Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

editorial

Puigdemont, tornarmai lo vam

D’eurodeputats espanholistas mandèron una letra a totes los deputats per tal d’exigir lo retirament d’un imatge que mostrava una molonada a portar una urna del referendum de 2017
D’eurodeputats espanholistas mandèron una letra a totes los deputats per tal d’exigir lo retirament d’un imatge que mostrava una molonada a portar una urna del referendum de 2017

Aqueste diluns, 11 de setembre, Catalonha festeja sa Diada,  çò es sa jornada nacionala encara jos la repression e lo remembre de l’epic referendum popular per l’independéncia que se tenguèt lo 1r d’octòbre de 2017. La fèsta arriba après una jornada tanplan istorica per l’independentisme catalan qu’aguèt luòc dimars passat, 5 de setembre, al Parlament Europèu.

D’un caire, s’inaugurava una exposicion sus las contribucions de Catalonha a Euròpa long de l’Istòria, per la quala d’eurodeputats espanholistas mandèron una letra a totes los deputats per tal d’exigir lo retirament d’un imatge que mostrava una molonada a portar una urna del referendum de 2017. Lo retirament d’aquel imatge provoquèt un efiech Streisand: l’exposicion ganhèt de notorietat e l’imatge retiratse publiquèt dins fòrça rets socials e mèdias; es aquel imatge qu’illustra aqueste editorial.

Aquel meteis jorn, lo president catalan en exili, Carles Puigdemont, veniá de far un discors a prepaus de las negociacions que li demanda l’esquèrra espanhòla per fin de poder formar un govèrn dins l’estat espanhòl. Es de justícia poetica que sián ara los deputats independentistas catalans qu’ajan la clau de la governabilitat d’Espanha, coma o raportàvem dins l’editorial del 20 d’agost.

Dins l’estat espanhòl, totòm deguèt escotar lo discors de Puigdemont e i aguèt de reaccions, mai que mai enferonidas de part de la drecha espanholista e quitament dels jutges. A mai, en Euròpa, l’afar de l’exposicion aviá tanben atirada l’atencion sul discors de Puigdemont. Lo resson mediatic es quitament arribat en França, almens dins Libération.

Dins son parladís, Carles Puigdemont presentava son estrategia de negociacion amb los partits espanhòls amb la tòca de resòlver lo conflicte politic catalan. Sa proposicion se fonda sus tres aisses:

  1. La fin de la repression, compresas l'amnestia e la derogacion de la directiva espanhòla sus la seguretat que denóncia a Interpòl los independentistas catalans coma de terroristas. A mai, i aviá de demandas concretas al ministèri public.

  2. La reconeissença del drech internacional coma encastre legal per la negociacion, en plaça de la Constitucion espanhòla, qu’es incompatibla amb l'independéncia de Catalonha.

  3. L'establiment de la figura d'un mediator reconegut e oficialitzat per las doas parts, amb autoritat morala davant l'Union Europèa, per fin que lo conflicte ispanocatalan siá pas considerat coma un afar intèrne mas que se tenga una negociacion internacionala.

Puigdemont reconeguèt la pèrda del moral dels independentistas catalans après los darrièrs eveniments, mas son discors establiguèt una clara estrategia, mostrèt una draia de seguir, demostrèt que lo conflicte a una solucion e, sustot, tornèt lo vam a l’independentisme.

Ara cal veire cossí se passarà deman diluns la Diada, e puèi se lo caire espanhòl es dispausat a participar a aquela sòrta de negociacions.

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitèas
1.

Cal que la Diada siá una capitada, senon anarà malament per Catalonha e per nosautres.
Cal capitar de pesar sus l'UE per que la demada d'oficialitat de las lengas d'Espanha - occitan comprés - presentada pel president espanhòl siá acceptada.
L'Honorable Puigdemont a impausat a Sánchez d'o demandar e l'encastre ont se presenta la proposicion a totjorn acceptat tot çò qu'an propausat los estats. E parlam de mai de 1 100 proposicions.
Mas aqueste còp França se prepara a i metre son veto. Serà un mejan de veire fins a quin punt nos acaram a un jacobonisme enferonit.
Vaquí perqué la Diada nos concernís totes.

  • 19
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article