CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 de julhet

Actualitats

Dijòus, 6 de març de 2014, 03h00 Politica,Internacional

“França es pas ostila a l’independéncia de Catalonha”

O ditz lo jornalista catalan Martí Anglada dins una entrevista sus VilaWeb. Anglada es expèrt en politica internacionala e es estat correspondent a l’estrange mai de 20 ans


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Los jornalistas Andreu Barnils e Liz Castro entrevistèron Martí Anglada, lo jornalista catalan que melhor coneis la premsa e la politica internacionala. Anglada es estat correspondent de la television de Catalonha TV3 e del jornal La Vanguardia pendent 20 ans en Israèl, al Vatican, a Brussèlas e a Berlin. A l’ora d’ara escriu de libres e fa de conferéncias sus la politica europèa. Sa conclusion es estonanta: l’estat francés es favorable al procès d’independéncia de Catalonha.

Dins l’entrevista, qu’an fach en anglés per l’edicion internacionala de VilaWeb, Martí Anglada explica que “França es pas ostila a l’independéncia de Catalonha”. O explica per de rasons istoricas: “Quand Napoleon ocupèt la Peninsula Iberica, annexèt Catalonha a França, mas per contra o faguèt pas amb la rèsta. Aicí degun sap pas que las quatre províncias que i a l’ora d’ara en Catalonha las faguèron pas los espanhòls, mas los franceses. E avián d’autres noms: lo departament de Ter (ara província de Girona), lo departament de Segre (ara província de Lhèida), lo departament de Montserrat (ara província de Barcelona), e lo departmanet de las Bocas d’Èbre (ara província de Tarragona). Per mantes franceses, nosautres fasiam partida de França e ara poiriam èsser, senon una part de França, almens un amic tan leial coma Belgica […]. Es impossible que siam independents contra nòstres dos vesins. Nos cal almens èsser los amics leials d’un. Es per aquò que disi que Catalonha serà la Belgica del sud, o serà pas”.

Dins aquela entrevista, Anglada explica tanben lo vejaire alemand del procès independentista catalan: “Los alemands sabon que 55% de lors entrepresas qu’an en la Peninsula Iberica son entre Barcelona e Tarragona. Es son fòrça inquiets pel deute public espanhòl, perque las bancas alemandas, e las francesas, an 35% del deute public espanhòl. Alavetz, vòlon que lors entrepresas demòren dins l’Union Europèa e vòlon a l’encòp una solucion pel deute. Aquò es çò que vòlon, amb independéncia o sens. Aquò depend dels catalans. Los alemands son ni per ni contra l’independéncia. Eles agachan solament”.

Fin finala, segon lo vejaire del jornalista catalan, la premsa estatsunidenca e britanica es fòrça mai dobèrta al procès catalan que la premsa europèa, perque s’identifican fòrça a las gèstas “democraticas, massissas e pacificas”. “Se passèt çò meteis amb las independéncias balticas. Se’n sentiguèron prèps”, çò ditz.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

6 de març 23.15h

.dels únics veïns que els catalans podem confiar son els occitans,no pas dels francesos que son uns autèntics genocides culturals.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 20.18h

França volia portar la frontiera duscas l'Ebre deperqué era la frontiera dita 'natural' -Saragossa inclosa, encara que se trapa al sud de l'Ebre. Los plans ja era feits. Los franceses perderon la Guerra Granda, coma se disià d'aicel temps, e tot aquò se frustrèt. Hélas (legisset en cursiva)! Ta francofilia catalana me fa pensar a ieu tabé a un anhéu que s'escapa dau lop per anar se recaptar en cò de l'ors, coma nos aprene Mathieu Castel


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 19.04h

E ben! Manca pas que Françonet faga coma Potin: demandar lo restacament de Catalonha tota a França coma lo Vladimir vòl restacar Crimèa a Rússia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 14.22h

Per anar mai luench, e per mostrar qu'aquel expèrt en politica internacionala sembla de pas ben manejar son subjècte (ò de far de conclusions un pauc a la lèsta...), vaquí çò que ditz lo ministre francés deis Afars Estrangiers, M. Fabius, a rapòrt dau referendum d'auto determinacion de Crimèa :

"En drech internacionau se pòu pas far un referendum per modifica de frontieras. Imaginatz un despartament de França que demanda son independéncia ! E s'aquò se generalizava a d'autres est... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 13.11h

#5
100 ans de dominacion culturala e economica francesa e auràs d'un caire lei "flamencs", valent a dire lei catalanofòns retrogrades e d'extrèma drecha que vòlon pas quitar sa lenga e son linguisticament intolerant e de l'autre caire lei "valons", valent a dire lei francofòns dubèrts e tolerants, victimas de l'ostracisme dei marrits catalanofòns.

Enfin, serà coma aquò que serà presentat l'afar en França, evidentament. M. Anglada serà pas mai aquí per se ne'n regaudir.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 13.00h

Dins una ipotetica Belgica de Sud, quals serián los valons e los flamencs ??


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 11.26h

Era aliança de Catalonha damb França ena guèrra damb Castelha en sègle XVII, li costèc a Catalonha era pèrta deth Rosselhon, mieja Cerdanha, eth Vallespir e eth Conflent e, çò de pejor, era pèrta dera lengua catalana en aguesti territòris. Dilhèu ua naua aliança li costarie es comarques dera actuau província de Girona. Semble mentida qu'ua persona qu'a viatjat tant pogue díder tantes pegaries


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 10.24h

"Per mantes franceses, nosautres fasiam partida de França e ara poiriam èsser, senon una part de França, almens un amic tan leial coma Belgica"

Faudrà dejà quitar de parlar català a adoptar lo francés coma lenga unica e oficiala. Espèri que va saup lo tipe avans que de dire de taleis chivaladas (disi pas "asenada", qu'un ase es intelligent e simpatic).

Tot son discors es espectaclós. Aquesta frasa : "Nos cal almens èsser los amics leials d’un".
De que vòu dire ? Que seràn pas ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 10.13h

#1 De segur, aquò es sosprenent. Pasmens, permet au mens de pausar la question dei relacions d'una Catalonha independenta ambé sei dos vesins futurs.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 09.52h

Es ben lo promier còp que legissi quauqun sovetar que son país devengue una mena de Belgica... E parli pas manco de la referéncia ninòia a Napoleon...

La francofilia catalana, me fa pensar a n'un anhéu que s'escapa dau lop per s'anar recaptar en cò de l'ors.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Quarquas fòtos de l'ESPE ex IUFM de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


26%



28%



45%



1%




Vots 152 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)