Actualitats
Egipte a donat doas illas a l’Arabia Saudita amb lo consentiment d’Israèl
Las illas Sanafir e Tiran son un endrech estrategicament important car contraròtlan l’entrada del Golf d’Aqaba ont Jordània e Israèl tenon de pòrts
Egipte a donat doas illas a l’Arabia Saudita. Lo president egipcian Abd Al Fattah As Sisi a signat aquesta dimenjada passada la cession de las illas Sanafir e Tiran al reialme saudita. Per aquò far, As Sisi a obtengut lo sosten del parlament egipcian, mas las protèstas per carrièras son estadas considerablas. La cession a recebut l'aprobacion d’Israèl, que ten pas de relacions amb l’Arabia Saudita mas que deviá èsser consultat, segon los acòrdis de patz amb Egipte.
Aquelas doas illas son desabitadas, franc d’un contingent militar egipcian e d’una pichona fòrça de patz internacionala. Lor importància es geografica, car per intrar dins lo Golf d’Aqaba, ont Jordània ten son sol pòrt de mar, lo d’Aqaba, e ont Israèl ten tanben un pòrt, lo d’Elat.
Foguèt precisament l’ocupacion d’aquelas doas illas per l’armada egipciana e lo blocatge que l’establiguèt sus totes los vaissèls que se dirigissián devèrs Elat, que descadenèron la Guèrra dels Sièis Jorns.
L’Arabia Saudita a investit de milions d’èuros per ajudar Egipte. Per aquela rason, una partida de la societat egipciana a vist aquel acòrdi coma una cession vergonhabla en escambi d’argent, çò qu’a provocat un sentiment de patriotisme e de duras manifestacions contra As Sisi.
Per arribar al pache, calguèt l'aprobacion d’Israèl, perque los acòrdis de patz amb Egipte establissián la preséncia d’una fòrça internacionala de patz sus las illas, per tal de prevenir un nòu blocatge. La question èra delicada, perque Israèl e l’Arabia Saudita an pas de relacions diplomaticas. Fin finala, Israèl comuniquèt l’acòrdi verbalament a Egipte del temps que l’Arabia Saudita s’engatjava a acceptar las condicions d'aquel acòrdi sus de païses tèrces, sens jamai mençonar l’estat d’Israèl.
Israèl e l’Arabia Saudita se sarran
La decision israeliana es estonanta car daissa a las mans de l’Arabia Saudita l’intrada per mar dins lo golf e, doncas, lo passatge dels vaissèls devèrs Elat. Qualques analistas internacionals creson qu'es un pas de mai devèrs la redefinicion de las relacions entre Israèl e lo mond arabi, contra l’enemic comun iranian. Los analistas remarcan que durant las darrièras annadas Israèl a consentit que l’armada egipciana viòle l’estatut de neutralitat de Sinai, en i mandant de tropas luchar contra los grops jihadistas e per refortir lo blocatge de Gaza. Dins un acòrdi que sembla consentit per las doas parts, Egipte permet que de drònes israelians subrevòlen Sinai.
I a tanben de rumors intensas sus un raprochament entre Israèl e l’Arabia Saudita. En mai passat, lo Wall Street Journal publiquèt una informacion que disiá que los dos estats negociavan un acòrdi economic que permetriá a las societats israelianas de trabalhar en Arabia Saudita. Aquel acòrdi sembla una primièra pèça dins la normalizacion de las relacions mutualas.
I far passar una autoestrada e una LGV
Las doas islas an encara una autra valor estrategica aponduda, perque es projectat de i far passar una autoestrda e una linha de granda velocitat entre lo Caire e la Mèca. Aquel projècte, que prevei de bastir de grands ponts, portariá de grands profièches als dos païses.
Aquelas doas illas son desabitadas, franc d’un contingent militar egipcian e d’una pichona fòrça de patz internacionala. Lor importància es geografica, car per intrar dins lo Golf d’Aqaba, ont Jordània ten son sol pòrt de mar, lo d’Aqaba, e ont Israèl ten tanben un pòrt, lo d’Elat.
Foguèt precisament l’ocupacion d’aquelas doas illas per l’armada egipciana e lo blocatge que l’establiguèt sus totes los vaissèls que se dirigissián devèrs Elat, que descadenèron la Guèrra dels Sièis Jorns.
L’Arabia Saudita a investit de milions d’èuros per ajudar Egipte. Per aquela rason, una partida de la societat egipciana a vist aquel acòrdi coma una cession vergonhabla en escambi d’argent, çò qu’a provocat un sentiment de patriotisme e de duras manifestacions contra As Sisi.
Per arribar al pache, calguèt l'aprobacion d’Israèl, perque los acòrdis de patz amb Egipte establissián la preséncia d’una fòrça internacionala de patz sus las illas, per tal de prevenir un nòu blocatge. La question èra delicada, perque Israèl e l’Arabia Saudita an pas de relacions diplomaticas. Fin finala, Israèl comuniquèt l’acòrdi verbalament a Egipte del temps que l’Arabia Saudita s’engatjava a acceptar las condicions d'aquel acòrdi sus de païses tèrces, sens jamai mençonar l’estat d’Israèl.
Israèl e l’Arabia Saudita se sarran
La decision israeliana es estonanta car daissa a las mans de l’Arabia Saudita l’intrada per mar dins lo golf e, doncas, lo passatge dels vaissèls devèrs Elat. Qualques analistas internacionals creson qu'es un pas de mai devèrs la redefinicion de las relacions entre Israèl e lo mond arabi, contra l’enemic comun iranian. Los analistas remarcan que durant las darrièras annadas Israèl a consentit que l’armada egipciana viòle l’estatut de neutralitat de Sinai, en i mandant de tropas luchar contra los grops jihadistas e per refortir lo blocatge de Gaza. Dins un acòrdi que sembla consentit per las doas parts, Egipte permet que de drònes israelians subrevòlen Sinai.
I a tanben de rumors intensas sus un raprochament entre Israèl e l’Arabia Saudita. En mai passat, lo Wall Street Journal publiquèt una informacion que disiá que los dos estats negociavan un acòrdi economic que permetriá a las societats israelianas de trabalhar en Arabia Saudita. Aquel acòrdi sembla una primièra pèça dins la normalizacion de las relacions mutualas.
I far passar una autoestrada e una LGV
Las doas islas an encara una autra valor estrategica aponduda, perque es projectat de i far passar una autoestrda e una linha de granda velocitat entre lo Caire e la Mèca. Aquel projècte, que prevei de bastir de grands ponts, portariá de grands profièches als dos païses.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
M'en oblidava, lo problema deue ser que tamben hauria de passar per Israel, los que volen anar a la Meca a far la pelegrinacion dels musulmas, e acò, està bloquejada per lo fanatisme d'Israel e sa vioalacions sistemàtica dels drets internacionals del poble palestinian.
Se volen far una autoestrada melhor que passi per Jordania e qu'es deissen de far grans pont sus la mar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari