Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Palestina es venguda un estat observaire permanent de l’ÒNU

Serà pas un membre de plen drech, mas obtendrà la reconeissença coma estat e poirà recórrer a la justícia del Tribunal Penal Internacional

L’Assemblada Generala de las Nacions Unidas (ÒNU) ven d’aprovar anuèch, amb 143 vòtes en favor; 9 contra e 41 abstencions, la condicion d’estat observaire permanent per Palestina, coma lo Vatican, en respondent a la demanda del president de l’Autoritat Nacionala Palestiniana, Mahmud Abbas.


Ara fa un an, i aguèt la demanda non capitada per que Palestina venguèsse un estat de plen drech de l’ÒNU, e que s’encalèt al conselh de seguretat.
 
En 1975, l’ÒNU prepausèt a l’Organizacion per la Liberacion de Palestina (OLP) de venir “lo sol representant legitim del pòble palestinian” e li autregèt l’estatut d’entitat observaira permanenta dins l’assemblada generala: Palestina èra pas reconeguda coma estat de l’ÒNU, mas i obteniá qualque representacion, lo drech de participar a las sessions de l’assemblada generala e de ne consultar la documentacion.
 
Ièr, amb la demanda d’Abbas a l’assemblada generala, Palestina volguèt elevar lo sieu estatut dins l’organisme internacional e passar d’èsser una simpla entitat observaira a un estat observaire. Serà pas un membre de plen drech, mas obtendrà la reconeissença coma estat e, doncas, poirà recórrer a la justícia del Tribunal Penal Internacional.
 
Aquel estatut d’observaire permanent dins l’ÒNU foguèt creat en 1945 a la demanda de Soïssa e, qualques ans puèi, l’obtenguèron de païses coma Àustria, Finlàndia, Itàlia e Japon, abans que venguèsson de membres de plen drech.
 
Per venir estat de plen drech de l’ÒNU, cal èsser aprovat per nòu membres del conselh de seguretat —que n’a quinze— e sens cap de vèto dels cinc estats permanents (los Estats Units, França, lo Reialme Unit, Russia e China). Per contra, per venir estat observaire permanent, la procedura es mai simpla: cal solament obténer una majoritat simpla dels 193 estats membres a l’assemblada generala.
 
Es per aquò que Palestina a capitat, malgrat la fòrta oposicion d’Israèl e dels Estats Units, qu’an quitament menaçat amb de represalhas economicas. Dins aquel sens, la Liga Aràbia a promés d’aportar 100 milions de dolars (79 milions d’èuros) per mes, s’aquelas menaças venon realas.
 
L’Union Europèa a votat dividida. Ça que la, s’es impulsada una declaracion per que l’UE reafirme la siá escomesa de solucion del conflicte entre Israèl e Palestina e per que demande a l’Autoritat Nacionala Palestiniana (ANP) d’exercir “amb contencion” lo fruch d’aquela resolucion. La declaracion sollicita tanben a las autoritats israelianas de non ofegar financièrament l’ANP e d’arrestar “immediatament” las installacions de colons, que son “un obstacle seriós a la patz”.
 
Lo 29 de novembre es una data plan simbolica perque es l’anniversari de l’adopcion a l’ÒNU, en 1947, del plan de division de Palestina en dos estats, un d’ebrieu e un d’arabi.
 
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article