Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Rèus, era occitana

Rèus, era occitana
Rèus, era occitana
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Rèus ei era ciutat dera part de lengua catalana de  Catalonha (era que non ei de lengua occitana), qu’a mostrat un interès, ua vinculacion mès destacada pera lengua occitana e per occitanisme (s’exceptam Barcelona enes sòns milhors moments).

Pendent eth modernisme catalan, quan ena Val d’Aran se començaue a víuer un reneishement dera lengua en figures coma Jusèp Arró, Rafael Nart, Jusèp Sandaran, Josep Condò, Ramon Carità..., en Rèus destacaue era figura de Cosme Vidal, coneishut coma Josep Aladern. En Rèus, Aladern comencèc es sues creacions literàries e auec intervencions destacades en occitanisme coma era creacion dera revista Occitània, revista literària y social de les terres de Llengua d’Oc amassa damb Prospèr Estiu. Hec ua destacada intervencion ena conferéncia "La Vall d’Aran i els Catalans" de Jusèp Sandaran en Ateneu Obrer deth Districte II de Barcelona eth 23 d’octobre de1913 (ara hè 110 ans). Ena presentacion der acte Aladèrn diguie:

“Respecte’l séu llenguatge [er aranés] (...), se quedarien maravellats si vegessen que  en lloc d’ésser el dialecte rustec de mitja dotzena de pobles aillats del món, és un ric i pintoresc idioma parlat per més de cinc milions d’habitants (...) Tant de bo que l’acte d’avui sigui’l començament de la gran i patriòtica obra que en l’avenir haurà de relligar Catalunya a ses grans, magnifiques i glorioses terres germanes de l’altre costat dels Pirineus".

Era possibilitat d’ua union catalano-occitana ère contemplada. Aladern liderèc un moviment culturau, coneishut coma eth Grop Modernista de Rèus o Colla de ca l’Aladern. Entre es que s’hi botjauen en destaque Miquel Ventura, hilh de Rèus, escritor e professor. Ventura que signaue es sòns articles coma Michel, e coma Euphemia Llorente enes darrèrs ans dera sua vida, escriuec en revistes coma Paraula d’Òc, La Nova Cathalunya...Traduïc ath catalan es Condes populars gascons d’Antonin Perbòsc... En aqueri tempsi, Perbòsc, Estiu, Sarrieu... proposauen ua ortografia qu’estructurèc, de forma definitiva, Loís Alibèrt. Ventura ère entre eri. En Catalonha, Fabra, Alcover... e eth IEC trabalhauen en ua ortografia entath catalan. Miquel Ventura, amassant es dues línies, proposèc ua ortografia unificada entath catalan e er occitan. Empleguèc tota era vida aguesta ortografia que siguec era norma ortografica oficiau des membres deth Grop Modernista de Rèus.  Èren es tempsi enes qu’era idea d’amassar Catalonha e Occitània ère fòrça viua e enes que se gestauen es normatives ortografiques des dues lengües.

Pendent tot eth sègle XVI e començament deth XVII i auec emigracion constanta d’occitans entà Catalonha. I auie superpoblacion occitana, e damb er estímol des guèrres de religion, es joeni cercauen tèrres mancades de poblacion e mès prospères. Era emigracion occitana contribuïc de manèra notabla ar equilibri demografic de Catalonha. Rèus siguec un des destins destacats e naturaument, aqueri occitans i deishèren tralha, era inflüéncia dera lengua, es nòms pròpis...

Era institucion de Rèus que milhor represente, ena actualitat, aquera sensibilitat occitana ei eth CentredeLectura, qu’a dotat era sua bibliotèca des publicacions der InstitutdEstudisAranesi-Acadèmiaaranesaderalenguaoccitana, que ja acuelhie es trabalhs de Miquel Ventura e de Josep Aladern, qu’a presentat diuèrses conferéncies e exposicions sus Occitània, qu’en 2013 organizèc un "Viatge tà Occitània"  (deth 27 d’abriu ar 1 de mai, damb guies occitans, immersion ena lengua e cultura...), damb projeccions, articles  ena sua revista... D’autes institucions de Rèus an organizat bèra exposicion, bèra conferéncia..., però non n’i a cap damb ua continuitat tant remercada coma eth Centre de Lectura.

E actualament, destaquen cèrti ciutadans de Rèus peth sòn trabalh en favor der occitan: Andrèu Pujol   a publicat (amassa damb  Juli Sala), en occitan, CentansdesquíenaValdAran (IEA-AALO-2020); Andrèu Pujol ei soci deth Centre de Lectura de Rèus a on a participat en diuèrses activitats e presentacions prooccitanistes. E cau destacar, tanben, eth papèr de Christian Andreu que fondèc e dirigís era publicacion digitau SapiénciaOccitana, qu’ei publicada des de Rèus, escrita integrament en occitan e d’un bon nivèu. Christian Andreu ei tanben er autor deth libre de CroniquesdethSègleXXI (IEA-AALO-2022).

En aguesti moments en qu’er Ajuntament de Barcelona a renunciat a hèr activitats en favor dera lengua e era cultura occitana, er Ajuntament de Rèus poderie agarrar eth relèu, per coeréncia istorica, e per interès ciutadan, e des des institucions municipaus organizar activitats, hèr presenta era lengua ena difusion municipau... Hè uns ans, per iniciativa der Ajuntament de Rèus, participè en quauque acte sus Occitània e er occitan... De ben segur, damb eth temps, poderíem identificar Rèus coma era capitau occitana de Catalonha, o era capitau catalana d’Occitània.

 

 

 


De darrèr moment:

Dimenge, se publiquèc aguest article en La Mañana. En madeish diari er istoriador Pep Tort signe un excellent article que titole "Escoltar Occitània"; rebrembe es interessants actes, dera  passada setmana, que sus Occitània a organizat er IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs dera Deputacion de Lhèida) jos eth títol "Òc cultura". Tort ditz: "alguns creiem i repetim que Lleida és la primera ciutat occitana fora d’Occitània, una veritat històrica que ens hauria d’enorgullir". En tot cas era línia dera excelléncia occitana de Catalonha passe per Rèus e per Lhèida. Milhor atau!

E finalament, moments abans de barrar aguesta edicion, m’a arribat era invitacion deth Centre de Lectura de Rèus qu’eth deluns dia 6 de noveme entàs 19 ores, presente era revista SapiénciaOccitana.

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

P. Pojada
1.

Una vièlha istòria, Reus e los occitans:
https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101467/152272

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article