Eth moviment “Pour une vraie place des littératures en langues régionales dans les programmes scolaires!” promoigut peth collectiu que s’autonomène “Collectif pour les littératures en langues régionales à l’école” a reivindicacions que m’estonen. Eth collectiu explique qu’existissen milèrs d’òbres literàries escrites en França en d’autes lengües ath delà deth francés; qu’es ciutadans desconeishen aguestes òbres pr’amor qu’arrés les a ensenhat perque i a ua tradicion de mensprètz e qu’es autors son objècte de reduccion e d’exclusion; expliquen qu’ei possible de hèr estudiar es òbres en traduccion francesa e demamen ar Estat era sua introduccion enes programes escolars, en francés. Entre es signataris, mès de 200, i trapam nòms remercables vinculats ar occitan. Ei ua renóncia ara lengua deth territòri, ua declaracion terminau…

Era mia surpresa a estat veir entre es signants ar IEO Federal. Er Institut d’Estudis Occitans siguec referent dera defensa dera lengua qu’acompanhèc era reivindicacion occitanista en Catalonha.

Er IEO siguec creat en 1945 per proòms der occitanisme, a imatge der Institut d’Estudis Catalans e pendent fòrça ans siguec eth referent dera lengua. Ère era autoritat, de hèt, enquia qu’era crisi de començament des 80 les portèc a abandonar aguesta linha.

Era relacion der IEO nacionau damb Catalonha siguec potenta pendent es presidéncies de Martí, de Carbona e de Grosclaude. Er IEO federal o nacionau s’ocupaue de méter en practica ua politica interregionau entar occitan e compdaue damb era Val d’Aran e Catalonha.

Eth 20 de juriòl de 1998 en Naut Aran se signèc un convèni entre eth president deth IEC, Manuel Castellet, e eth president der IEO, Felip Carbona, en que reconeishien eth besonh de qu’es estats francés e espanhòl potencièssen es lengües catalana e occitana e s’acordaue de hèr ua amassada entre es seccions filologiques des dues institucions. Des acòrds en gessec era publicacion facsimil, peth IEC, dera Gramatica Occitana de Loís Alibèrt (version 1976).

Er IEO nomenèc un representant, Jacme Taupiac, en grop de trabalh que determinèc era lengua estandard en traductor automatic catalan-occitan e castelhan-occitan promoigut en 2008 pera Generalitat de Catalonha. I auie collaboracion der occitanisme catalan damb er occitanisme globau.

Er IEO nacionau e diuèrses institucions catalanes e occitanes sagèren en 2000 d’instaurar un IEO en Catalonha, vinculat ar IEO nacionau; ath long d’aguesti ans er IEO, eth IEC, eth TERMCAT e d’autes institucions catalanes collaborèren ena elaboracion de lexics diuèrsi en occitan e mantengueren ua comunicación. Eth 20 de juriòl de 2005 er IEO nacionau obsequièc ara Bibliotèca de Vielha damb ua colleccion de mès de 100 libres de literatura occitana, tà promoir-la en Aran; encara ei consultabla.

En 2004 eth president der IEO nacionau David Grosclaude compareishec en Parlament de Catalonha dident: “D’en primièr, parlarai en occitan estandard... que comprendretz sens dificultat.” Eth president der IEO se presentaue coma eth representant de tota era lengua occitana, unica e indivisibla (però diuèrsa). Er IEO ère eth referent dera lengua occitana entà Catalonha.

E per ua evolucion cargada de contrarietats eth madeish president qu’en 2004, asseguraue era unitat dera lengua occitana, participèc enes debats parlamentaris, en 2010, sus era Lei der Occitan, e aportèc contradiccions que significauen era finau d’un periòde. Assegurèc Grosclaude qu’er occitan estandard non existís e que çò que i a ei un tipe d’occitan “ortopedic”. Aqueri arguments non agradèren, e, a mès, arrés der IEO contestèc es paraules de Grosclaude. Mercaue era finau dera referéncia der IEO en Catalonha; perdec tota era credibilitat; començaue er aluenhament, ignorància e desaparicion des referents; e ja hè 15 ans que dure. Pendent aguest temps d’autes estructures an creat modèls, fòrça dignes, de referéncia lingüistica, de reivindicacion, de representacion… però cap d’eres a artenhut eth potencial e era representativitat qu’auie er IEO.

Darrèrament viuem un debat sus eth besonh de recuperar un IEO federal o nacional, eth d’abans deth 2010. Er IEO ei encara era estructura mès difonuda en organizacions regionaus, departamentaus e locaus; i a fòrça organizacions, però manque de direccion nacionau. Patrici Pojada, membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana n’a hèt un excellent article en Jornalet: explique eth besonh de recuperacion deth trabalh de socializacion, de reivindicacion e de difusion dera lengua occitana, que forme part dera trajèctòria der IEO.

Mos cau er IEO federal que recupère aqueth esperit antic, que permete auer ua referéncia des de tota Occitània (era lingüistica), però en especiau des de Catalonha, des d’Aran, que pogue contestar, e reforçar quan calgue, ad aqueres iniciatives que sonque s’ocupen der estudi dera lengua, que contèste era iniciativa d’introduïr sonque en francés es nòsti autors mès emblematics; non ei literatura francesa… non fotem!