CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Actualitats

Dijòus, 6 d'agost de 2015, 03h00 Politica,Lenga

Totes los foncionaris de Bolívia devon saber almens una lenga autoctòna

Una lei de 2012 donava un relambi de tres ans als membres del servici public per aprene una d’aquelas lengas


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


Dempuèi dimenge passat, 2 d’agost, totes los foncionaris de Bolívia son obligats de parlar una lenga autoctòna del país. Aital se complís una lei de 2012 que concedissiá un relambi de tres ans als foncionaris de l’estat per aprene almens una de las lenga originàrias d’aquel país nomenat oficialament “Estat Plurinacional de Bolívia”.
 
Lo viceministre de la descolonizacion, Félix Cárdenas, afirma qu’aquela lei “concernís totes e [que] i a pas cap d’excepcion per degun”. Cárdenas respondiá aital a la question d’un jornalista de Página Siete que demandava se lo president Evo Morales deviá tanben aprene una d’aquelas lengas. “Ausissi totjorn lo president a parlar aimara o quíchoa dins sos actes, e los ministres recebon de leiçons”, çò precisèt. “Avèm 350 000 personas del servici public dins lo país. Pretendèm pas que totes parlen perfièchament, mas fasèm la volontat politica del foncionari que vòlga complir la lei”, çò afirmèt Cárdenas encara segon Página Siete.
 
 
Seràn pas licenciats
 
Los foncionaris qu’ajan pas aprés una lenga originària seràn pas licenciats. Lo ministre de l’educacion, Roberto Aguilar, a declarat que dins aqueles cases, los foncionaris seràn obligats de seguir de corses de capacitation.
 
 
“Ara avèm la dignitat”
 
Dimenge passat, mai de 3 100 foncionaris recebián de la man del president Morales las certificacions que creditan que parlan qualque lenga nativa, segon çò que rapòrta La Tercera.
 
“Ara Bolívia a una identitat dins tot lo Mond, ara avèm la dignitat. E pr’amor d’aquò saludi los que fan plan d’esfòrces per recuperar las nòstras lengas, per servir lo pòble e que se preparan de manièra conscienta e onèstament per far partida d'aqueste grand servici al pòble bolivian", çò soslinhèt Morales.
 
 
“Mas perqué m’as pas dich a l’escòla?”
 
Lo president tanben remembrèt que quand el èra pichon, parlava l’aimara mas qu’a l’escòla l’eduquèron a legir e a escriure en espanhòl e qu’el metèt los professors en question quand ensenhavan que los pòbles indigènas “son d’etnias” e que las lengas nativas  son “de dialèctes”. “Los aimaras, los quíchoas, sèm de nacions, avèm un territòri, avèm una lenga pròpria, avèm de formas d’organizacion administrativa, avèm la nòstra identitat”, çò diguèt Morales.
 
 
Saber almens una lenga originària
 
La lei de 2012 obliga tot membre del servici public que siá pas ja locutor d’una lenga de las nacions originàrias, de n’aprene una amb un nivèl de comunicacion. La lei donèt un relambi maximal de tres ans per aquerir aquela lenga. Lo relambi s’acabèt dimenge passat. Aquela lei complís l’article 235.7 de la Constitucion de Bolíva que ditz que los foncionaris devon “parlar almens doas lengas oficialas del país”.
 
 
Reconéisser e protegir totas las lengas
 
Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de fa tres ans un pas endavant per protegir la siá diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, en escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
 
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar la lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, de ne recebre l’educacion, d’aver lo lor nom dins la lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats los lors dreches, las lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura que i apertenon. 
 
 
Las lengas de Bolívia
 
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.
 
Segon lo recensament de 2001, lo 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, es lo 33,2 % del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües dins una lenga originària son l’11,6%.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

11 d'agost 16.14h

Aquesta és una lliçó per molts Païssos del Món, i que això no hagi passat a algun País civilitzat, com els d'Europa o Nord-America o Oceania, diu molt poc del Món civilitzat, potser ho son mès a Bolívia, que a França o Espanya, almenys allí respecten mes que aquí.
Espero que aquesta llei tingui un efecte dòmino a tot el Món, on ara no és respecten les llengües minoritaries, ja que tenen el mateix dret a existir, que les grands parles que nomès severixen per aplacar les petite... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 12.23h

Quand pensi que que tantes franceses se pensan que la democracia a la mòda sudamericana es una farça.

Que ne prengan una leiçon!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 10.20h

Bolívia, país dels dreches umans!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 09.12h

Aquerò ei un exemple de democracia lingüistica e de respècte. Amics francesi: "L'égalité c'est ça"


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 08.51h

Son tant modèrns, democratas, doberts e respectuoses coma los suisses. En Fronç, podèm somiar. Se la quita Espanha i arriba pas a aquò...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Jornalet en papièr: la seguida

Dijòus passat a Carcassona, la còla de Jornalet anoncièrem l'intencion de tornar publicar una revista en papièr per l'an 2020. Nòstra idèa es de publicar ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16
  • sol Aush 18
  • sol Bordèu 16
  • sol Briançon 15
  • sol Caors 19
  • sol Carcassona 21
  • sol Clarmont-Ferrand 21
  • sol Confolent 20
  • sol Gap 8
  • sol La Canau 17
  • sol La Gàrdia 24
  • sol Limòtges 15
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 21
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 19
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 20
  • sol Pau 17
  • sol Peireguers 15
  • sol Rodés 18
  • sol Tolon 16
  • sol Tolosa 21
  • sol Valença 20

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Julien Cazenave

    17.02.2019: manifestacion a Brussèlas en sosten als independentistas catalans

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Tornariás sosténer una edicion de Jornalet en papièr en 2020?


68%



26%



5%




Vots 19 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)