CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 24 de setembre

Actualitats

Dimècres, 29 de genièr de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Ratificaràn la Carta mas s’enebirà l’usatge de las lengas territorialas dins la vida publica


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


L’Assemblada francesa aprovèt amb una larga majoritat de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la republica. Nega los dreches lingüistics collectius dels parlants d’autras lengas, que contunharàn d’èsser obligats d’emplegar lo francés amb  l’administracion e los servicis publics.


L’Assemblada estatala francesa aprovèt ier de vèspre de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias amb un vòte pro clar: 316 deputats votèron en favor e 149 contra. Votèron 510 deputats e la majoritat absoluda necessària èra de 256 vòtes.
 
Lo Partit Socialista votèt majoritàriament en favor, 268 deputats sostenguèron la propòsta del temps que uèch votèron contra. L’UMP votèt majoritàriament contra amb 40 vòtes favorables, 130 vòtes contraris e 40 abstencions. Cal remarcar que los deputats de drecha qu’an sostengut la ratificacion de la Carta son mai que mai de bretons e d’alsacians. Los tres deputats d’extrèma drecha votèron contra. Lo centrista Jean Lassalle, qu’es bearnés, votèt en favor. Lo Front d’Esquèrra se dividiguèt amb sièis vòtes en favor e quatre contra, e mai se Mélenchon mandèt una letra als deputats per que votèsson contra. Fin finala, los cinc deputats de las zònas d’otramar votèron en favor.
 
Amb aquela majoritat larga, se se confirma dins lo Senat, lo govèrn francés deurà prepausar un projècte de lei constitucionala que prenga los tèrmes d’aquela proposicion de lei, per revisar la constitucion francesa e per que se ratifique la Carta. S’agís d’inserir un article 53-3 après l’article 53-2 que dirà que la republica pòt ratificar la Carta. Pasmens, aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. Aquela declaracion nega tanben los dreches collectius dels parlants.
 
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la constitucion francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
 
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornarmai en decembre passat pendent la crisi bretona dels bonets roges, via lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la constitucion.




_____
Los 39 engatjaments de la Carta retenguts en aquel vòte.



publicitat



Comentaris

31 de genièr 11.41h

França a paur de ce que ven de sas regions... Dèvon pas parlar, e se tàiser devant París ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de genièr 08.14h

#15
La contribucion es signada : M. Fabre (Pérols)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 21.39h

« Aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. » La pretenduda "superioritat" d'una lenga sus unas autras significa implicatament la superioritat culturala, legala e donc raciala del pòble que la parla subre los autres pòbles ! Doncas França es un estat racista, xenofòb, que trepeja los dreis umans e que ne serà pas jamai, de ges de biais, la patria… ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 20.44h

#10
Poiras me dire de qu'es aquel Fabre? E ont demòra?
Per saupre.
Mercés.
Alan


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.37h

Coneisse ren alh dret internacionau, mai me pause una question: es legau o pas d'apondre una declaracion interpretativa a la ratificacion d'un tractat internacionau? Quò voudriá benlèu dire que la charta a pas lo mèsme sens d'un estat a un autre. Me sembla que los juristas van avedre d'òbra.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.13h

#4 Amics, tot es question de semantica per escondre la realitat.
En França la question de la mòrt de las lengas "regionalas" -per l'occitan de fach lenga interestatica : d'Itàlia a Catalonha- Val d'Aran- s'es reglaa de biais democratic via l'escòla : "il est défendu de cracher par terre et de parler patois". De notar la prioritat dins la dobla interdiccion, qu'escupir es primier, lo patoàs es "considerat" après.
Es coma en Algeria francesa en 1958-62, i èra question "d'eveniments" mas d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.58h

#11 Mercés d'o signalar. Cal far de velha mediàtica ansin.
L'emission en francés d'esto sera, serà segurament assautaa e ausirèm d'arguments de totas menas. De que amolar nòstre argumentari en situacion reala. E l'ocasion d'en tornar parlar per respòndre a ce qu'aurèm ren poscut pensar ni dire sus lo còup.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.33h

Aqueste dijòus 30 de genièr, a 19H20, l'emission de France Inter « Le téléphone sonne » serà consacrada a la Carta europèa de las lengas e a la seguida del vòte a l'Amassada nacionala.
David Grosclaude es convidat a i participar al tílol de president de la comission Lengas regionalas de l'Associacion de las Regions de França


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.14h

Dins lo corrièr dels legeires de Midi-Libre d'aqueste dimècres 29, una contribucion sus Langue régionale :
« La langue française est en danger, nous allons vers une catastrophe sans précédent si les langues régionales sont reconnues (...) Elles n'ont rien d'utile : rejet entre nous, atteinte à la liberté, appauvrissement du français... »
Es signant d'un sénher Fabre que deuriá córrer al Conselh d'Estat sulpic per cambiar son nom en Monsieur Forgeron !!!!!!!!!!!!!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 00.01h

#1 seria una de regression legala !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

En Itàlia i a quicòm que truca

Après la guèrra personala de Salvini contra los migrants e los refugiats, e las divèrsas declaracions racistas, sexistas e omofòbas de divèrses membres del govèrn,  ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 21 7
  • sol Aush 21 5
  • sol Bordèu 21 9
  • sol Briançon 21 7
  • sol Caors 21 7
  • pluja Carcassona 18 7
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • nuvols Confolent 16 4
  • sol Gap 21 7
  • sol La Canau 21 9
  • sol La Gàrdia 16 4
  • sol La Torre de Pèlitz 21 7
  • nuvols Limòtges 16 4
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 24 13
  • sol Lo Puèi de Velai 14 5
  • nuvols_parcials Marselha 18 9
  • sol Montpelhièr 23 14
  • pluja Naut Aran 15 6
  • sol Niça 21 7
  • sol Nimes 18 9
  • nuvols Pau 19 6
  • nuvols Peireguers 18 9
  • sol Rodés 21 7
  • sol Tolon Low:15 High:22
  • sol Tolosa 22 7
  • sol Valença 21 7

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

T'agradan las politicas del govèrn actual d'Itàlia?


15%



83%



2%




Vots 53 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)