CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Dimècres, 29 de genièr de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Ratificaràn la Carta mas s’enebirà l’usatge de las lengas territorialas dins la vida publica


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


L’Assemblada francesa aprovèt amb una larga majoritat de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la republica. Nega los dreches lingüistics collectius dels parlants d’autras lengas, que contunharàn d’èsser obligats d’emplegar lo francés amb  l’administracion e los servicis publics.


L’Assemblada estatala francesa aprovèt ier de vèspre de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias amb un vòte pro clar: 316 deputats votèron en favor e 149 contra. Votèron 510 deputats e la majoritat absoluda necessària èra de 256 vòtes.
 
Lo Partit Socialista votèt majoritàriament en favor, 268 deputats sostenguèron la propòsta del temps que uèch votèron contra. L’UMP votèt majoritàriament contra amb 40 vòtes favorables, 130 vòtes contraris e 40 abstencions. Cal remarcar que los deputats de drecha qu’an sostengut la ratificacion de la Carta son mai que mai de bretons e d’alsacians. Los tres deputats d’extrèma drecha votèron contra. Lo centrista Jean Lassalle, qu’es bearnés, votèt en favor. Lo Front d’Esquèrra se dividiguèt amb sièis vòtes en favor e quatre contra, e mai se Mélenchon mandèt una letra als deputats per que votèsson contra. Fin finala, los cinc deputats de las zònas d’otramar votèron en favor.
 
Amb aquela majoritat larga, se se confirma dins lo Senat, lo govèrn francés deurà prepausar un projècte de lei constitucionala que prenga los tèrmes d’aquela proposicion de lei, per revisar la constitucion francesa e per que se ratifique la Carta. S’agís d’inserir un article 53-3 après l’article 53-2 que dirà que la republica pòt ratificar la Carta. Pasmens, aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. Aquela declaracion nega tanben los dreches collectius dels parlants.
 
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la constitucion francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
 
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornarmai en decembre passat pendent la crisi bretona dels bonets roges, via lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la constitucion.




_____
Los 39 engatjaments de la Carta retenguts en aquel vòte.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

31 de genièr 11.41h

França a paur de ce que ven de sas regions... Dèvon pas parlar, e se tàiser devant París ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 de genièr 08.14h

#15
La contribucion es signada : M. Fabre (Pérols)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 21.39h

« Aquel article serà completat per una declaracion interpretativa que manten la superioritat del francés, lenga d’usatge obligatòri per l’administracion e los servicis publics. » La pretenduda "superioritat" d'una lenga sus unas autras significa implicatament la superioritat culturala, legala e donc raciala del pòble que la parla subre los autres pòbles ! Doncas França es un estat racista, xenofòb, que trepeja los dreis umans e que ne serà pas jamai, de ges de biais, la patria… ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 20.44h

#10
Poiras me dire de qu'es aquel Fabre? E ont demòra?
Per saupre.
Mercés.
Alan


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.37h

Coneisse ren alh dret internacionau, mai me pause una question: es legau o pas d'apondre una declaracion interpretativa a la ratificacion d'un tractat internacionau? Quò voudriá benlèu dire que la charta a pas lo mèsme sens d'un estat a un autre. Me sembla que los juristas van avedre d'òbra.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 09.13h

#4 Amics, tot es question de semantica per escondre la realitat.
En França la question de la mòrt de las lengas "regionalas" -per l'occitan de fach lenga interestatica : d'Itàlia a Catalonha- Val d'Aran- s'es reglaa de biais democratic via l'escòla : "il est défendu de cracher par terre et de parler patois". De notar la prioritat dins la dobla interdiccion, qu'escupir es primier, lo patoàs es "considerat" après.
Es coma en Algeria francesa en 1958-62, i èra question "d'eveniments" mas d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.58h

#11 Mercés d'o signalar. Cal far de velha mediàtica ansin.
L'emission en francés d'esto sera, serà segurament assautaa e ausirèm d'arguments de totas menas. De que amolar nòstre argumentari en situacion reala. E l'ocasion d'en tornar parlar per respòndre a ce qu'aurèm ren poscut pensar ni dire sus lo còup.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.33h

Aqueste dijòus 30 de genièr, a 19H20, l'emission de France Inter « Le téléphone sonne » serà consacrada a la Carta europèa de las lengas e a la seguida del vòte a l'Amassada nacionala.
David Grosclaude es convidat a i participar al tílol de president de la comission Lengas regionalas de l'Associacion de las Regions de França


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 08.14h

Dins lo corrièr dels legeires de Midi-Libre d'aqueste dimècres 29, una contribucion sus Langue régionale :
« La langue française est en danger, nous allons vers une catastrophe sans précédent si les langues régionales sont reconnues (...) Elles n'ont rien d'utile : rejet entre nous, atteinte à la liberté, appauvrissement du français... »
Es signant d'un sénher Fabre que deuriá córrer al Conselh d'Estat sulpic per cambiar son nom en Monsieur Forgeron !!!!!!!!!!!!!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de genièr 00.01h

#1 seria una de regression legala !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Tolosa. © Carles Pino

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Minecraft en version occitana

  • Barcelona

    Dictada occitana 2014

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Sant Joan de Toran. Carrèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)