Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Yannig Baron: una vida per Bretanha

Ven de sortir sa biografia e a chasque còp qu’anóncia una novèla chauma de la fam, las personas visadas se dison: “Macarèl, Baron torna al combat!”

Yannig Baron es un exemple. Per los bretons de segur mas tanben per vosautres amics occitans. Yannig Baron nasquèt sus l’illa de Groez dins una gròssa familha de marins. Gròssa e paura. Es enqüera un dròlle quand embarca per lo primèir còp sus un “dundee” per una campanha de pescha.
 
Mas un jorn Yannig Baron descobriguèt qu’el èra breton. E que Bretanha èra una nacion. D’aquel jorn enlai, trobèt son chamin de vida: Bretanha. Desenant viurà per lo país. Pasmens, aqueste engatjament començarà concretament en Occitània. A Tolon precisament, e puei a Marselha. Es en Occitànià que fondarà sas prumèiras associacions bretonas, per exemple.
 
Quand tornarà al país, s’engatjarà d’a fons per la pàtria e la lenga bretonas. Fondarà lo centre cultural Menez Kamm, la filièra bilingüa dins las escòlas catolicas (lo 40% de las escòlas en Bretanha), lo centre de formacion Stumdi per aprene lo breton en sièis mes, lutarà contra lo Menhirland de Karnag, etc. D’annadas puei, s’engatjarà per lo galò tanben en lançant de cors per la mainada d’escòlas catolicas.
 
Catolic per çò que Yannig Baron es catolic. Catolic d’esquèrra. Quand lo papa Joan Pau II vendrà dins l’estat francés en 1996, Yannig Baron lo farà venir en Bretanha tanben. A Santez-Anna Gwened ont Yves Nikolazig ausiguèt Anna, la grandmaire del Crist, li parlar en breton (de Gwened!)
 
Coma lo Crist, Yannig Baron se servís de son còrs per evangelizar lo mond a l’evangèli de “l’Emsav”, lo movement bretonista. Mai d’un còp farà de chaumas de la fam per desvelhar las consciéncias. E ganharà a chasque còp. Los bretons an l’instint del tragic e un certan misticisme.
 
Anuei, Yannig Baron a 82 ans. S’ocupa de la còla de reflexion “Breizh Impacte”. Ven de sortir sa biografia e a chasque còp qu’anóncia una novèla chauma de la fam, las personas visadas se dison: “Macarèl, Baron torna al combat!”.
 
 
 
 
Fabien Lecuyer
 
 
 
GUYNOVARC’H, Christian. Yannig Baron, ar seizh avel - par tous les vents de Bretagne. Le Temps Éditeur. Mai de 2018.

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
11.

Sigui com sigui, treballar per la teva terra omple el cor i la vida de molta gent, i fa un gran be al teu País.
Persones com ell son vitals.
Bé, pels Bretons.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Mèfi ! 31
10.

Emai l'occitanisme cerquèsse de rastelar larg, cal pas fisar le margue a las religions, com que fosquèssen. Que se trapen uèi doas nòvas de proselitisme catolic en actualitats e non pas en opinions, es pas una marca d'independència jornalistica.
L'actualitat catolica ligada a la pèdofilia deuriá incitar a faire perfil bass...

  • 1
  • 10
Pierre TERRAL
9.

#1 " Catolicisme d'esquèrra es un oximòre. Qual d'esquèrra, sostèn una glèisa que còbre la pèdofilia e combat la legalizacion de l'abortament? " . Que la glèisa combate la legalisacion de l’abortament e promòga una cultura de vida contra una cultura de mòrt es tot a son onor. Per la pedofilia es dins «
Liberation » e d’autres torcons d’aquela mena que pareissian, dins las annadas 70, de tribunas per far l’apologia de la pedofilia al nom de la libertat sexuala, pas dins « La vie catholique », que de religioses, catoliques de gaucha, dins aquel contexte, ajan consideradas lors pulsions coma legitimas es pas estonant.
Per ne tornar al fons del problèma me sembla que de movements ultra minoritaris, coma los bretonistas o los occitanistas, deurian cercar a arremosar lo mai de monde possible dels que fan quicòm per la lenga (La fe sens òbras mòrta es), sens los escomenjar jol pretèxte que son catoliques integristas o ultra marxistas.

  • 2
  • 5
serra
8.

#6 Benlèu, un dels sols capelans qu'agrade al sénher Mèfi, es l'abat Grégoire !

  • 3
  • 1
serra
7.

#5 de mai, pel gascon lanusquet Cesari Daugèr. N'i a segurament d'autres...

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article