Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Problèmas de nòrma en catalan e en occitan: dos univèrses tan diferents

Problèmas catalans de nòrma
 
Nòstra lenga bessona, lo catalan, coneis de còps de controvèrsias e de garrolhas sus la gestion de sa nòrma. A l’ora d’ara, son organisme de codificacion, l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC), a lo projècte de simplificar qualques aspèctes menors de l’ortografia. En particular, vòl reduire lo nombre d’accents escriches que servisson per distinguir dos mots similars. Es un problèma tipicament catalan, inexistent en occitan. Aital en catalan, sóc “soi” e soc “esclòp, soca” passarián a s’escriure totes dos soc, sens accent escrich... Es una question pauc fondamentala que cambiarà pas l’aspècte general e abitual del catalan escrich. Ça que la aquel projècte revelha de discussions passionalas e d’articles nombroses dins la premsa.
 
D’autres problèmas de nòrma en catalan se mòstran regularament dins lo debat public.
 
Un, en particular, es la concurréncia entre dos organismes de codificacion de la lenga.
 
— D’un caire i a l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC), ja evocat, que fonciona dempuèi 1907, qu’es basat a Barcelona e qu’es competent per gerir tota la lenga catalana dins totes sos dialèctes e totas sas regions. Es l’organisme pus prestigiós, pus ancian, pus legitim e pus largament reconegut.
 
— D’autre caire i a l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL), creada en 1998, basada dins la vila de Valéncia, que lo govèrn regional del País Valencian la fondèt per satisfar qualques sectors blavers que pretendon separar lo valencian de la rèsta del catalan. Per astre, los membres de l’AVL, après de discussions dificilas, se son acordats, fin finala, per afirmar l’unitat de la lenga catalana. E mai an prepausat una nòrma valenciana qu’es quasi identica a la nòrma generala de l’IÈC.
 
Un tresen aspècte interessant del catalan es la granda estabilitat de sa nòrma, fixada en 1913 per Pompeu Fabra. Los usatgièrs del catalan, e en particular los organismes coma l’IÈC e l’AVL, son pro fidèls al trabalh originari de Fabra. Fa mai d’un sègle que lo catalan a una nòrma establa, a pena cambiada, çò qu’es un factor de fòrça e d’eficacitat. Tot aprenent del catalan se pòt apiejar sus un còrpus de tèxtes, de metòdes d’aprendissatge, de diccionaris e de gramaticas que son convergents, coerents e coordenats entre eles dempuèi mai de cent ans.
 
 
Problèmas occitans de nòrma
 
En comparason, l’occitan a de problèmas de nòrma terriblament pus malaisits.
 
La nòrma classica actuala de l’occitan data de 1935 amb la Gramatica occitana de Loís Alibèrt. Foguèt pro ben respectada e difusada fins en 1975.
 
Mas dempuèi 1975 aperaquí, las crisis successivas de l’occitanisme an butat qualques autors irresponsables a metre en circuclacion de reformas radicalas e individualas que destabilizan la nòrma. Es l’antinormisme. A causa d’aqueles irresponsables, fòrça usatgièrs de l’occitan sabon pas quina forma es corrècta. Sabon pas cossí causir entre fotograf e fotografe*... entre telefòn, telefòne*, tirafòno* e telesson*... entre television, televisien* e televista*... entre ça que la e çaquelà*... entre país e païs*... entre cònsol, còssol*, còsso* e cònsou* (sens parlar de conse e cònse)... entre una agenda e un agendà*... entre una camèlia e un camelià*... entre Sénher e Mossur*... entre Joan e Jan*... entre Lúcia e Lucia*... entre comèdia e comedia*... entre Occitània e Occitania*, etc. Esitam sus lo quite nom de nòstre país, çò que mòstra a quin gra sèm venguts desorientats e immaturs.
 
Lo catalan coneis pas un tal fenomèn. Se per cas un catalan assaja de difusar una reforma individuala e non oficiala, gaireben degun lo seguís pas e sa reforma es lèu oblidada.
 
En mai d’aquel desòrdre que se desvolopa dempuèi quaranta ans, i avèm apondut lo desòrdre pus recent de las “acadèmias”. De 1996 a 2007, teniam lo Conselh de la Lenga Occitana —lo CLO— que garentissiá una votz institucionala fòrta e unitària per ajudar lo mond conéisser la nòrma dins la fidelitat a Alibèrt. Dempuèi 2008, lo CLO es en sòm forçat e d’organismes novèls assajan de lo remplaçar amb de noms ufanoses e bufècs: lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO), l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS), l’Institut d’Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO)... E mai i caldriá apondre d’autres organismes mens visibles... Lo problèma es que son d’organismes concurrents que publican de documents triplament contradictòris.
 
— Son contradictòris amb l’eiretatge del CLO e d’Alibèrt.
 
— Son contradictòris entre eles: CPLO, AOCGS e IEA divergisson fòrça.
 
— Son contradictòris dins lors afars interiors pròpris: editan de documents non armonizats entre eles. Cap d’aqueles tres organismes ofrís pas cap de nòrma, de fach...
 
Las divergéncias catalanas entre l’IÈC e l’AVL son quasi invisiblas en comparason amb lo desòrdre de las pretendudas “acadèmias” occitanas.
 
L’occitanisme coneguèt una crisi terribla a la fin dels ans 70 e pendent los ans 80. Ara coneis una crisi novèla dempuèi los ans 2010, coma o avèm ja explicat dins d’articles precedents —mos amics Terric Lausa e Joan Barceló o an senhalat bèls primièrs—.
 
Lo caos normatiu de l’occitan s’explica coma una manifestacion tipica de la crisi: fòrça occitanistas se fisan pas de lor cultura, se fisan pas de lors institucions e son incapables de valorizar lor lenga amb una disciplina minimala. Perpensem-i...




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jim París
19.

Es l’antinormisme. A causa d’aqueles irresponsables, fòrça usatgièrs de l’occitan sabon pas quina forma es corrècta.

Gràcias a Dieu, dins la nòva region Occitània, aquelei maufantas seràn penjats Plaça del Capitòli, per l'exemple. E se restablirà la Santa Inquisicion per faire trionfar la santa veritat alibertina. Ansin siegue.

  • 5
  • 3
Domergue Sumien Ais de Provença
18.

#17 Mercé d'aver precisat vòstra pensada. Ara compreni melhor vòstra opinion. :)

  • 3
  • 2
Gwenn Albi
17.

#15 Cresi que m'avètz pas comprés, las! Ai jamai parlat dels lingüistas!!!! Pòdi pas criticar çò que soi pas capable de far... mon atac èra destinat a las "Acadèmias" que nègan las variantas dialèctalas e lexicalas e considerisson lor biais de parlar coma la sola bona paraula biblica...

  • 4
  • 4
Martelaire Midgard
16.

Ieu coneissi d’aquestes conflictes, coma un parlant d’un parlar isolat d’espanhòl. I a de monde amb paur que nòstre parlar esdevenga anglicisat per “l’espanglish”, mas la majoritat dels mots del anglés an de reviradas. L’anglés de còps es adaptat al espanhòl local atal coma lo mot “mossur” en occitan (qu’en mon parlar natiu es dich “mesié” o “musiú” ça que la). D’autres pelejan l’usatge de mots del parlar mexican o son accent coma un afar plan artificial (per las novelas mexicanas o de Miami produchas en “espanhòl neutre”). Mas la riquesa del parlar local es pas mòrta. I a pas de monde que sonen anglicisats los mots natius, çò serià una error òrra per de parlants natius. Me sembla qu’a de confusion amb los parlars natius e lors francismes. Vesi de confusion amb la formacion dels mots sabents atanben.

  • 1
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
15.

#14 "Ausissi dejà los estandardistas cridar a la mòrt de la lenga si òm accèpta que que siá." => Cresi qu'avètz una percepcion inexacta de çò que se passa. Los lingüistas que son partisans de l'occitan estandard sostenon la coexisténcia complementària entre l'estandard e los parlars locals. Coneissi pas un sol lingüista seriós que demande d'eliminar los parlars locals, çò que seriá una posicion absurda... En mai d'aquò, l'occitan estandard intègra de variacions dialectalas leugièras ("pluricentrisme") segon mai d'un especialista de l'occitan estandard, dont Pèire Bèc e Robèrt Lafont (e ieu los ai seguits dins aquela via).

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article