Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Mos a deishat Pilar Busquet, prumèra sindica d’Aran dempús dera arrecuperacion deth Conselh Generau

Escrivana, grana occitanista e activista politica aranesa siguec membre fondatritz dera associacion vesiau Es Terçons que lutèc entà arrecuperar era memòria e es institucions deth país

Mos a quitat Maria Pilar Busquet Medan, prumèra sindica d’Aran dempús dera arrecuperacion deth Conselh Generau, escrivana, grana occitanista aranesa e mair der istorian Jusèp Boya e dera politiciana Mireia Boya.
 
Deputada en Parlament de Catalonha entre 1984 e 1992, Pilar Busquet siguec membre fondatriz dera associacion vesiau Es Terçons, qu’ena fin des annades 1970 lutèc entà arrecuperar es institucions d’autogovèrn istoriques d’Aran. Ua revendicacion que s’artenhec damb era arrecuperacion deth Conselh Generau d’Aran, e enes sues prumères eleccions siguec elegida sindica d’Aran entre 1991 e 1993.
 
Ei estada membre dera Comission Oficiau entara Normalizacion Lingüistica der Aranés e responsabla de cultura d’Aran entre 1977 e 1980.
 
Coma escrivana de soslinhar era Flor d’òr enes Jòcs Floraus dera Escòla deras Pirenèas e deth Concors de poesia e de pròsa deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
 
Eth Sindic d’Aran, Carlos Barrera, qu’a manifestat es sues condolences en nom pròpri e deth Conselh Generau d’Aran, qu'a decretat tres dies de dò.
 

 
 

 

Eth 15 de junh passat, dus dies abans dera Hèsta d’Aran, Maria Pilar Busquet que parlèc en acte deth Parlament de Catalonha que hestejaue eth 25u anniversari dera arrecuperacion des institucions d’autogovèrn dera Val d’Aran.
 

 
 
     
 Quan morís eth dia
 
Ei ath tèrme d’ua doça vrespada,
trenque eth dia era queiguda dera net,
deth mèn quarto contempli extasiada
era mòrt d’un dia primauerenc.
 
Quan s’amòrte era Val, quede carada,
jos era ombra des bromes d’un cèu oelhèr,
que pòga pòc l’auance era tronada,
qu’esbargís lèu un aire forastèr.
 
I a un vòl d’audèths que se balancege,
enes branques d’aqueth telh sec e pelat,
quan er un quan er aute sautarege,
ath son der aire doç e refinat.
 
Ath hons, ena prada pèish era baciua,
que l’ahisquen es cans damb crits e fiulets,
belèguen es anhèths damb veu possiua
e sauten pes malhòcs d’un ticolet.
 
Tot doçaments era net ja s’amòrte,
damb quin mistèri esten eth sòn mantèu !
e adromís un a un toti es pòbles
quan alugue, es estrelhes naut en cèu.
 
E com que volguesse alongar eth dia,
eth hum des humenèges reten era net,
enes larèrs senhorege era armonia
de toti es velhaires ath torn deth huec.
 
Aguesta ei era doça agonia
dera mòrt, d’un bèth dia primauerenc,
e ja cante era mia fantasia,
perque un dia nau, ja trenque era net.
 
 
 
Maria Pilar Busquet Medan
 
   


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article