Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una de las Nautas Corbièras

| Pierre Schwaller

Entre Nadal e lo Cap d’An, Jornalet vos ofrís cada jorn una presentacion de libre de Sèrgi Viaule.


Miquèla Cabayé-Ramòs passèt son enfança e son adolescéncia a Sant Joan de Baron dins las Nautas Corbièras. Pus tard, en 1960, Miquèla Cabayé-Ramòs va èsser regenta en Nièvre (França). Va anar en cooperacion en Argeria coma regenta formatritz a l’Escòla Normala de Constantina, va tornar en França abans d’acabar sa carrièra de regenta a Rodés ont participèt a la creacion de la Calandreta.
 
Es al moment de sa retirada que Miquèla Cabayé-Ramòs se metèt a l’escritura en lenga nòstra. Son retorn a la cultura occitana se faguèt tanlèu èsser tornada al país, en Roergue. Aquela femna, qu’aviá passat un brave moment de sa vida sens se mainar de la riquesa que portava en ela, se trachèt d’aquel tresaur al moment ont totòm fa son bilanç de vida.
 
Aqueste moment es important dins la vida d’una persona estant qu’aquesta abandona l’activitat professionala per enfin se trachar de se, dels seus, e del monde que l’enrodeja. Aqueste passatge, un pauc coma l’adolescéncia, es una viradura fondamentala que quitament se pòt averar perilhosa. D’efièch, s’es estat vist mai d’un còp de monde pèrdre canturla davant lo temps que d’ara enlà lor aparteniá tot. M’arribèt de ne conéisser que faguèron de depressions nerviosas. D’autres, al rebat de Miquèla Cabayé-Ramòs, aprofièchan aquel temps per exprimir lors desiranças e sentits. Aquò balha de testimònis e d’òbras d’art mai o mens capitats, mas essencialas per las generacions a venir.
 
Atal n’es qu’amb aqueste libre Miquèla Cabayé-Ramòs nos ofrís un ramelet de rebrembes jos la forma d’una autobiografia plan fargada. N’i a qu’aiman pas lo genre estant qu’immancablament nos fa mai o mens cabussar dins la nostalgia del temps passat. Vertat es que quand se parla de la nòstra enfança, e aquò a quina edat que siague, avèm totes tendéncia a idealizar lo passat (la famosa enfança paradisenca). E quitament quand aqueste passat es pas estat tan relusent, coma o foguèt per la pichona Miquèla!
 
Me sembla que i a doas causas a dire a prepaus d’aqueste libre. La primièra es sa tenguda dins l’escritura. Es un vertadièr plaser de legir d’occitan coma lo que nos escalcís presentament Miquèla Cabayé-Ramòs. I a planes escrivans coneguts e quitament reconeguts que ne deurián prene de grana. Ela almens a lo respècte de la lenga qu’emplega. Fa una lenga modèrna sens èsser farlabicada. D’alhors seriá pas possible per ela de far quicòm d’artificial que ten la lenga del brèç. Se la ten pas completament del brèç, la ten de tot biais de las carrièras de Sant Joan de Baron. Al temps de son enfança l’occitan èra encara lenga de comunicacion dins los vilatges de las Corbièras.
 
L’autora, dins son trabalh d’escritura, fa l’esfòrç de defugir tot francisme e es aquí que residís tota sa dignitat. Es aquò que certans autors nòstres a un moment donat avián pas comprés. En mespresent lor lenga mespresavan atanben lo pòble sancer a qual aperten aquesta lenga. Soi reconeissent a Miquèla Cabayé-Ramòs de l’aver respectada.
 
La segonda causa remarcabla es la sinceritat que transpareis dins aquestas regas d’escritura. Non pas que se trachèsse d’una confession integrala. L’autora, coma totòm, a drech de servar una part de l’intimitat que li aperten. Mas òm sentís a travèrs dels capitols del libre que Miquèla Cabayé-Ramòs se fisa del legeire en li contant un brave tròç de la seu vida e de la de sos pròches. Jamai ai pas agut l’impression d’un present tan vertadièr e tant autentic de la part d’un autor. Siaguèsse pas que per aquò, l’obratge es tras que preciós.
 
Lo libre seu es tanben interessant que clau dos documents fins ara inedits. Lo primièr es lo jornal de campanha militara de son pepin pairal que partiguèt en China per menar la guèrra “dels Boxaires” que se debanèt al mes d’agost de l’an 1900. Son quasernet de viatge es instructiu mas lo recuèlh de cançons soldatescas que l’acompanha es sens interès, briga. Aquelas cançons tropièras e imperialistas en francés aurián pogut càser dins lo desbrembièr sens cap de prejudici per l’umanitat. Lor preséncia ven, çò me sembla, gastar l’ensems.
 
Lo segond d’aquestes documents es una part servada de la correspondéncia de detencion de son pairin mairal, presonièr de guèrra en 1914-1918. Clau pas que tres letras a la familha, mas tres letras que testimònian pasmens de l’orror d’aqueste chaple indicible que foguèt la Primièra Guèrra Mondiala. O rebrembarem pas jamai pro!
 
L’obratge es illustrat per un fum de fotografias que son aitantes documents iconografics tocant la temporada del sègle XXn dins son ensems. De fach, lo libre vistalha l’istòria de las doas familhas parentalas de l’autora subre tres generacions. Un libre de legir.
 
Sèrgi Viaule
 
 
 
 
 
 
_____
CABAYÉ-RAMÒS, Miquèla. Una de las Corbièras Nautas. Edicions de l’Institut d’Estudis Occitans, 2005. 225 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana font Stralsund (Pomerania Anterior)
1.

Sergi companh, setz segur que las cancons (ai pas de c amb ,) tropièras e imperialistas en francés an pas d'interès? Mostrar la bestiesa umana non manca pas d'interès, cresi.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article