CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Actualitats

Divendres, 24 de març de 2017, 03h00 Lenga,Escòla

Ja es creada una agregacion per l’occitan

Los professors d’occitan e d’autras lengas dichas regionalas o de França poiràn enfin passar amb lor disciplina lo concors de recrutament mai naut de l’ensenhament public segondari


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


La ministra de l’Educacion Nacionala francesa o aviá promés en octòbre passat, la FÈLCO e lo Blòg Occitan de France 3 o anoncièron ièr 23 de març:  ven de se publicar al Jornal Oficial de la Republica Francesa l’arrestat datat del 15 de març de 2017 que crèa oficialament l’agregacion de Lengas de França.
 
Concretament, los professors d’occitan e d’autras lengas dichas regionalas o de França poiràn enfin passar amb lor disciplina lo concors de recrutament mai naut de l’ensenhament public segondari. Fins ara, existissiá solament lo CAPES, lo concors de nivèl inferior, çò que causava una discriminacion. Los professors d’occitan, de basco, de breton, de catalan, de còrs, de creòl e de tahitian, per èsser titulars de l’ensenhament segondari public, avián pas d’autra causida, per ensenhar lors lengas, que de passar lo CAPES, amb la lenga mal nomenada regionala sovent partejada amb una autra disciplina coma lo francés, l’istòria-geografia o l’espanhòl, e una remuneracion e un temps de servici inferiors als de l’agregacion.
 
Lo nòu concors, jos sa forma extèrna, prevei una espròva comuna escricha de sèt oras sus un programa de civilizacion definit per de problematicas sociolingüisticas e istoricas, e d’espròvas especificas a cada lenga de comentari de tèxt e de traduccion a partir del francés e devèrs lo francés. Los candidats qu’auràn reüssit l’escrich passaràn puèi d’espròvas oralas, dont la tradicionala leiçon d’agregacion e doas explicacions de tèxt, la primièra en francés e la segonda dins lor lenga dicha regionala. I aurà tanben una agregacion intèrna, reservada als que son ja professors, amb d'espròvas especificas.
 
Demòra de saber la data exacta del començament d’aquela nòva agregacion e lo nombre de pòstes afectats al concors. D’efièch, lo feble nombre de pòstes prepausats al CAPES d’occitan es dempuèi un bèl brieu un chepic constant dels defensors de la lenga nòstra. 





abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

25 de març 09.31h

#11 Mercé: l'article es mes a jorn.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 08.59h

La responsa (en partida) a la question d'Emmanuel es tanben dins lo BO:


"Les candidats font l'objet d'un classement distinct selon l'option choisie."


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 08.54h

L'agregacion intèrna es tanben creada . Per legir lo detalh de las espròvas (Cf BO https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000034258671&dateTexte=&categorieLien=id)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 21.33h

Òm pòt totjorn cercar bregas, mas per un còp qu'i a una avançada clara la cal sustot festejar!

Per l'agregacion intèrna, veirem plan çò que l'evolucion dirà e se caldrà batre encara de segur. Tant coma lo nombre de pòstes al CAPES... e d'un biais général, s'ameritariá mai de pòstes dins totas las disciplinas en extèrn coma en intèrn... Mas avèm enfin una agregacion, macarèl ! Es a dire lo concors mai naut dins l'EN e doncas una reconeissença que grandís ! E quora agacham en... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 19.31h

Dins lo microcòsme de l'ensenhament de l'occitan i poiriá aver una dificultat consecutiva a aquela creacion.
Efectivament se i a pas d'agreg intèrna, a bon drech anar seràn los professors ja en plaça, e titulari del capes, qu'i se presentaràn. Aital lo nombre de pòstes autrejat a l'agregacion aumentarà pas lo nombre de professors davant los escolans...mas poiriá far demesir mecanicament lo nombre de pòstes al capes.
Per las autras matèrias (metem: lo francés), es çò meteis, mas... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 16.04h

L'estructura de las espròvas definidas es clarament la d'una agregacion extèrna: mai d'espaci a l'erudicion que non pas a las competéncias professionalas. Aquò vòl dire que i aurà dos tipes de candidats: los professors certificats d'occitan que cercaràn una promocion e d'estudiants que, bensai, s'assajaràn a l'encòp al CAPES e a l'agregacion...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 15.51h

#4 Es plan rare d'aver un ministre favorable a las lengas regionalas. E encara mens d'aver d'avançadas. La màger part del temps lo ministre « a res contra », e es dificile de li fa far quicòm per las nòstras lengas. Doncas es una victòria.
Per veire la supression de l'agregacion, caldriá ara un ministre francament oposat ; un « qu'a pas res contra » farà pas res (ni dins un sens ni dins l'autre).
En mai, es mai aisit de mobilizar de monde sus una ataca contra las lengas regiona... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 15.43h

Viscuda coma una promocion, es sovent l'agregacion intèrna qu'es cobejada pels candidats. Qual sap cossí adobaràn aquò e quantes i aurà de pòstes entre : capes extèrne/intèrne, cafep (ensenhament privat jos contracte) , agregacion extèrna/intèrna ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 15.42h

Vesi que entre las lengas ditas regionalas de França mancan l'alemand, lo neerlandés e l'italian i apareis jos lo nom de corse. Son pas las unicas que i mancan. En cercant ne traparetz aisidament d'altras.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 12.55h

Vesètz-i pas de marrida fe de ma part, mas òm pòt pas s'empachar de soscar que se la ministra francesa de l’educacion (per quala las lengas regionalas son parpèlas d'agaça) a confirmat aquesta agregacion per la lenga occitana (que de tota mena pòt ésser suprimida d'aqui quauques meses pel govèrn seguent...) es que l'estat francès parisenc i vei pas un grand risc. Una joguinha dau govèrn actual a unas setmanas d'ésser forabandit ? N'avèm vist tan d'autras, ai !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Jornalet en papièr: la seguida

Dijòus passat a Carcassona, la còla de Jornalet anoncièrem l'intencion de tornar publicar una revista en papièr per l'an 2020. Nòstra idèa es de publicar ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 14
  • sol Aush 15
  • sol Bordèu 16
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 16
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 14
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 17
  • sol Naut Aran 14
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 15
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 15
  • sol Tolon 15
  • sol Tolosa 15
  • sol Valença 14

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Mobilizacion a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

    Mobilizacion lo diménegue 25 de mai a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Fòto de Pascau Sebat

    Cauma generau, Tolosa 5 de febrièr de 2018

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Arle ©Laurenç Revèst

    Arle (Camarga)

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • Senhaletica bilenga: las charrièras de Vèina (País de Buech). © Laurenç Revèst

    Senhaletica bilenga de las charrièras de Vèina (País de Buech)

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Tornariás sosténer una edicion de Jornalet en papièr en 2020?


60%



26%



14%




Vots 35 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)