Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

editorial

Catalonha: un avenir fòrça malsegur

En cas que ganhe las eleccions, lo retorn de Puigdemont coma president de la Generalitat de Catalonha marcariá un eveniment popular que portariá un vam novèl a l’independentisme catalan
En cas que ganhe las eleccions, lo retorn de Puigdemont coma president de la Generalitat de Catalonha marcariá un eveniment popular que portariá un vam novèl a l’independentisme catalan | Albert Salamé / Vilaweb

Lo calendièr politic de Catalonha se presenta tornarmai plen d’incertituds. Dimècres passat, lo president de la Generalitat de Catalonha, Pere Aragonés, anoncièt la dissolucion del parlament e la convocacion d’eleccions avançadas al 12 de mai. La legislatura que comencèt en mai de 2021 a mal capitat. Al començament recampava lo 52% de la representacion parlamentària, çò es la soma de totas las fòrças independentistas. Totun, lo catalanisme moderat de centresquèrra d’Aragonès (ÈRC) perdèt rapidament la fisança dels anticapitalistas de la CUP, e pauc apuèi aguèt de diferéncias plan fòrtas amb sos sòcis nacionalistas centristas d’Amassa per Catalonha, que finiguèron que quitèron lo govèrn de coalicion. Aragonès ensagèt alara de governar amb lo 33% dels sostens e amb d’acòrdis pontuals mai o mens estables amb lo Partit Socialista, que lo sosten ÈRC a Madrid, o d’autras fòrças. Mas i a pas reüssit, definitivament vencut per la ferma oposicion del partit catalan d’esquèrra non independentista, los Comuns, a votar lo budget pachat amb los socialistas, per eles tròp neoliberal.

Mentretant a Madrid, lo Congrès dels Deputats aprovèt dijòus lo projècte de lei d’amnestia, per tal metre lo ponch final a la repression judiciària contra quatre centenas de personas enseguidas per l’ensag d’independéncia de Catalonha. La lei d’amnestia a recebut lo supòrt de totes los partits franc del Partit Popular e de Vox, valent a dire de l’espanholisme conservator e neofaissista. Ara, totun, la lei deu anar al Senat ont lo PP ten la majoritat absoluda e a ja anonciat que fariá tot çò que poiriá per fin de retardar lo retorn de la lei al Congrès. Per tant, se calcula que la lei d’amnestia tornarà pas al Congrès dels Deputats abans dos meses, ont serà definitivament aprovada. Tot aquò significa que serà aprovada en plena campanha de las eleccions europèas e après las eleccions catalanas.

Las circonstàncias permeton que Carles Puigdemont, president catalan en exili e eurodeputat, se pòsca presentar aquelas eleccions, e son partit, Amassa per Catalonha, a ja anonciat que Puigdemont ne seriá lo candidat. Aquò vòl dire que deurà far la campanha de l’exili estant e que poirà tornar tot just après lo vòte per lo debat d’investidura de la presidéncia catalana. En cas que ganhe las eleccions, lo retorn de Puigdemont coma president de la Generalitat de Catalonha marcariá un eveniment popular que portariá un vam novèl a l’independentisme catalan.

Ça que la, la division de l’independentisme catalan sus las estrategias de seguir e l’unitat de l’unionisme espanhòl a l’entorn del candidat socialista poirián tanplan decebre aquela esperança, coma o poirián far de lor caire los jutges espanhòls, generalament fòrça repressius contra los independentistas de Catalonha. L’avenir es fòrça malsegur.

 

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article