CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de febrièr

Actualitats

Dimècres, 29 de genièr de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Ratificaràn la Carta mas s’enebirà l’usatge de las lengas territorialas dins la vida publica


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


L’Assemblada francesa aprovèt amb una larga majoritat de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la republica. Nega los dreches lingüistics collectius dels parlants d’autras lengas, que contunharàn d’èsser obligats d’emplegar lo francés amb  l’administracion e los servicis publics.


L’Assemblada estatala francesa aprovèt ier de vèspre de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias amb un vòte pro clar: 316 deputats votèron en favor e 149 contra. Votèron 510 deputats e la majoritat absoluda necessària èra de 256 vòtes.
 
Lo Partit Socialista votèt majoritàriament en favor, 268 deputats sostenguèron la propòsta del temps que uèch votèron contra. L’UMP votèt majoritàriament contra amb 40 vòtes favorables, 130 vòtes contraris e 40 abstencions. Cal remarcar que los deputats de drecha qu’an sostengut la ratificacion de la Carta son mai que mai de bretons e d’alsacians. Los tres deputats d’extrèma drecha votèron contra. Lo centrista Jean Lassalle, qu’es bearnés, votèt en favor. Lo Front d’Esquèrra se dividiguèt amb sièis vòtes en favor e quatre contra, e mai se Mélenchon mandèt una letra als deputats per que votèsson contra. Fin finala, los cinc deputats de las zònas d’otramar votèron en favor.
 
Amb aquela majoritat larga, se se confirma dins lo Senat, lo govèrn francés deurà prepausar un projècte de lei constitucionala que prenga los tèrmes d’aquela proposicion de lei, per revisar la constitucion francesa e per que se ratifique la Carta. S’agís d’inserir un article 53-3 après l’article 53-2 que dirà que la republica pòt ratificar la Carta. Pasmens, aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. Aquela declaracion nega tanben los dreches collectius dels parlants.
 
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la constitucion francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
 
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornarmai en decembre passat pendent la crisi bretona dels bonets roges, via lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la constitucion.




_____
Los 39 engatjaments de la Carta retenguts en aquel vòte.



publicitat



Comentaris

31 de genièr 11.41h

França a paur de ce que ven de sas regions... Dèvon pas parlar, e se tàiser devant París ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de genièr 08.14h

#15
La contribucion es signada : M. Fabre (Pérols)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 21.39h

« Aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. » La pretenduda "superioritat" d'una lenga sus unas autras significa implicatament la superioritat culturala, legala e donc raciala del pòble que la parla subre los autres pòbles ! Doncas França es un estat racista, xenofòb, que trepeja los dreis umans e que ne serà pas jamai, de ges de biais, la patria… ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 20.44h

#10
Poiras me dire de qu'es aquel Fabre? E ont demòra?
Per saupre.
Mercés.
Alan


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.37h

Coneisse ren alh dret internacionau, mai me pause una question: es legau o pas d'apondre una declaracion interpretativa a la ratificacion d'un tractat internacionau? Quò voudriá benlèu dire que la charta a pas lo mèsme sens d'un estat a un autre. Me sembla que los juristas van avedre d'òbra.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.13h

#4 Amics, tot es question de semantica per escondre la realitat.
En França la question de la mòrt de las lengas "regionalas" -per l'occitan de fach lenga interestatica : d'Itàlia a Catalonha- Val d'Aran- s'es reglaa de biais democratic via l'escòla : "il est défendu de cracher par terre et de parler patois". De notar la prioritat dins la dobla interdiccion, qu'escupir es primier, lo patoàs es "considerat" après.
Es coma en Algeria francesa en 1958-62, i èra question "d'eveniments" mas d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.58h

#11 Mercés d'o signalar. Cal far de velha mediàtica ansin.
L'emission en francés d'esto sera, serà segurament assautaa e ausirèm d'arguments de totas menas. De que amolar nòstre argumentari en situacion reala. E l'ocasion d'en tornar parlar per respòndre a ce qu'aurèm ren poscut pensar ni dire sus lo còup.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.33h

Aqueste dijòus 30 de genièr, a 19H20, l'emission de France Inter « Le téléphone sonne » serà consacrada a la Carta europèa de las lengas e a la seguida del vòte a l'Amassada nacionala.
David Grosclaude es convidat a i participar al tílol de president de la comission Lengas regionalas de l'Associacion de las Regions de França


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.14h

Dins lo corrièr dels legeires de Midi-Libre d'aqueste dimècres 29, una contribucion sus Langue régionale :
« La langue française est en danger, nous allons vers une catastrophe sans précédent si les langues régionales sont reconnues (...) Elles n'ont rien d'utile : rejet entre nous, atteinte à la liberté, appauvrissement du français... »
Es signant d'un sénher Fabre que deuriá córrer al Conselh d'Estat sulpic per cambiar son nom en Monsieur Forgeron !!!!!!!!!!!!!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 00.01h

#1 seria una de regression legala !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen
  • sol Aush 19 1
  • sol Bordèu 19 3
  • sol Briançon 8 -5
  • sol Caors 19 1
  • sol Carcassona 18 2
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • sol Confolent 17 2
  • sol Gap 16 1
  • sol La Canau 13 6
  • nuvols La Gàrdia 11 3
  • sol La Torre de Pèlitz 16 5
  • sol Limòtges 17 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16 4
  • sol Lo Puèi de Velai 14 3
  • sol Marselha 16 4
  • sol Montpelhièr 13 6
  • sol Naut Aran 19 1
  • sol Niça 8 -3
  • sol Nimes 18 3
  • sol Pau 20 4
  • sol Peireguers 18 3
  • sol Rodés 16 4
  • sol Tolon 16 4
  • sol Tolosa 13 6
  • sol Valença 15 5

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • Briga (val de Ròia)

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Castelar

  • Tolosa. © Carles Pino

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


63%



19%



8%



6%



4%




Vots 135 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)