Actualitats
L’encegament psiquic de l’idealizacion de la “nacion espanhòla”
Una analisi de la situacion de l’Espanha contemporanèa a partir del tèxt literari de Dòn Quishòt
L’idèa de se servir d’un tèxt literari del començament del sègle XVII per esclarzir la situacion de l’Espanha contemporanèa pòt semblar perilhosa.
Cervantes e Freud son doas bonas referéncias per evocar l’encegament psiquic. L’idèa de se servir d’un tèxt literari del començament del sègle XVII per esclarzir la situacion de l’Espanha contemporanèa pòt semblar perilhosa. Mas fonciona. L’actitud de Dòn Quishòt e los limits que tròba per pensar la realitat constituisson un paradigma util per un estudi del discors dels intellectuals e dels politicians espanhòls a prepaus de la nacion.
De fach, la posicion de la majoritat dels espanhòls que considèran Espanha coma un estat e una nacion (çò que l’autor definís coma “estatonacionalisme”) s’acompanha d’una idealizacion e d’una tendéncia a descreditar tot çò qu’es pas part de la seuna optica. La consisténcia intèrna del discors dels intellectuals e politicians es pas totjorn assegurada. Per exemple, pòdon definir la Nacion coma lo produch d’una capacitat inventiva, mas pensan qu’ara i a pas res mai a inventar. Solament las invencions existentas pòdon existir. Los tèxtes estudiats mòstran que las paraulas ensajan pas de correspondre a la realitat; desvolopan de posicions preconcebudas.
L’autor soslinha amb rason que lo territòri de la nacion espanhòla inventada per la Constitucion de 1812 se devesiguèt entre de multiples estats. La referéncia a la nacion foguèt alavetz un instrument per definir un nòu poder politic, de logica liberala, en totes los territòris d’un monarca. La diferéncia amb l’Ancian Regim es que se supausa que l’organizacion del Novèl a d’emanar de la volontat dels ciutadans. Mas jamai los ciutadans de las diferentas entitats poguèron decidir democraticament del seu destin. Espanha a pas experimentat fòrça periòdes de democracia e se mantenguèt de temps en la continuacion de l’Ancian Regim.
Los fondaments de l’actuala organizacion de l’Estat espanhol mòstran l’impossibilitat dels principals actors politics d’afrontar la question dels “prepolitismes” (una democracia pòt pas justificar la seuna configuracion per las accions antidemocraticas dels temps passats). Lo libre examina los discorses dels parlamentaris pendent l’elaboracion de la Constitucion de 1978. L’article segond de la Constitucion fa referéncia a de “nacionalitats e regions”. “Regions” es lo mot qu’amaga una nacionalitat sens nom que compren la màger part de l’espaci exclusivament castelhanofòn e tracta d’èsser confonduda amb la nacion espanhòla.
Los politològs espanhòls parlan de la diferéncia entre nacion politica e nacion culturala, mas se limitan a opausar la nacion (ligada a l’estat) a las nacionalitats “perifericas” (definidas coma un espaci etnocultural, malgrat una diversitat sovent mai granda que la rèsta de l’estat). En examinant las reaccions a las demandas del plan Ibarretxe de 2005 e los eveniments que seguiguèron la votacion de l’Estatut de Catalonha de 2006, l’autor mòstra coma l’oposicion de las evidéncias dels uns e dels autres fa impossibla l’existéncia d’una convivéncia non fondamentada en un artifici o una restriccion.
Nos cal encara inventar lo futur.
Renée Viala
_____
TOURNIER, Clément. Des enchantements de Don Quichotte à l’idéalisation de la Nation espagnole.Essai sur l’aveuglement psychique et le lien social psychosé.Edicions Indigo, 2014. 254 paginas.
Cervantes e Freud son doas bonas referéncias per evocar l’encegament psiquic. L’idèa de se servir d’un tèxt literari del començament del sègle XVII per esclarzir la situacion de l’Espanha contemporanèa pòt semblar perilhosa. Mas fonciona. L’actitud de Dòn Quishòt e los limits que tròba per pensar la realitat constituisson un paradigma util per un estudi del discors dels intellectuals e dels politicians espanhòls a prepaus de la nacion.
De fach, la posicion de la majoritat dels espanhòls que considèran Espanha coma un estat e una nacion (çò que l’autor definís coma “estatonacionalisme”) s’acompanha d’una idealizacion e d’una tendéncia a descreditar tot çò qu’es pas part de la seuna optica. La consisténcia intèrna del discors dels intellectuals e politicians es pas totjorn assegurada. Per exemple, pòdon definir la Nacion coma lo produch d’una capacitat inventiva, mas pensan qu’ara i a pas res mai a inventar. Solament las invencions existentas pòdon existir. Los tèxtes estudiats mòstran que las paraulas ensajan pas de correspondre a la realitat; desvolopan de posicions preconcebudas.
L’autor soslinha amb rason que lo territòri de la nacion espanhòla inventada per la Constitucion de 1812 se devesiguèt entre de multiples estats. La referéncia a la nacion foguèt alavetz un instrument per definir un nòu poder politic, de logica liberala, en totes los territòris d’un monarca. La diferéncia amb l’Ancian Regim es que se supausa que l’organizacion del Novèl a d’emanar de la volontat dels ciutadans. Mas jamai los ciutadans de las diferentas entitats poguèron decidir democraticament del seu destin. Espanha a pas experimentat fòrça periòdes de democracia e se mantenguèt de temps en la continuacion de l’Ancian Regim.
Los fondaments de l’actuala organizacion de l’Estat espanhol mòstran l’impossibilitat dels principals actors politics d’afrontar la question dels “prepolitismes” (una democracia pòt pas justificar la seuna configuracion per las accions antidemocraticas dels temps passats). Lo libre examina los discorses dels parlamentaris pendent l’elaboracion de la Constitucion de 1978. L’article segond de la Constitucion fa referéncia a de “nacionalitats e regions”. “Regions” es lo mot qu’amaga una nacionalitat sens nom que compren la màger part de l’espaci exclusivament castelhanofòn e tracta d’èsser confonduda amb la nacion espanhòla.
Los politològs espanhòls parlan de la diferéncia entre nacion politica e nacion culturala, mas se limitan a opausar la nacion (ligada a l’estat) a las nacionalitats “perifericas” (definidas coma un espaci etnocultural, malgrat una diversitat sovent mai granda que la rèsta de l’estat). En examinant las reaccions a las demandas del plan Ibarretxe de 2005 e los eveniments que seguiguèron la votacion de l’Estatut de Catalonha de 2006, l’autor mòstra coma l’oposicion de las evidéncias dels uns e dels autres fa impossibla l’existéncia d’una convivéncia non fondamentada en un artifici o una restriccion.
Nos cal encara inventar lo futur.
Renée Viala
_____
TOURNIER, Clément. Des enchantements de Don Quichotte à l’idéalisation de la Nation espagnole.Essai sur l’aveuglement psychique et le lien social psychosé.Edicions Indigo, 2014. 254 paginas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 'u portugueses ronhan sovent còntra l'acaparament dau tèrm de Spanha o d'ispanic per Castilha. D'efièch, Portugal ES una nacion ispanica perqué eissit de "las Espanhas" o d'Hispania romana.
L'escasença de rapelar que caldriá pas substituir "castelhan" a "espanhòl" jos pena de far del catalan, del basc ..., a la semblança del castelhan, de dialectes de l'espanhòl que el totes superariá.
Sembla tras qu'interessant: lo vau crompar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari