Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Macabra istòria d’un faure medieval

Dins gaireben totas las mitologias e los contes populars podèm trobar un faure magic, mièg divin, o simplament faure expèrt, coma per exemple Vulcan (mitologia romana), Efèst (mitologia grèga), Tubal-Caïn (la Bíblia), Ilmarinen (Kalevala de Finlàndia) e Völundr (o Wayland, mitologia nordica).
 
Los faures mitologics èran representats totjorn coma de personatges esglasiants e espaventoses, que sofrissián e mai de qualque deformitat. Mas possedissián una qualitat unica: sonque eles èran capables d’extraire lo fèrre d’una pèira e de fargar d’armas que produguèsson la paur. Aital lo faure podiá èsser “ferrièr”, quand tractava especificament ‪lo ‎fèrre e d’aliatges de fèrre; “coirièr”, quand fondiá e fargava de bronze, de laton e de coire; o “ferblanquièr”, quand tractava l’estam. Mas totas aquelas abiletats requerissián un long aprendissatge e entraïnament, mai que mai la de fargar lo fèrre, activitat que foguèt ligada al quite diable.
 
Segon una de las legendas escandinavas, Völundr (Wayland en anglés actual) èra un faure expèrt de Närke (Suècia). Nidud, lo rei de Närke, lo convidèt un jorn a son palais mas, après una batèsta, lo monarca decidiguèt de talhar lo tendon del garron del faure per que se poguèsse pas jamai escapar de sa farga.
 
Tre alavetz, lo faure Völundr tramèt una terribla venjança. Comencèt per seduire la reina, qu’enfantèt sos enfants: dos bessons òmes. Mas sas ànsias de venjança ne demorèron pas aquí e contunhèt amb una autra de mai macabra: decidiguèt d’aucir los enfants e convertir lors crans en doas copas per beure, lors uèlhs en de jòias e lors dents en un colar. Quand lo rei coneguèt aquel eveniment esglasiant, ensagèt de capturar lo ‪‎faure, mas ja èra tròp tard. Aviá fugit en Anglatèrra en volant amb unas alas fachas de plumas de cicne.
 
En Anglatèrra, lo faure Völundr (o Wayland) venguèt un armièr reconegut. Segon las legendas, farguèt una seguida d’espasas famosas, dont qualques unas presumidament encara existisson. Las mai renomenadas foguèron: Durandalh de Rotland (nebot de Carlesmanhe), Joiosa —l’espasa personala de Carlesmanhe—, Cortana d’Augièr lo Danés, Balmung de Siegfried e Almacia de l’archiprèire de Rems. Lo nom de l’espasa de Völundr èra Mimung, e foguèt precisament amb ela que talhèt en doas mitats son rival, lo faure Amilias.
 
Ara, Völundr foguèt non solament famós per fargar d’espasas, mas tanben per una autra abiletat que lo convertissiá en un faure fòrça cobesejat: la de fargar d’anèls magics.
 
La tecnica de fabricacion de las espasas de Völundr èra fòrça peculiara. Primièr talhava lo fèrre en de tròces petits e los enfornava dins de barras de pan. Puèi donava aquel pan als guits per que lo mangèsson. Après repetir aquela accion tres còps, lo material se transformava e veniá lo mai dur qu’aviá jamai existit en Euròpa. Èra d’acièr pur.
 
Ça que la, aquelas afirmacions foguèron consideradas un conte. Fins que dins los ans 1950, un cercaire metallurgista decidiguèt d’enquestar sus l’afar. Aparentament, si qu’èra segur que lo metòde de Völundr produsiá de fèrre fòrça pur. Mas… sa magia… èra pas l’òbra del diable… èra simplament la mescla del metal amb l’acid gastric dels guits que, sens oxigèn, generava una reaccion pendent lo procès metabolic, e aquò operava lo miracle, après que los animals defequèsson lo produch.
 
En tot cas, es fòrça probable que qualques unes dels aspèctes del personatge mitologic de Völundr se sián inspirats d’un faure de carn e d’òs, qu’en mai d’aquò foguèt… mostrosament crusèl.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 
 

Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània pel public ispanofòn.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article