Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Parlem occitan sens complèxe

Es sovent malaisit de s’exprimir en occitan de manièra espontanèa. Totun, parlar en occitan es pus facil que çò que se pòt creire.

I a de blocatges psicologics amb certanas personas que sabon parlar la lenga mas que l’ausan pas parlar:

— Se pòt tractar de certans locutors primaris, sovent vièlhs, que sabon parlar un occitan de granda qualitat e que creson de parlar “patés”.
— Se pòt tractar de personas pròchas e intimas: siá dins la familha, siá dins una relacion amorosa. Las relacions afectivas entre de personas pròchas son tan delicadas que pòt èsser dificil de cambiar las abituds lingüisticas.
— Se pòt tractar de certans occitanistas qu’an de bon voler mas qu’an paur d’assumir un usatge normal de la lenga.

En aqueles cases de blocatges, per installar una practica solida de l’occitan, es important de crear, d’en primièr, de bonas condicions afectivas e relacionalas. En tot cas, al minim, podèm inserir sempre qualques paraulas positivas e agradivas en occitan al mitan d’una convèrsa en lenga dominanta: “Cossí vas?”, “Zo, coratge!”, “Fai-me un poton”, “T’agrada aqueste filme?”, “Ven sopar a l’ostal”, “’Chabatz d’entrar!”, “Hètz beròi!”

Amb d’autras personas, es pus facil de practicar l’occitan. Los occitanistas an fach de progrèsses importants dempuèi qualques decennis. E pasmens, certans defensors de la lenga, uèi encara, ausan pas parlar l’occitan de contunh. Lo grand progrès seriá d’instituir una utilizacion sistematica de la lenga occitana entre totes los que la vòlon defendre. Los catalanistas se parlan sempre en catalan. Los basquistas se parlan totjorn en basco. Los occitanistas, uèi, son perfièchament capables de se parlar tostemps en occitan, tecnicament e psicologica.

Quand nos trobam amb de non-occitanofòns e d’occitanofòns, mesclats, sovent sentèm una pression per parlar dins la lenga dominanta. E nos justificam en dire quicòm coma “Excusatz-me se parli occitan” o ben “Ara vau parlar francés/italian/espanhòl per que totes me comprengan.” Que non! Renonciar de parlar occitan, mentre que n’avèm la possibilitat, es la faiçon pièger de far creire que l’occitan seriá mòrt. Nos devèm pas excusar, pas jamai, de parlar occitan en Occitània. Al contrari, es interessant de mostrar als que sabon pas parlar occitan qu’es possible de parlar occitan! Un fum de personas comprendràn un pauc d’occitan o seràn encantadas d’ausir d’occitan. E se comprenon pas, rèsta possible de lor fornir qualques explicas pontualas en francés, italian o espanhòl (mas pas tròp...), per mostrar que las “integram” a una convèrsa en occitan. Parlar occitan amb fiertat, sens complèxe, en essent aimable e positiu, es lo melhor biais de donar enveja als autres d’aprene la lenga del país.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gabrièu Balloux Bordèu
4.

Coma qui diré "una lenga se pèrd pas perçò que los que la saben pas l'aprenen pas, mès perçò que los que la saben la parlan pas" !

  • 2
  • 0
Jacme Tolosa
3.

per praticar aiçò, te plaça sovent dins lo camp dels extremistas.

  • 1
  • 0
Sudpirinenc Ripoll
2.

Cresi qu'aquel article explica perfièchament la manièra coma se deu defendre una lenga que malastrosament pas gaudís del supòrt d'un estat e que risca d'èsser manjada" per una autra lenga, coma es lo cas de l'occitan, mas que servís a tanben tant d'autras lengas amb una situacion similara. Una lenga morís pas perqué las personas l'aprenon pas, una lenga morís perqué aquelas personas que la sabon l'emplegan pas.

  • 10
  • 0
Batko
1.

Òsca per aqueste artícou, deu quau lo subjècte ei primordiau. A còps, occitanofònes se parlan en francés pr'amor ne sabon pas qu'ac podon har en occitan. Cresi aquò qu'ei sovent quitament.
Doncas, benlèu caleré lançar l'operacion "Adiu" qui encoratjaré lo monde de saludar los autes atau per véser com los interlocutors van reagir. "Adiu" ei comprés de totis, quitament peus Parisencs, lhevat s'acaban d'arrivar la velha.
De véser ...

  • 12
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article