CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Actualitats

Dijòus, 14 d'abril de 2016, 03h00 Politica,Lenga

Mireia Boya defend l’occitan en responsa a un manifèst contra lo bilingüisme en Catalonha

Reclama que l’occitan se prenga en compte coma lenga oficiala sus tot lo territòri que conten dos bocins de doas nacions: la catalana e l’occitana


Comentaris 11 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Mireia Boya, deputada occitana al Parlament de Catalonha
© Adrià Costa





Etiquetas
aran, boya, catalan, catalonha, catalonha e aran, independéncia, occitan

Lo 31 de març passat se presentèt a l’Universitat de Barcelona un manifèst en favor de la normalizacion del catalan qu’a levat polemica. Lo manifèst entitolat “Lenga e Republica” lo presentèt lo grop Koinè, e avertissiá que lo bilingüisme metiá la lenga catalana en perilh. Per tant, los signataris d’aquel manifèst demandan que, dins la construccion d’una nòva republica catalana, lo catalan siá la sola lenga del país.
 
Demest las divèrsas polemicas, cal soslinhar la reaccion de l’aranesa Mireia Boya, deputada al Parlament de Catalonha per la CUP, que publiquèt sus Nació Digital. Boya soslinha que l’occitan es doblament minorizat en Aran, reclama que l’occitan se prenga en compte coma lenga oficiala en Catalonha tota, e fa prene consciéncia que la nòva republica qu’es a se bastir conten dos bocins de doas nacions: “En territòri administratiu dera actuau Catalonha i a trocets de dues nacions. Eth gran ei eth Principat de Catalonha, ua part des Païsi Catalans; eth petit ei Aran, ua part d’Occitània. Dues nacions sense estat mès damb lengua, cultura e identitat pròpries”.
 
 
Nomenar lo país “Catalonha e Aran”
 
Boya insistís sus l’importància del biais de nomenar las causas e per tant insistís en disent: “Se defenetz eth catalan, quan parlatz, quan debatetz, quan senhalatz, quan hètz manifèsti, aquiu a on solament escriuetz e didetz «catalan» cambiatz-ac per  «catalan e occitan». Quan parlatz de «Republica catalana», abituatz-vos a díder «Republica de Catalonha e Aran». Açò ei comparar lengües, açò ei respectar era pluralitat des lengües territoriaus pròpries, açò ei normalizar es lengües minorizades, açò ei lutar contra colonialismes lingüistics, açò ei arreconéisher eth caractèr plurinacionau d’aguest país”.
 
Boya soslinha l’importància del detalh semantic: “Cada còp que desbrembatz [...] es partits deth non guanhen un vòte en Aran e er occitan ei mès tocat de mòrt”.
 
 
La fòrça de doas lengas per bastir ensems
 
Boya conclutz sa reflexion amb un messatge per bastir ensems: “Imaginatz dues lengües en tot lutar amassa contra era minorizacion. Imaginatz era poténcia der imatge de dus trocets de nacions oprimides en tot lutar per un futur melhor e mès liure. Imaginatz er exemple internacionau que seríem se toti mos respectam, sigam pòqui o molti parlants. Imaginatz se com guanharie era politica e eth jornalisme en discorsi, debats e articles d’opinion, se toti defenéssem que non son dues, que i ei era auta, qu'èm tres”.
 
 
Responsa del collectiu Koinè
 
Ara lo collectiu Koinè ven de publicar un comunicat que denóncia las manipulacions qu’a patit lor manifèst emplegadas per lo criticar. Dins aquel comunicat tanben precisan lor posicion per rapòrt a l’occitan: “Si que se defend que lo catalan e que l’occitan en Aran vengan, dins la futura republica, «l’ais integrador dins un encastre de presa en carga publica del multilingüisme»”, çò precisa lo collectiu.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

9 d'octòbre 20.27h

CONSERVAR L´ARANES ES LLUITAR PER CONSERVAR LO CATALA , TOTES DUES LENGAS SON DIALECTES DE UN METEIX TRONC L´OCCITA, LENGUA MARE DEK CATALA E ARANES.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 16.05h

Aquest manifest anava dirigit a una gran part de la societat catalana que pensa que a la futura república catalana el castellà ha de ser també una llengua oficial, no pas a l'occità parlat a l'Aran què sempre ha estat respectat i defensat pel conjunt dels catalans.

Potser va estar malament per part del creadors del manifest obviar l'Aran i l'aranès, però des de l'independentisme català sempre s'ha defensat l'oficialitat de l'occità a catulnya, que recordo, què és l'únic lloc on l'o... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 09.54h

#8 Ah ? E perqué la diglossia (fenomèn sociolingüistic plan conegut) n'existiré pas dens lo cas deu catalan ? Lo catalan qu'a clarament un estatut superior en Aran puishqu'ei la lenga d'ua entitat politica qui l'englòba. Que sabetz plan que dens los examèns de Selectivitat que cau amuishar la soa coneishença deu castelhan E deu catalan, non de l'aranés; donc qu'ei mei important de plan conéisher lo catalan que de non pas conéisher l'aranés.

Shens ométer que lo catalan ei la lenga ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 00.54h

#7 Era soleta lengua imperialista que hè a recular er aranés ei er espanhòl


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 21.52h

Eth catalan en Aran ei ua lenga imperialista e capvirada., que e força mau ar aranes-gascon.

Eth catalan ei ua impocision dera generalitat, aliena ath noste sentiment.

Aranes, brembate´n tostemp gascon.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 12.37h

N'i a que pecan per impaciéncia. Cal que los imperialistas catalans espèren l'independéncia abans de n'acabar amb l'occitan d'Aran. Si que non lor mancarà lo sosten de tot aquel parçan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 12.36h

Com a català i per tant occità no hi veig cap problema. A Catalunya parlem una variant occitana força semblant a la lengadociana i a Aran una variant gascona antiga. El nom futur de la regió encara que no m'agrada perquè divideix amb un adjectiu ha de fer esment a Occitània i ha de ser escrit en occità i no pas en francès (Occitània Central).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 10.22h

#3 Justaments eth manifèst defen era oficialitat der occitan solet en Aran, çò que serie un gran pas endarrèr. Çò que mos cau ei mantier era oficialitat des dues lengües en tot eth territòri, e qu'es investiments dera Generalitat en libres, films, doblatges, e tota sòrta de creacion siguen parièr en catalan qu'en occitan. E mès qu'aquerò, mos cau auer eth dret qu'era polícia, es jutges, es professors, es mètges e toti es foncionaris mos parlen en occitan


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 08.38h

E la citacion que cal: "Arribades les coses a aquest punt, pot estranyar a ningú que molts catalans vulguin crear una república pròpia on, a part de fer-la més justa, més solidària i més tot el que sigui, serveixi per salvar la seva essència nacional, és a dir, la seva llengua? Pensem que aquest punt
és tan determinant, que per a molts catalans no valdria la pena ni tindria cap sentit aconseguir
finalment la tan anhelada República Catalana si hagués de ser en castellà, és a dir, a... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 08.37h

Lo tèxte de legir: http://llenguairepublica.cat/prodsite/wp-content/uploads/2016/04/La-realitat-linguistica-de-Catalunya_2015.pdf


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Jornalet en papièr: la seguida

Dijòus passat a Carcassona, la còla de Jornalet anoncièrem l'intencion de tornar publicar una revista en papièr per l'an 2020. Nòstra idèa es de publicar ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 12
  • sol Bordèu 14
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 15
  • sol Clarmont-Ferrand 12
  • sol Confolent 12
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 20
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 12
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 13
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 16
  • sol Pau 12
  • sol Peireguers 12
  • sol Rodés 12
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 13
  • sol Valença 13

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Castelar

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Tornariás sosténer una edicion de Jornalet en papièr en 2020?


59%



24%



16%




Vots 37 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)