Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Invocar la Republica? Bastarà pas

Recampament a Tolosa dimècres passat
Recampament a Tolosa dimècres passat
Matieu Casanòva

Matieu Casanòva

Licenciat d’Istòria a l’UPPA (Bearn), ancian jornalista de Ràdio País, ara sòci de l’Ostau dau País Marselhés.

Mai d’informacions
Fa quauqueis annadas ara qu’ai arrestat de legir Charlie Hebdo, un jornau que me fasiá ben rire quand èri sus lei bancs de la facultat mai qu’a finit que m’a alassat, especialament per son agach politic de còps que i a un pauc tròp jacobin. Mai coma cadun, l’ataca suspresa dau comando islamista còntra lo locau dau jornau me tustèt primier, puei m’escandalizèt. Per un còp —bensai lo primier—, siáu d’acòrdi amb lo Jean-Luc Mélenchon: aquela accion es un assassinat politic. Una cibla causida per crear la paur e, a tèrme lòng, aprigondir una fractura multipla dins la societat. Lei doas presas d’ostatges que se debanèron divendres se faguèron tanben amb lo meteis objectiu, amb l’espèr, per leis actors, de suscitar d’autreis accions armadas en Euròpa.
 
De gents que son tuadas de mòrt violenta, n’i a cada jorn dins lo Mond. Es pas per aquò que fau sosestimar la gravitat d’aqueleis eveniments. La natura umana —e animala d’alhors— fa que se sentèm mai tocats per la desparicion de gents mai ò mens pròchas. Lei marcas de sosten e de solidaritat son nombrosas dins l’Exagòn e au delà. De segur, au mitan d’aquela fola en dòu, i a de crompaires de bòna consciéncia que son aquí perque se fau mostrar pertocat. Fin finala es lo principi d’un movement globau de solidaritat. I a tanben, es mai grèu, de recuperators politics: de xenofòbs que vòlon profechar de l’ambient actuau per far passar son messatge asirós, ò ben de formacions politicas que preparan leis eleccions.
 
Pron lèu, lo president de la Republica e son govèrn, mai tanben la quasi-totalitat de la classa politica, an apelat a l’“union de la nacion” en defensa de la Republica. Mai de quina Republica parlan? D’aquela que colonizèt leis país de musulmans puei que lei convidèt amb la familha a venir en França bastir un país destruch per la guèrra, abans de li demandar de partir? D’aquela Republica que parguèt de populacions entieras dins de quartiers a despart dei vilas e que favorizèt son estigmatizacion? D’aquela Republica qu’exigís de la part deis immigrats e dei pòbles de l’Exagòn una assimilacion impossibla a una identitat artificiala? Una Republica que sota seis ideaus d’egalitat e de fraternitat es incapabla de prene en còmpte leis especificitats de sei ciutadans?
 
Sigam clars: non s’agís pas aquí de trobar la mai pichona excusa ai coards qu’assassinèron de jornalistas dins una sala de redaccion. S’agís simplament de contestar lo caractèr sacrosant d’una Republica Francesa qu’a encara pas comprés que sei simbòls e seis eslogans son pas sufisents per assegurar lo benèstre dei gents. L’union de la “nacion” es un lençòu qu’encubrecèla lei problèmas mai prigonds de la Republica, mai un jorn ò l’autre, cremarà lo lençòu.
 
Aquesta dimenjada se debanan de protèstas quasi oficialas per onorar la mòrt dei victimas deis islamistas. L’idèa mesma d’imaginar de sòcis dau Front National saludar (en teoria...) la memòria d’aquelei de Charlie es vertadierament de mau suportar. Pasmens, d’ont son, lei dessenhaires militants se son bensai ja estofats en ausissent la Marseillaise que li èra dedicada per de militars!
 
Dins aquesta passa trebola, de mai en mai de personalitats reaccionàrias exigisson de la part de cada musulman una dessolidarizacion sistematica deis actes e deis idèas islamistas. Un biais perniciós de rendre la comunautat musulmana en partida responsabla dau chaple uman d’aquesta setmana. Amb aquò s’afortís l’amalgama entre arabi e musulman, tanben entre musulman cresent e individú de cultura musulmana laïc ò atèu, sustot entre musulman e islamista. Dins aqueste ambient detestable, tot es mesclat per satirizar de populacions qu’an ren demandat e que solament vòlon far sa vida sens embestiar degun. Sens granda suspresa, lei fòrças faissizantas an pas tardat per reagir a aquela accion islamista. An atacat de mosquetas, sens far de victimas… per ara. En declarant qu’eriam intrats en “guèrra de civilizacion”, l’ancian president Sarkozy apròva aquelei militants d’extrèma drecha dins la lucha que menan còntra l’islam. Fanatisme nacionalista per fanatisme religiós, malaürosament l’eqüacion es pas matematica e s’anulla pas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Viaule Sèrgi
3.

Se corrupcion i a agut a Sivens es imperatiu que los corromputs siaguen jutjats e condemnats. Compti sus Joan-Francés Blanc per trigossar aquel monde devant la justícia. Es de son dever de ciutadan responsable. S'a de pròvas de corrupcion e que sasigue pas la justícia se fa complici del corromputs. S'a pas de pròvas es de difamacion que pòt èsser, al son torn, judiciarisada.

  • 0
  • 0
Christian FORMENT AGEN
2.

E tot aquò, coma causa d'una amalgama : a las personas, als cresents i es degut lo RESPÈCTE, non pas a las religions, que son a sotmetre a la critica de la rason e de la sciència, del rire e de l'umor.

  • 4
  • 0
Joan Francés Blanc
1.

Segur que bastarà pas, que l'invocacion de la "republica" per d'unes es coma la de l'islam (o del cristianisme, o del pòble, o de l'esquèrra) per d'autras: mèra ipocrisia. Devèm pas doblidar que la manca de proteccion de la populacion es pas sonque una question de policièrs o de gendarmas. Qu'aqueles son pro sovent utilizat al servici del poder e de la corrupcion (coma a Sivens). Ara de mai en mai de mond son paures per l'encausa del poder transnacional financièr e de sos servicials politics, que jògan sus las divisions e l'intolerància per se manténer al poder.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article