CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Dimècres, 7 de novembre de 2012, 03h00 Politica,Internacional

Prepausan un “fuèlh de rota per la gestion de las lengas en la Catalonha independenta”


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Los lingüistas Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera e Montserrat Alberte considèran que l’espanhòl a pas d’èsser cooficial e que deu pas jamai devenir una menaça per la vitalitat e lo desvolopament del catalan e de l’occitan aranés.


Juan Carlos Moreno Cabrera (Universitat Autonòma de Madrid)





Etiquetas
catalonha, independéncia, lengas

Lo debat sus l’estatut e la gestion de l’espanhòl en una Catalonha independenta s’es dobèrt d’a fons, pendent los darrièrs meses, a las eleccions parlamentàrias catalanas del 25 de novembre, qu’anóncian los primièrs passes del procès de creacion d’un estat catalan. Los lingüistas que forman lo Grop de Trabalh sus la Gestion del Castelhan en una Catalonha Independenta, Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera e Montserrat Alberte, an preparat un “fuèlh de rota” per gerir las relacions entre lo catalan, l’occitan (que li dison “aranés-occitan” o “aranés”) e l’espanhòl (que li dison “castelhan”). Prepausan que, en luòc d’oficializar l’espanhòl, cal “establir d’estatuts legals ierarquizats e anar mai endavant per desactivar las ideologias, estrategias e discorses abitualament ligats a las lengas expansivas” (document, pdf).
 
Los autors considèran qu’“un encastre de plena sobeiranetat pòt devenir una oportunitat unica per garentir un futur de plena vitalitat a l’[occitan] aranés e al catalan, vista la situacion de menaça o desavantatge qu’ambedoas lengas patisson en d’autres territòris politics. En aquel sens, encoratjam la ciutadaniá catalana e sos representants politics a donar prioritat absoluda a aquel objectiu dins los dreches, devers e garentidas que s’autregen als parlants de cada lenga.”

Apondon: “Sèm partisans, donc, d’un modèl de gestion de las lengas ierarquizat, ont se produsisca pas de competicion entre comunautats lingüisticas per ocupar los meteisses espacis. Autrament, i a una probabilitat elevada de litigi e conflicte, e l’experiéncia demòstra que, en de situacions de conflicte, la lenga que pòrta darrièr ela un mercat lingüistic fòrt (extension demografica, valor socioculturala e valor economica) es la que desplaça l’autra. Ansin donc, seriá una error de botar en egalitat de condicions doas lengas amb de mercats internacionals tan desparièrs e amb una capacitat de competicion tant inegala coma lo catalan, l’[occitan] aranés e lo castelhan. Nòstre desir es de cercar una convivéncia armoniosa e mutualament enriquidoira entre las divèrsas lengas presentas dins l’estat catalan, que defugisca aquelas situacions de conflicte e de menaça.”

En seguida, explican que basta pas d’establir d’estatuts legals ierarquizats: “Per garentir una convivéncia d’una cèrta armonia entre las divèrsas comunautats lingüisticas, basta pas d’atribuir d’espacis e d’estatuts legals diferenciats a caduna, ni de ne promòure la coneissença mutuala. Cal anar mai luènh e desactivar las ideologias, estrategias e discorses abitualament ligats a las lengas expansivas —coma lo castelhan—, que, long del temps, an promogut de politicas de somission, de minorizacion o quitament d’anientament de las lengas, culturas e identitats de lors territòris d’expansion.”

Après una analisi de l’ideologia expansionista qu’Espanha a donat a l’espanhòl, los autors escrivon qualques conclusions: “Cresèm que cal blindar legalament nòstras lengas pròprias, e manténer l’alèrta davant las possiblas reprimendas de l’espanholisme (present en Catalonha), que de nòu instrumentalizarà la lenga castelhana e sa comunautat de parlants en prejudici de las lengas pròprias de Catalonha, que sempre son las qu’an mai de pèrdre.”

E apondon: “Vist lo fach que, entre las lengas vengudas de defòra del territòri catalan, la lenga castelhana es la qu’a l’usatge social mai larg, un istoric mai long de relacions amb lo catalan e l’[occitan] aranés, mai d’enracinament dins l’estima dels ciutadans, e tanben una utilitat evidenta dins las relacions exterioras amb l’America Latina e dins lo desvolopament de certans sectors economics, cresèm qu’es necessari que se’n promòga un emboitatge consequent dins la gestion lingüistica de la Catalonha independenta; emboitatge qu’implica pas en absolut de donar un estatut de cooficialitat al castelhan e qu’a d’aver coma premissa de devenir pas jamai una menaça per la vitalitat e lo desvolopament del catalan ni de l’[occitan] aranés.”



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

11 de novembre 18.59h

Trapi interessant l'iniciativa de far del catalan e de l'occitan las solas lengas oficialas d'un eventual Estat Catalan.

Lo problèma dels ispanofòns es qu'emplegam sovent sonque d'espanhòl dins la vida vidanta perque la màger part dels catalanofòns son prestes a parlar la lenga de Cervantes se nautres fassèm pas brica l'esfòrç de parlar la lenga d'Ausiàs Marc.

Es una question de comoditat... als catalanofòns de far totjorn l'esfòrç de passar a l'espanhòl com a l'epòca franquista... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de novembre 19.06h

Un fuelh de rota es fondamentau per rassegurar, anticipar, preveire e donar d'objectieus clars. Toti proporcions gardadas, en Occitània se deuriá far ansin per saupre onte anem. Se volem avançar e pas navigar a vista.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • De bandièras occitanas a la manifestacions dels Gilets Jaunes, Tolosa 8 de decembre 2018

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • la passejada dins la ciutat mondina en estiu. © Clamenç (5 ans)

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • Narbona. © Cercle Occitan de Narbona

    18a Dictada Occitana

  • Bordèu, bèla occitana de Gasconha. © Franc Bardòu

    Bordèu, bèla occitana de Gasconha

  • Retorn via Lunèu  © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)