CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Dijòus, 24 de setembre de 2015, 03h00 Politica

Gasconha > Val d'Aran

Eleccions en Catalonha e Aran: que pensan los candidats araneses?

Avèm demandat als candidats çò que pensan del ròtle d’Aran dins lo procès independentista catalan


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


Aqueste dimenge que ven se debanarà una eleccion de las mai transcendentalas de l’istòria de Catalonha e Aran. Se tracta d’un plebiscit en forma d’eleccions qu’a obligat totes los partits de se definir sus la creacion d’un estat independent catalan.
 
Lo blòc de l’òc compren doas listas. Una lista per l’òc es la coalicion nomenada Amassa per l’Òc (en catalan Junts pel Sí, amb CDA-CDC, ÈRC, Democratas, Movement d’Esquèrra e Avancem, e que compta amb lo sosten de l’Assemblada Nacionala Catalana o ANC e d’Òmnium Cultural). L’autra lista per l’òc es la candidatura de la CUP-Crida Constituenta.
 
Dins lo blòc del non i aurà las listas del PSC (inclusent Unitat d’Aran e afiliat al PSÒE), del PP e de Ciutadans.
 
Amb una posicion indefinida e amb d’elements dels dos blòcs i aurà Union Democratica e la coalicion nomenada Catalonha Si que se Pòt (qu’amassa Podemos, ICV-EUIA e Equo).
 
Aquel nòu estat independent contendriá un parçan d’Occitània, çò es: Aran. Es pr’amor d’aquò qu’avèm demandat als candidats araneses que se presentan a aquela eleccion de donar lor vejaire sul drech de decidir d’Aran, s’Aran deuriá far son pròpri procès e qual deu èsser, per eles, lo scenari ideal d’Aran dins aquel eventual estat nòu.
 
Los candidats araneses del Partit Popular e d’Union Democratica an pas respondut al nòstre messatge.
 
 
Los candidats araneses
 
Demest los candidats interrogats, Javier Rivas de Ciutadans e Mireia Boya de la CUP son al numèro dos per la demarcacion electorala de Lhèida, e an fòrça probabilitats d’èsser elegits. Mens probabla, mas possibla, es l’eleccion de Maria Vergés del PSC qu’es al numèro quatre de la lista. L’èx-deputat e èx-cònsol de Vielha, Àlex Mòga, es a la 12a posicion de la lista Amassa per l’Òc. Mòga es a l’ora d’ara lo delegat del govèrn de Catalonha en Aran per velhar sus plaça al compliment de la Lei d’Aran, per projectar Aran en Euròpa e per dessenhar la construccion d’Aran dins la futura Catalonha.
 

Àlex Moga, de la lista Amassa per l’Òc (Junts pel Sí, “JxS” segon sa sigla en catalan), revendica lo drech de decidir per Aran, coma per totes los pòbles del Mond. Crei qu’Aran deu començar son pròpri procès e prepausa qu’Aran siá un país dins lo nòu estat catalan amb una autonomia avançada.
 
Maria Vergés, candidata pel Partit dels Socialistas de Catalonha (PSC), revendica lo drech de decidir per Aran e demanda que la Constitucion Espanhòla incluga una reconeissença de la “singularitat aranesa”. Se manfèsta contra l’independéncia e per lo respècte de las leis. Planh la manca d’acòrdi amb los autres partits e demanda un autogovèrn mai fòrt per Aran.
 
Javier Rivas de Ciutadans (C’s) a emplegat l’occitan, l’espanhòl e lo catalan per respondre a las questions (e mai s’o transcrivèm tot en occitan). Crei que lo drech de decidir es ja present, ja que dimenge los araneses votaràn. Se manifèsta contra l’independéncia e crei que Catalonha riscariá d’èsser devesida en plusors estats. Afirma que la reconeissença internacionala de l’eventual estat nòu es impossibla, e que tombant lo cas de l’independéncia, Aran deuriá començar un long camin per tornar èsser europèu.
 
Mireia Boya, de la  Candidatura d’Unitat Populara-Crida Constituenta (CUP) revendica lo drech de decidir per totes los pòbles del Mond, pas solament dins los afars nacionals mas tanben dins l’economia, la gestion del territòri, l’energia, lo còrs pròpri, l’opcion sexuala, etcetèra. Remembra que l’estat espanhòl reconeis pas Aran, e que solament o fa lo govèrn de Catalonha, e que los partits unionistas reconeisson pas la nacion occitana. Prepausa qu’Aran faga un procès parallèl al de Catalonha e que siá, sustot, participatiu. Dins l’encastre d’una Catalonha independenta, crei qu’Aran deu èsser çò que los araneses voldràn e decidiràn; e mai pensa que seriá ora de començar de trabalhar per la libertat dels Païses Catalans e d’Occitània. Es una utopia que, segon ela, nos ajudarà a avançar indefinidament vèrs un Mond melhor.
 
Çai jos vos ofrissèm las questions e las responsas que los candidats araneses an mandat a Jornalet.
 
 
1. Credetz qu’Aran a eth dret de decidir?
 
Àlex Mòga (JxS). Evidentament. Tot pòble o nacion a dret de decidir sus eth sòn futur.
 
Maria Vergés (PSC). Òc, Aran a dret a decidir eth sòn futur, e de hèt atau ac reclamèrem quan, en referèndum deth 9 de noveme de 2014, Unitat d’Aran demanèc que s’includisse ua question especifica entà Aran, mès non se mos escotèc. Nosati èm partidaris deth pacte, non pas deth trencament, pr’amor que pactar ei en definitiva çò qu’era Val d’Aran a hèt ath long des sègles, e escometem per non sortir ne d’Espanha, ne de Catalonha, ne, de segur, d’Euròpa. Totun volem reformes entà melhorar era qualitat de vida des persones e entà qu’era nòsta singularitat sigue reconeishuda. Per aquerò demanèrem qu’era Lei d’Aran includisse un punt qu’instaue qu’era modificacion dera Constitucion Espanhòla includisse eth reconeishement dera singularitat aranesa, mès Convergéncia, Esquèrra Republicana, PP e Ciutadans i votèren en contra.
 
Javier Rivas (C’s). Peth sòn lòc! Aran pòt decidir sustot çò qu’es nòrmes e es leis estipulen enes sistèmes democratics auançadi. Eth 27S auem eth dret de decidir quin partit, damb eth sòn programa de govèrn, pòt resòlver es problèmes reaus dera nòsta societat.
 
Mireia Boya (CUP). Per descompdat! Toti es pòbles, totes es persones aurien d’auer eth dret de decidir liuraments, mès non sonque es questions nacionaus, com semble qu’ei er ahèr principau d’aguestes eleccions deth 27S; tanben aurien de poder èster sobeiranes en ahèrs coma era economia, era gestion deth territòri, era energia o eth dret de decidir sus eth sòn pròpi còs o opcion sexuau.
 
Se parlam dera question nacionau, era soleta nòrma juridica que reconeish eth dret ara autodeterminacion deth pòble aranés e era realitat nacionau occitana ei era Lei d’Aran, aprovada en gèr de 2015, e que recuelh eth reconeishement dera lengua, dera cultura e des institucions araneses der Estatut d’Autonomia de 1978. Ne ena Constitucion Espanhòla, ne en cap auta nòrma estatau non se parle pas des aranesi. Ei mès, ne PP, ne Ciutadans, ne PSÒE non mos reconeishen oficiauments coma nacion en aguesta campanha electorau. Alavetz? Que me diguen com arténher mès autodeterminacion en Aran en encastre der immobilista estat espanhòu.
 
D’un aute costat, se parlam deth dret de decidir sus d’auti ahèrs coma es bens publics e era sua gestion, aciu eth problèma tanben ei en Catalonha. Es elèits oligarquics e es politiques austericides deth govèrn mos an amiat a una situacion de deute illegitim, de privatizacion des servicis publics, de retalhades en servicis sociaus e de precarietat professionau. Tot acompanhat damb ua corrupcion endemica qu’afècte toti es partits, exceptat era CUP.
 
Cambiar de patron e conservar eth madeish colar non ei çò que volen es classes populares, per tant, era independéncia ei damb un estat espanhòu irreformable que sonque vò era subordinacion, mès tanben damb un regim deth 78, patriarcau e corromput, qu’ei ua shena damb eth legat deth franquisme e que decidís per nosati en tot, en tot pensar d’enriquir-se e sense pensar as persones ne as sues dificultats e drets.
 
 
2. Se Catalonha venguèsse un estat independent, Aran deu hèr eth sòn pròpri procès?
 
Àlex Moga (JxS). En Aran, a partir deth 27 de seteme s’aurà d’articular ua huelha de trebalh tamb toti es actors que i volguen èster presents entà dessenhar era Val d’Aran deth futur. Dempús der àmbit politic, identitari e sociau.
 
Maria Vergés (PSC). Eth nòste posicionament coma ja è dit ei eth de non trencar damb arrés, totun, s’arribèsse era independéncia de Catalonha, evidentament qu’era Val d’Aran aurie de poder hèr çò de madeish que Catalonha. Totun pensam qu’es trencaments unilateraus, sense respècte des leis, non son ua solucion ath problèma der encastratge de Catalonha en Espanha o, s’arribe eth cas, deth d’Aran en Catalonha.
 
Javier Rivas (C’s). Entà èster un estat… ei necessari qu’es auti estats t’arreconeishen. Çò que semble per ara impossible; vistes es declaracions de toti es caps europèus e americani que s’a posat era qüestion. Mès en tot arrespóner ara vòsta qüestion, e en conseqüéncia ad aguesta logica en ipotèsi-ficcion, considèri qu’era Catalonha actuau, damb es diferéncies existentes en rendes e territòris des actuaus comarques... dificilaments se poderie constituir en un solet estat, reiaume o comtat (eth modèl supausi que tanben aurie d’èster debatut e confirmat). Mès m’inclini a pensar que Barcelonés serie un estat, era còsta mediterranèa  un aute, eth Pirenèu un aute, un aute er interior e fin finau Aran. Era unitat lingüistica, non a arren a veir damb eth concèpte d’“estat”. Jo pogui parlar anglés, mès açò non m’autrege eth ciutadanatge estatsunidenc.
 
Non cau pas confóner eth concèpte de “ciutadanatge” o espaci juridic (drets) damb er espaci identitari. Era identitat ei quauquarren de personau. Eth ciutadanatge ei un dret conquistat pera umanitat dempús de 1789 ath sistèma feudau.
 
Era prumèra diferéncia entre “Ciutadans” e es partits independentistes, ei que nosati èm aranesi, catalans e espanhòus. De sentiment e de dret. Deth temps qu’es independentistes mos diden qu’entà èster aranés o catalan… mos cau deishar d’èster espanhòus.
 
Mireia Boya (CUP). Evidentament, ei justament aquerò çò que prepause era CUP, un procès especific entà Aran, parallèl ath procès constituent des catalans, entà qu’es aranesi agen un debat informat e seriós que mos pòrte a decidir çò que volem èster de grani, en tot deishar de costat eth discors dera paur e en dar contengut, e en decidir tanben era relacion qu’auram damb era naua Republica Catalana, damb es auti pòbles que formen er estat espanhòu e damb Occitània. Ei ua oportunitat unica entà bastir un futur melhor e relacions respectuoses damb toti es pòbles. De hèt, era independéncia ei eth prumèr pas entà qu’es pòbles que formen aué Espanha definisquen era relacion que vòlen auer, dempús deth respècte. Rebrembi que parlam d’un trencament damb er estat e era sua logica, era cultura, es persones e çò que cadun de nosati sentim e volem èster non se cambia. Ena Republica catalana totes es sensibilitats, totes es lengues son benvengudes, e l’auem de bastir entre toti, damb es aranesi que diràn era sua tanben.
 
Mès aquerò a d’èster un debat qu’a d’implicar tota era societat aranesa e non sonque es politicians coma i èm acostumadi. Ei un procès qu’a de prene es carrèrs e non sonque es burèus. Non volem eth modèl dera transicion espanhòla a on dotze òmes encorbatats e que humauen cigarros decidiren per toti en tot díder “o açò o contunhe era dictatura”. Libertat en lòc de paur e amenaces.
 
Com diguia antes, era CUP ei internacionalista (libertat de toti es pòbles) e trabalhe e decidís de baish tà naut, per procès constituent, e ad açò non i èm acostumadi aciu.
 
 
3. En una ipotetica Catalonha independenta, quin serie eth scenari ideau entà Aran?
 
Àlex Moga (JxS). Laguens de Catalonha, ua autonomia auançada damb capacitat executiva e legislativa.
 
Maria Vergés (PSC). Còste d’imaginar un scenari d’aguest tipe. Coma que sigue, Aran a de besonh d’un autogovèrn fòrt, e ara non l’a. E açò vò díder ressorses, règles, reconeishement e representacion. Aran jamès auie estat tan mautractat pera Generalitat coma ara: retalhades superiores ara mejana catalana, manca totau d’investiment (de hèt actuament ei negatiu, deth –79%), eth Conselh Generau sense finançament… en ua ipotetica Catalonha independenta governada, coma semble que pòt èster possible, per Sénher Mas, Aran aurie d’èster ferm enes sues reclamacions, entà non trobar-se coma ara.
 
Javier Rivas (C’s).  En ua Catalonha independenta non existís cap de scenari ideau entà Aran. Mos veiríem prumèr rosigadi e dempús forçadi a cercar e a percórrer un camin long, plen de sofrença e complicat entà, en melhor des casi, dempús de fòrça ans, tornar a èster çò que ja èm ara: europèus.
 
Mireia Boya (CUP). Aquerò ac auràn de decidir toti es aranesi e araneses, e aquera decision majoritària e democratica serà era bona. Era istòria demòstre qu’en d’auti moments auem estat un pòble intelligent, qu’a artenhut aguesta relacion actuau damb Catalonha, poderiem díder que federau, basada en respècte e en reconeishement recipròc. Pensi que, per ara, era opcion estrategica ei de contunhar ath cant des catalans, e decidir amassa com a d’èster aguesta naua Republica. Higer-mos ara oportunitat istorica de decidir eth nòste futur. 
 
Ara longa pensi ena libertat des occitans e en exemple que podem dar ath Mond: eth d’un pòble que se libère e ajude a un aute a hèr çò de madeish. Païsi Catalans e Occitània. Sabi que semble ua utopia. Galeano definic es utopies coma aquerò qu’ei en orizont, das un pas e s’aluenhen un pas, das dus passi e s’aluenhen dus passi. Tà que servissen alavetz? Campa tà darrèr e veiràs eth camin qu’as hèt. Definim es nòstes utopies entà poder auançar coma societat e coma persones. Mès mos an de perméter d’auançar, e er estat espanhòu ei immobilista dempús de fòrça temps, e es enquèstes des prochanes eleccions estataus non permeten pas de pensar en cambiaments.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

24 de setembre 12.40h

Jo è clar a qui votarè! e "Peth sòn lòc", tanben sabi a qui non votarè!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 05.04h

Coma sempre, lo de Ciudadanos trampalèja entre asenadas e messorgas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Avion. © Xavi Gutiérrez Riu

    Ivèrn en Aran

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Presèpi en Gavotina, dins l'espèra de Jèsus, e dels Rei màgers pas ancara en chamin. Fòto: Emanuèl Val de Barceloneta

    Concors de Nadal 2014. Las Calendas en çò vòstre

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)