CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 24 d'agost

Actualitats

Dimenge, 18 d'octòbre de 2015, 03h00 Societat,Politica,Internacional

La reconeissença institucionala del Bascoat Nòrd, un pauc mai pròcha


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Lo prefècte dels Pirenèus Atlantics prepausa la creacion d’una institucion federativa municipala d’Iparralde en 2017. Las comunas nòrd-bascas o sometràn al vòte la prima del 2016.


La prefectura del departament dels Pirinèus Atlantics (Bearn, Bas Ador e Bascoat Nòrd) a prepausat la creacion d’una institucion pròpria e exclusiva pel Bascoat Nòrd, una revendicacion que la societat civila nòrd-basca l’a sostenguda durant de decennis. La nòva institucion, que poiriá intrar en vigor en 2017, serà la primièra dins l’istòria de la Republica Francesa que coïncidirà parcialament amb los limits d’Iparralde. E se i reconeisserà lo caractèr basco.

Lo Bascoat Nòrd, coma institucion, poiriá nàisser jos la forma d’un establiment public de cooperacion intercomunala (ÈPCI), una estructura administrativa que recampa de comunas. Dins l’encastre de la reorganizacion territoriala qu’es a se far dins l’estat francés, lo prefècte dels Pirenèus Atlantics, Pierre-André Durand, a prepausat que lo departament s’organize en nòu ÈPCI, uèch per Bearn e una pel Bascoat Nòrd.

La propòsta de Sénher Durand pren en compte “la populacion del Bascoat, la natura de las intercomunalitats existentas e lo desir dels representants politics de dispausar d’un governatge unic a l’escala del Bascoat”.

Ara ven als conselhs municipals nòrd-bascos de se prononciar sus la propòsta del prefècte, causa qu’auràn de far  fins a la prima de 2016, que i son previstes de vòtes dins caduna de las comunas nòrd-bascas.

Segon lo jornal Sud-Ouest, la majoritat dels primièrs cònsols son en favor de la creacion de l’ÈPCI del Bascoat. Una minoritat son contra o i son reticents. Es lo cas del cònsol de Biàrritz (Bas Ador), Michel Veunac, que ditz que sosten una institucion pròpria al Bascoat mas que li semblan pas claras divèrsas questions relativas a las competéncias o a la fiscalitat de la nòva entitat.

Demest las competéncias que las exerciriá l’ÈPCI del Bascoat, i a lo desvolopament economic, las politicas urbanas, la gestion del curum e de l’aiga. Mas la lei francesa permet als ÈPCI de causir de gerir de competéncias suplementàrias, entre las qualas de culturalas, d’environamentalas, de lingüisticas e de relativas a la cooperacion transfrontalièra.

La plataforma Batera organizarà una caravana de sensibilizacion

Mentretant, la plataforma Batera, qu’amassa d’associacions e de sindicats de la societat civila d’Iparralde, es a reculhir de sòus mejançant un sit web de microfinançament per fin d’organizar una caravana que percorra las 158 comunas del Bascoat Nòrd pendent los meses venents. L’objectiu es d’aténher “d’abitants e de representants politics” per fin de “crear una adesion mai granda possible a l’entorn de la creacion de la Comunautat del Bascoat”.
 
 
 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

20 d'octòbre 21.33h

#7 Perdone, t'è comprenut mau, sò nerviosa e m'è endrabat . Ac sèigui, sò d'acòrd mès o mens contigo. Sonque pas sò cossent damb qu'era lengua mès parlada ei era quau mès s'a de protegir, jo aliment pel bestial ath revèrs. Pr'amor que mès en aguesti lòcs ne gascon ne basco, se protegirie (bon ja ac hèn) francés. E ena tua val se protegirie mès eth castelhan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 d'octòbre 21.25h

#7 E se jo pas auesse respècte peth gascon-occitan pas utilizarie ací er arrevirador e escriuerie en castelhan. E aurie pas hèt cap video en tot mostrar en quini pòbles de çò qu'es independentistes basc-navarros considèren 'Iparralde' se parle gascon.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 d'octòbre 21.22h

#7 Lieg eth comentari entièr, se vos platz. Jo è dit que respècte se eri e eres se considèren sonque gascons. Sonque digui qu'es gascons e basc-navarros èm FÒRÇA emparentados/as e pas a sentut eth anti-vasquismo de quauqui/as gascons/as.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 d'octòbre 19.42h

#6 Bravo !! , me shaute fòrça era tua opinion. Era essència ei eth arrespècte as lengues, sià quina sià.
Ath delà, era lengua mès fèble ei eth Gascon, e per aquerò cau que ara que cau cuedar e potenciar més. Qui sap, dilhèu eth gascon en Bascoat Nòrd serà més arrespectac qu'ena madeisha Gasconha, mes es madeishi Gascons son es primers responsables deth futur dera nòsta lengua. Entre Bascos e Gascons cau trobar complicitats e pas competitivitats estèrils. Demori qu'es Biarnesi s... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 d'octòbre 17.07h


#3 Coma independentista basc-navarra, creï qu'en essent d'objectius Bas Ador es basca e gascona-occitana (culturament).
Tota la zòna del Bas Ador p.ex (except una municipalitat que es de cultura basca) es una zòna de transit entre la cultura basca e gascona-occitana. Çò de meteis arriba dins qualques pòbles de Sola e de Navarra. Los abitants d'aquestas zònas de transit entre la cultura basca e gascona lor cridan dins las siás zònas o municipalitats 'xarnege's. I a fòrça que diso... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 21.16h

#4 Sabèm que quan un prefècte francés parla, qu'ac ei París que parla. Qual ei l'interès francimand per aquera novèla institucion? Aquò's pas un vertadièr Bascoat Nòrd, mes sonque la meitat oèst deu departament de las Pirenèus-Atlanticas, ua creacion jacobina, dab bascos e occitans (gascons biarnés e landés). La tradicion francesa qu'ei totjorn de crear de territòris dividit per los mestrejar mei plan. Benlèu, i a ua volontat d'entravar lo basquisme e d'alienar mei encuèra los o... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 10.01h

d'acòrdi. quand siitz de passatge dens lo parçan, buuram un còp dens un estanguet d'Urt o de Sames, e devisaram damb los locaus ende sàber çò que pensan de tot aquò, d'occitània, de pais basco, d'autonòmia institucionala per Iparralde e d'autonòmia institucionala ende gasconha (haha!)
uèi lo jorn, las gents se senten e disen bascas dens sa granda màger part, es triste mès es atau. pr'amor l'identitat e la lenga bascas son mei difusidas, mei establidas, mei realistas... ad aquò di... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 01.45h

#2 Lo Bas Ador es gascon, es occitan. La pretension basca es injustificabla sus aqueste parçan occitan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 00.16h

#1 pensi aquesta es pas la purmèira question dont se fau pausar. totpurmèir, los occitans deu baish ador e deu país sharnèga, los farré comptar, e trobar monde que's revendiqui occitan dens queth parçan. puish que's manifestin, autament que dens una revendicacion folclorista.
los occitans am hòrt mei de causas d'aprénder deus bascos que non pas tornar tostemps ad aquesta question shens contingut d'un pseudo imperialisme basco sus territòris occitans.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 12.37h

Quina serà la plaça deus occitans deu Baish-Ador e deu País Sharnèga restacats a un Bascoat Nòrd institucionalizat?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • De tornada. © Xavi Gutiérrez Riu

    Prumèra nheuada dera sason ena Val d'Aran

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Preneire de son. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



33%



23%



1%




Vots 141 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)