CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'octòbre

Actualitats

Dissabte, 15 de decembre de 2018, 03h00 Libres,Societat

Quan Pèire Pessamessa caminava dens lo temps


Comentaris 17 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


De temps en quan que’ns arribava de Provença un libe de Pèire Pessamessa. L’escrivan, vadut a Marselha en 1931 e mort tot recentament, qu’aurà hèit ua bèra passejada capvath la literatura nòsta. Exemple dab lo son obratge, sortit detz ans a, Viatge au fons de la mitologia. Represa d’ua presentacion pareishuda en 2008 dens lo defunt jornau La Setmana.


Pèire Pessamessa
© Magali Bizot





Etiquetas
fénié, libre, necrologica, pèssamessa

Au miei deus ans 1950 que publicava dejà poesias e pròsa dens l’entorn lavetz confidenciau deus defensors de la lenga e de la cultura occitanas. Longtemps installat com ostalèr au còr de Leberon, a Buòus dont estó lo maire, dens lo país d’Ate (departament de Vauclusa), aqueth esprit trufandèr sabè manejar lo calam. Aquò m’agradava e me platz totjamei: ua lenga simpla, mes tostemps formulas plan viradas,  expressions que saben chacar o hissar. Deu brut, deu bon, deu plasent.
 
Probable, e’m pensi, que la màger partida deu lectorat occitan l’a descobèrt mercés a la colleccion “Atots” de l’IEO d’un còp èra, dab De fuòc amb de cendre  (1973), un roman en tres volums inspirat de l’aventura de soldats perduts, la de joens provençaus reialistas, enganats per la propaganda, qui s’engatjèren en 1941 o 1942 dens l’LVF, daubuns passats arron dens la division SS “Carlesmanhe”… Mes Pessamessa a tanben publicat un heish d’autas òbras e publicat hòrt d’articles barrejats dens revistas o la premsa occitana. De temps en temps que legem las soas presas de posicion on aima plan anar a contrabriu de quauques idèas recebudas.
 
En 2008, que pareishó donc lo son roman Viatge au fons de la mitologia.  L’escrivan imagina, au començament d’aqueths ans 2000, qu’ua operacion audaciosa li permet de remontar lo temps. E donc, que viatja capvath los atges ancians on se formava la lenga occitana e que nos hè costejar personatges celèbres qui apartienen un chic a la nòsta mitologia nacionau “miejornau”.
 
Atau, dens l’empèri carlin passablaments esbrigalhat après lo Tractat de Verdun, en 843, que’s tròba au miei d’ua petita comunautat d’artigaires. La d’un cèrt “Ildefons”… Lo plan denomenat, se gausan díser, pr’amor que treitina lanas e bòscs per produsir segle, hroment e espeuta (ua mena de blat). Que començan lavetz de parlar quauquarren qui n’es pas mei lo latin, evidentament. Aürosament que Pessamessa parla l’occitan e a hèit bons estudis classics dab latin e alemand! Que pòt compréner aqueras gents estranhas qu’ensajan de subervíver dens un monde dangerós, un sègle abans la gran paur de l’An Mila… Lo nòste provençau qu’a tanben ua solida cultura religiosa e, donc, dab los caperans o los monges —los erudits de l’epòca— qu’a conversacions hòrt interessantas.
 
Arron, en s’engulhant dens un caminòt discret capvath un bosquet o ua coma, o lavetz en tombar dens un avenc deu causse, l’autor càmbia de temps. Dab eth, lo legidor que’s passeja  hens Lengadòc e Catalonha au temps deus trobadors e de l’amor cortés, mentre que miaça la crotzada deu rei de França entà sosméter lo Comtat de Tolosa. Après, que’u tròban un chic en Gasconha, deu costat de Nebosan e de Comenge...
 
En un bèth saut hens lo temps que’s torna reportat en 1868, quan los provençaus los mei celèbres deu temps –Frederic Mistrau en cap e quauques felibres– son arcuelhuts a Barcelona dab tots los aunors per ua sesilha deus famós Jòcs Floraus. La capitala catalana qu’es lavetz completament transformada, modernizada, mercés aus trabalhs d’espandiment (lo famós Eixample, traucat per la Diagonal e lo Passeig de Gràcia) de l’engenhaire-urbanista Cerdà (eth tanben Ildefons de son petit nom).
 
N’es benlèu pas inutil de precizar que Pèire Pessamessa èra, per aqueth costat deus Pirenèus, lo president deu CAÒC (Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan). Que coneishèva hòrt plan e la lenga e l’istòria e la màger part de las comarcas, de Rosselhon a Llobregat, de Penedès a Ribagorça .
 
L’autor, qu’es tanben çò de plasent dens l’obratge, que hè remarcas, reflexions sovent trufandèras e distanciadas, sus los nòstes temps de uei… Tot que s’acaba dens ua mena de tèrratrem dens ua botiga Relay de la gara de Montpelhèr… Qu’aurè benlèu podut causir la de Perpinhan: aquò que’s seré passat atau au “centre deu Monde”…
 
 
 
 
Joan Jacmes Fénié
 
 
 
 


PESSAMESSA, Pèire. Viatge au fons de la mitologia. IEO Edicions, colleccion Atots, 2008, 182 paginas. 12,50 èuros. 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

17 de decembre 21.04h

#10 Sembla que lo vèrb "pezzar" existís pas en italian-toscan. "Peser" se revira, coma en occitan, per pesar .
Un pauc de rigor, se vos plai !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 20.48h

#13 "òsca al pizzaiolo !" : aquò ès un contrasens gastronomic. Es coma parlar de la chocrota coma mangisca occitana. La pizza (que ven de Napòls) ès pas un plat del país de Pasolini, que la maire (de nom de gojata Colus) èra de Versuta "frazione" (masatge ) de Cjasarse ( Casarse della Delizia en italian-toscan) dins lo Friûl , region del nòrd-est de l'estat italian qu'a una cultura, una història, una lenga e una gastronomia pròpias.

Fòrça libres de PPP foguèron escrichs en Furla... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 19.17h

#11 Mas la question que fòrça se son pausats èra "De que vòl dire Pessamassa" ? That is the question !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 18.30h

Tè, lo pensave mort desempuei un an o dos, que pecaire aquo fasia un brave temps qu'aviam pus gaire l'escasença de legir sos comentaris dins Jornalet.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 17.55h

#11 Vaqui : "Cal totjorn pesar al mes (o cada mes) totes los que talhan la pizza al mitan." Una poesia audaciosa e sibilina, a l'auçada dels verses enigmatics de l'antica Pitia de Delfi. Soscadissa prigonda e intensa d'una andana de vida aventurosa. A l'encop resum e interrogacion mitologica sus una destinada fora del comun que nisava jà dins l'etimologia d'aquel eroi de las letras d'oc. Gramaci al Pasolini per aquel omenatge esmogut en forma de haïku. Osca al pizzaïolo !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de decembre 16.15h

#11 Pessamessa !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de decembre 13.18h

#10 significacion de "pezzare al meso" ? Mercés


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de decembre 22.56h

#2 De PPP per PP, questa poesia epica uscita da Friul all'occitana Provenza : "Sempre bisogna pezzare al meso tutti quelli que tagliano la pizza al mezzo." (Troppo geniale, da mandare subito per il Nobel ! )


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de decembre 21.21h

#2 A part lou grand Oumèro n'en vesem qu'un soulèt, aquèu boun Pessamesso, senso l'oumbro d'un det.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de decembre 20.30h

#2 Fau pas picar sus lo novèu Mistral-Shakespeare-Balzac qu'èra ton eroi Pessamessa siquenon gara ? Pessamessa qui ? Tsss....


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 13
  • sol Bordèu 14
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 13
  • sol Clarmont-Ferrand 12
  • sol Confolent 14
  • sol Gap 8
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 12
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 11
  • sol Niça 16
  • sol Nimes 19
  • sol Pau 14
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 13
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 13
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • Minecraft en version occitana

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Canejan. Pòrta vielha. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)