Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’aranés Jusèp Boya es lo nòu director del Musèu d’Istòria de Catalonha

L’istorian, occitan e occitanista, a obtengut la pontuacion maximala demest los dètz candidats a dirigir l’institucion

Lo conselhièr de la cultura de la Generalitat de Catalonha, Ferran Mascarell, a nomenat l’istorian aranés Jusèp Boya coma director del Musèu d’Istòria de Catalonha. Demest los dètz candidats a dirigir l’institucion, la comission d’avaloracion a soslinhat la bona coneissença de las foncions directivas e administrativas dins l’encastre del patrimòni cultural, e tanben los projèctes que l’istorian occitan a realizat long de sa carrièra, çò es: mai d’un centenat de projèctes expositius, museologics e museografics.
 
“Era unitat dera lengua e dera nacion occitana ei estat ua des mies granes linhes de trabalh”, çò a explicat Boya a Jornalet. “Ja en 1984, quan trabalhaua en Musèu dera Val d’Aran, introdusiguè era grafia normalizada e era grana mapa d’Occitània”. L’istorian a precisat qu’“en aqueth moment calie ua visualizacion deth hèt occitan, çò que mos portèc alavetz problèmes damb era classa politica aranesa, tant de drètes coma de quèrres”.
 
Dins son nòu pòst, Boya vòl traduire lo sit web del musèu en occitan, coma o fan ja los musèus que dependon de la comuna de Barcelona, e cèrca de dobrir de contactes e de relacions amb los musèus d’Occitània, e tanben de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas. “I a molt a trabalhar damb es musèus dera part occitana vesia, damb es que cau amiar un trabalh de diplomacia culturau”, çò a dich.
 
Jusèp Boya Busquets, nascut a Les (Val d’Aran), es diplomat e geografia e istòria en l’especialitat d’istòria medievala per l’Universitat de Barcelona. A fach tanben d’estudis de museologia e conservacion e de gestion del patrimòni cultural a l’Universitat de Montréal (Quebèc). Fa partida del còrs dels conservators de musèus de la Generalitat de Catalonha dempuèi 1988 e es estat director del Musèu dera Val d’Aran entre los ans 1986 e 1990, cap del Departament de Gestion Museografica del Musèu d’Istòria de Catalonha entre 1996 e 2008, e responsable del projècte del Musèu Nacional d’Istòria, Arqueologia e Etnologia de Catalonha. Recentament èra lo cap del Servici dels Musèus e de la Proteccion dels Bens Mòbles del Departament de la Cultura de la Generalitat, dempuèi mai de 2011.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Tònho Vielha
5.

Ei un plaser qu'un aranés e amic artenhetz aguesti cargues. Te desiri es majors capitades.

  • 3
  • 0
Tònho Vielha
4.

Ei un plaser qu'un aranés e amic artenhetz aguesti cargues. Te desiri es majors capitades.

  • 3
  • 0
Valadier Jean-Charles Tolosa
3.

Es primordial que las vilas occitanas aguèssen de musèus d'istòrias per explicitar lor istòria vista del lor punt de vist e non del punt de vist de Paris.
En seguida, un musèu d'istòria d'Occitània es un projècte que lo moviment occitan deu demandar a l'interegionalitat occitan en bastison. L'expèriéncia del musèu d'istòria de Catalonha deu ajudar a bastir un projècte moderne e atractiu, tal coma la de la cultura francofòna del Quebec. Era lo projècte propausat per la transformacion de la preson Sant miquèu de Tolosa.
Cal saber que los jacobins francés, e subretot d'Occitània, faràn tot per s'i opausar.

  • 11
  • 0
Terric Lausa Quilhan
2.

Encara un còp la dignitat per la NACION OCCITANA sortís de Catalonha!

Per l'Occitània "Granda" avèm lo vergonhós espleit de la colonizacion francesa de nòstra tèrra: lo MUCEM de Marselha.

Tots los mieus vòts de bona capitada a Sr. Jusèp Boya

  • 13
  • 1
Domergue Sumien Ais de Provença
1.

Es una granda fiertat qu'un occitan, autament competent en istòria, e o avent meritat per son trabalh, arribe a aquesta responsabilitat. Felicitacions!

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article