Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo govèrn d’Eritrèa comet de crimes contra l’umanitat segon l’ÒNU

Aquel estat totalitari mena a tèrme d’execucions extrajudiciàrias, de torturas, de trabalh forçat e d’esclavatge sexual, e a establit un ret de ciutadans espions que devon contrarotlar lors vesins

Sheila B. Keetharuth, raportaira especiala sus la situacion dels dreches umans en Eritrèa
Sheila B. Keetharuth, raportaira especiala sus la situacion dels dreches umans en Eritrèa | UN Photo/Amanda Voisard
Lo govèrn d’Eritrèa a comés de crimes contra l’umanitat en fasent d’execucions extrajudiciàrias, de torturas, de trabalh forçat e d’esclavatge sexual, segon una enquèsta menada per una comission de l’ÒNU. Aquela comission assegura que “i a agut de vastas e sistematicas violacions dels dreches umans de la part del govèrn d’Eritrèa”, e tanben que “s’assumís pas cap de responsabilitat”. La comission a assegurat qu’a sollicitat d’informacion e de cooperacion al govèrn del país african, sens aver obtengut cap de responsa.
 
Lo rapòrt de l’ÒNU indica que lo sistèma judiciari es totalament corromput e que los detenguts son tractats amb brutalitat. La majoritat son permanentament isolats e mantes d’eles desapareisson. La comission descriu un estat totalitari que susvelha sos abitants a travèrs d’un grand aparelh de seguretat qu’atenh totes los domenis de la societat, en comprenent un ret de ciutadans espions que devon contrarotlar lors vesins. Davant aquela situacion, los expèrts comprenon perfièchament que de milièrs de personas ajan quitat lo país e qu’ajan ensajat d’èsser reconeguts coma refugiats dins d’autres païses.
 
Precisament aquesta dimenjada passada, an salvat en nauta mar qualques milièrs d’immigrants que cercavan anar en Itàlia. La majoritat venián d’Eritrèa. Partiguèron de Libia en aprofechant una trèva en Libia, entre las milícias del país e de membres de l’Estat Islamic. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article