicions regionalas” e sa subvencion serà imputada al quadre d’intervencion de la politica regionala. Segon los documents de propaganda, lo projècte s’autoproclama “resougudament mistralenc” e se vòl una mena de conselh oficial de las collectivitats en Provença. Ansin se ditz “instància representativa au sen dau Conseu Regionau e dau Pargue Naturau Regionau de Leberon”.
 
Per remodelar l’ancian mas e i installar l’observatòri, lo Collectif Prouvenço a causit l’arquitècte Yoann Hody e a lançat una demanda d’ajuda a la Fondation du Patrimoine [Fondacion del Patrimòni], qu’a ja recebut 10 000 èuros d’intencions de pagar, e chifrat un biais de bailejar l’afar.
 
A l’ora d’ara, la revendicacion prioritària del Collectif Prouvenço es “per la pluralitat de las lengas d’òc”, es a dire, la secession de la lenga occitana en divèrsas lengas independentas. Tanben vòlon l’enebicion de la grafia classica dins l’ensenhament, e la fragmentacion del CAPES d’occitan en mai d’un concors de recrutament d’ensenhaires del segond gra.
 
 
Un projècte d’un milion e mièg d’èuros governat per una sola associacion
 
Aquel observatòri serà governat per una soleta associacion, çò que denóncia a Aquò d’Aquí Arvei Guerrera, èx-conselhièr regional (EELV-POC). Segon Guerrera, la decision regionala se pagarà sus l’esquina dels autres aparaires e de sos projèctes.
 
“Coneissi lo projècte, e s’es pas poscut avançar fins ara, èra perqué es pas possible de bailar a un solet grop associatiu un projècte d’aquela amplor: es subvencionable a autor de 880 000 èuros, valent a dire que costarà aperaquí 1,5 milions d’èuros, sabèm que son foncionament costarà cada an aperaquí un 15% d’aquela soma. Sola una gestion collegiala seriá recomendabla”, çò ditz.
 
 
Se redutz a la mitat la subvencion de las Calandretas
 
De son costat, la federacion provençala de las Calandretas a vist son ajuda regionala passar de 75 000 a 40 000 èuros. Lo president regional Christian Estrosi ne dona sa rason: “L'associacion reconeis pas la pluralitat dei lengas regionalas e s'inscriu pas dins la politica de defensa de l’identitat e dei tradicions de la cultura, de la pluralitat de l'eiretatge culturau, comprés dins lo domeni lingüistic vougut per l'executiu”. La Setmana prepausa una traduccion neta e clara d’aquela explicacion d’Estrosi: “Las escòlas Calandreta ensenhan pas la lenga que cal”.
 
Lo president de la federacion, Bernat Vaton, a convidat Estrosi a vesitar una Calandreta per se mainar que s'i parla lo parlar que cal en foncion de l'endrech ont es installada l'escòla.
 
Mas sembla clar que l’opcion d’Estrosi es pas de salvar la transmission d’una lenga viva, mas de la servar restacada a las tradicions del sègle XIX amb un vejaire “regionalista”.



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

7 de genièr 15.12h

E vaquí l'Estrosi qu'a fach calar la masqueta ! Un tòca-tòca me lu faissisants provençalistas. Cen que mi pareisse espantant en aquel afaire, es lo fach qu'aqueu personatge sembla demembrar que dins la "sieu" vila de Niça li a de gropusculs ferotjament provençalofòbes, e per consequéncia occitanofòbes tot parier, donat que per aqueu monde falordàs li a ren de comun m'eu, un còup passat la riba seneca de Var. Doncas serii curiós de saupre cen que ne van pensar aquelu braves niçardà... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 20.06h

Seriosament, de que coneis l'Estrosi, filh d'immigrats italians, a l'occitan de Provènça ? Es plasent de constatar qu'es lo filh d'un immigrat (aqueles que fa pas temps los provençals sonavan "babis") qu'obra fort e mort per arroïnar la lenga occitana jol pretex falacios de "provençalituda".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 32   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 10.31h

Això, nomès reforça, el nostre sentiment de pàtria, nació, llengua i identitat. ique diguin el que vulguin.
Visca la Terra...Lliure! I Occitània!
L'Ernest, "El tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de decembre 17.00h

Marselha simboliza tot çò mancat per l'occitanisme dempuòi qu'existís.
1° l'an restrench al pòble dels airals rurals contra lo de las vilas (en brèu : Mistral contra Gelú)
2° l'an concentrat en Lengadòc (en brèu: Occitan=Lengadòc)

La solucion que m'apareis:

- Cau "recentrar" lo discors occitan sus Provença (Marselha contra Tolosa en brèu), en ajudar los occitanistas dejà presents e actius sus plaça, a l'imatge de çò que faguèrem al MUCEM dissabte passat.

- Cau organiza... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 34   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de decembre 07.48h

Ai Tolosa e Provènça ! E la terra d'Argènça ! Besièrs e Carcassès, qui t'a vist e te vei...E ben, aûrosament
qu'avèm Lady Delga e las Joinèssas Mondinas per sauvar Occitània.Tsss...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 26   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de decembre 00.26h

#33 Qual gausarà encara dire que l’apellacion « Occitanie » servirà de res per la cultura nòstra ? Aquí lo present de batisme : un subrebèl libràs trilingüe francés, espanhòl e … anglés. La presentacion que n’es facha balha vertadièrament enveja, non ? :
http://www.lasemainedecastres.fr/occitanie-pyrenees-mediterranee-la-nouvelle-region-tient-son-livre/
http://www.ladepeche.fr/article/2016/11/25/2465815-occitanie-nouvelle-le-livre-est-arrive.html
NB Aqueste Olivier Lama... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de decembre 21.52h

#19 De qué sabètz de ço que fan los occitanistas de Provença ? Vos es agut arribat un jorn de ne rescontrar ?
Fort o pas fort, l'occitanisme provençau pot pas grand causa per quant a las chausias de l'executiu Estrosian (e avia ja de mau amb lo CR "socialista" de Vauzelle, l'ome qu'avia ja refusat en 1992 que dins l'article 2 de la constitucion gaulliana se notesse que lo francés èra lenga de la republica dins lo respiech de las lengas regionalas. La logica d'Estrosi es pron simpla, e a... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 33   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de decembre 21.09h

Provença, Catalunya e Occitania: òsca, Urra ! Urra ! Urra !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de decembre 19.45h

Agachèri lo sit web del CP e aquest sit es en plan tot en francés. E la "lengo prouvençalo" que defensan n'es pas escricha.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de decembre 18.05h

#26 Ciutadan Garric:
1- Soi plan pus pròche del " qualqu'un mai" que semblas evocar- per que soi pas provençal, mas plan enrasigat dins mon pichon pais d'Albigés
2- Ta responsa es pas una responsa elaborada amb una critica coerenta, punt per punt, de çò que ieu avançi; seria lo cas , un debat constructiu seria possble.
3- E, coma o dis Arvei #22, sèm totes, mai o mens, responsables
Ai! se tornava Bernat Sicard de Maruèjols:
Ai! Tolosa e Provença!......


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

La gèsta de Brussèlas

Dijòus passat a Brussèlas, lo pòble catalan, acompanhat per una considerabla partida de ciutadans araneses, faguèron la demostracion pus epica de l’istòria de lor ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 8 2
  • nuvols_parcials Aush 9 0
  • sol Bordèu 8 3
  • sol Briançon 1 -11
  • nuvols_parcials Caors 7 1
  • nuvols Carcassona 6 -4
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 7 -2
  • nuvols Confolent 6 1
  • sol Gap 6 -5
  • sol La Canau 8 3
  • nuvols_parcials La Gàrdia 13 8
  • sol La Torre de Pèlitz 6 -3
  • nuvols Limòtges 6 1
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 2 -4
  • nuvols Lo Puèi de Velai 2 -3
  • nuvols_parcials Marselha 9 1
  • sol Montpelhièr 10 2
  • sol Naut Aran 6 -6
  • sol Niça 5 -9
  • nuvols Nimes 9 0
  • nuvols_parcials Pau 9 1
  • sol Peireguers 6 2
  • nuvols Rodés 7 -1
  • sol Tolon 11 3
  • nuvols_parcials Tolosa 8 -1
  • nuvols Valença 7 -2

giny



giny

giny

Entrevista

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan

Vincent Poudampa capdau de l’associacion Région Gascogne Perspective

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • Serada occitana a Malhòrca

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Çò que se servèm en classa d'occitan dins un collègi public en França

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • La grèpia de mon ostau amb la bandièra occitana e lei santons provençaus, esperant Jèsus... © Quentin Willaume

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que l’occitanisme deu sosténer l’independéncia de Catalonha e Aran?


74%



16%



6%



4%




Vots 114 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)