Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Francimandejar me dòl!

Una de las òbras en occitan presentadas al Salon del libre del Grand Narbona es 'Escotar la vida' de Lisa Gròs
Una de las òbras en occitan presentadas al Salon del libre del Grand Narbona es 'Escotar la vida' de Lisa Gròs | Mirèlha Braç
Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

L’occitan es una lenga minoritària, minorizada, … (podètz botar lo tèrme que vos agrada lo mai). Es pas una situacion en se. D’en primièr, l’occitan es una lenga. Aquí se pòt argumentar que tota lenga es lenga, coma tot uman es uman, tota mandra mandra e tot caulet un caulet. Se poiriá passar un brave moment sus aquel sicut. Mas cal plan veire que, se l’occitan es la lenga minorizada, minoritària (e tot çò-z-autre) coma ne parlam, es per rapòrt al francés (doblidarai pas l’italian pels fraires de las Valadas e lo catalan e lo castelhan pels cosins araneses), vist que la mager part dels occitans se trapan en França.

Precisi, un còp de mai, que quand disi occitans, parli a l’encòp dels gascons, dels auvernhasses, dels lemosins, dels vivaro-aupencs, dels loseròts, dels bearneses, dels bigordans, dels lengadocians, dels provençaus (veiquí la Copa…), dels carcinòls, dels perigordins, dels marcheses, dels lanusquets, dels cevenòus, dels roergasses, dels nissarts, dels fenolhedeses, dels estatjants de Guardia piemontese, dels sijanòts… (e doblidetz pas de botar tot aquò al femenin).

Precisi, vist qu’als taulièrs dels editors presents al Salon del libre del Grand Narbona (e dins las anóncias de sortida de libres novèls), se trapan fòrça obratges qu’espepissan de long en large (e en francés) aquela Occitania, tant polida dempuèi la nuèit dels temps, son istòria, sos pintres, sos escrivans, sos païsatges, sa cosina, sos vins, sas fèstas, sos castèls,… mas que tot aquò s’arrèsta a las termièras de la region administrativa, amb anexion compresa dels amics-fraires-cosins-germans catalans de Rosselhon, Capcir e Cerdanha!

Doncas, siás aquí al taulièr occitan d’un Salon del libre. D’unespassanal luènh coma s’aviás la pèsta o lo colerà (e la colèra?) e s’ausís quauques ”ah! C’est en patois…”.Entre las e los que s’arrèstan, vint còps, cent còps, auràs de respondre a la question: ”Vos livres occitans, vous ne les avez pas en français?”. Ben non; ai pas res contra la revirada de las òbras occitanas en catalan, en chinés, en ucrainian, en olandés, en breton, en alemand, en portugués, en italian, … (bon, se meti las 7 500 lengas de la planeta, la cronica serà longueta), mas se trapa qu’en primièr, los libres en occitan que publicam son escrits en occitan per que se pòsque legir libres en occitan. Notats que pas un dels vesitaires del salon demandèt a un editor francés se sos libres avián tanben una version occitana!

Quand dises que ton libre occitan es en occitan, te respondon: ”Cossí vau faire per comprene?”. A priòri, la responsa es simpla: ”Per comprene, avètz que d’aprene la lenga!”. Seriá mai logic que d’oblijar l’escriveire a escriure dos còps son òbra o l’editor de despensar moneda (per ne ganhar o ne pèrdre?) a faire d’edicion francesa alara qu’es editor occitan.

Avètz comptat quand de temps d’occitanitat perdèm a revirar/tradusir/traduire articles, menuts, comunicats, plancardas? Avètz idèia del temps que pèrdon pas estructuras occitanas en escriguent pas en lenga nòstra rendut-comptes, afichas, menuts d’estanquets,… Es per melhor s’adreiçar al monde, me dison. E òc, es probable dins la normalitat de las causas de parlar de çò que se deuriá parlar sens ba parlar? (Aquí, ne pèrdi la paraula e lo fial de ma cronica). Fin finala, avètz idèia del temps occitan que se pèrd a francimandejar?

 

 

Lengonet Roch

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

joan Thomàs
3.

Cresi plan necite de legir lo libre del linguista catalan Pau Vidal, El bilinguisme mata. Cadun ne prendrà çò que voldrà.
Per ieu es pas necessari de traduire al francés, es a dire a la lenga que nos fa crebar. Los que vòlon legir legiràn e mai siá en basc o en ebrèu.
De tot biais cal promocionar la lenga nòstra , soleta e primièra, darrièra tanben. Avèm pas léser de revirar! De tot biais, o sabèm dempuèi totjorn, se i a una revirada la francés los tipes te legisson lo francés e basta, nos fasèm colhonar. Traduire al francés servís pas a res !
Joan

  • 4
  • 0
Peirina PAUL Carcassona
2.

En tant que regenta en Calandreta dempuèi mai de 20 ans, la plaça e la transmission de la lenga occitana son al centre de mas preocupacions quotidiana. Se, dins nòtras escòlas, faguèrem la causida de l’immersion aboriva e completa, es plan perque lo public mainatgenc a encara las capacitats bèlas d’integrar naturalament los dos sistèmas lengatgièrs que manipulan cada jorn (francés a l’ostal e occitan a l’escòla).
Los mainatges pòrtan en eles las doas culturas. Pas la mitat d’una e la mitat de l’autra, mas plan las doas a parts entièras.
Per un public mai annadit, disi pas vièlh, mas qu’auriá passat los 14 ans, (m’apuègi aquí sus d’estúdias neurolinguisticas), l’aprendissatge d’una lenga es ja fòrça mens aisit, que las capacitats d’integracion demesisson de plan.
De fach, considèri pas brica la publicacion bilingüa coma l’enemiga d’una lenga o de l’autra. La vesi puslèu coma una aisina preciosa de l’una cap a l’autra e coma una riquesa bobla.
Entendi completament lo desir dels autors que causisson d’escriure pas que dins la lora lenga, mas prèsi e mercègi los que prenon lo temps de prepausar una revirada, dins quina lenga que siá.
De mon punt de vista e de mercé a las observacions que posquèri faire al prèp dels parents de calandrons, que son pas totes locutors, aquelas doblas entradas ajudan bravament lo monde un pauc fregeluts a descobrir l’occitan e a i dintrar.
Considèri donc, que luènh d’èsser una perda de temps, las publicacions bilingüas son ajudas preciosas cap a l’espandiment de la nòstra lenga e cultura, que s’amerita plan d’aprofiechar de totas las bonas volontats qui se i vòlon plan dedicar.
D’autra man, quina perda d’energia e mai de temps, per d’occitanistes qu’òbran totes dins la meteissa dralha, que se trucar dessús per de causidas diferentas ! Estimi plan melhor de valorisar totes los esfòrces, puslèu que de copar lo vam d’unes valents per una critica nafranta que relèva pas que d’una causida personala.

Peirina PAUL

  • 6
  • 0
Joan Francés Blanc Estrasborg
1.

A rason l'Alan. Perqué perdre de temps a escriure o charrar dins una autra lenga que l'occitan?

Per ieu, ça que la, es pas tant aisit. A l'ostal, deguns parla pas la lenga. Al trabalh, 80% se fa en anglés, 18% en francés, de còps m'arriba d'escambiar dos mots en catalan o en espanhòl amb confraires de Barcelona. Sus las sàrcias socialas, o sus la wikipèdia, se degalha una energia terrible a portar la contradiccion en francés o en italian als supremacistas francés, als revisionistas provençals o als irredentistas italians. Sustot que mon italian es mai que basic.

(E per tornar a l'occitan, avèm aquela misèria d'incertitud linguistica deguda al mond que se pensan que pòdon escriure coma vòlon. Mas aquò's un autre afar).

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article