Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

editorial

Las repercussions lingüisticas dels expatriats e la leiçon andorrana

La Casa de la Vall, sèti del govèrn andorran
La Casa de la Vall, sèti del govèrn andorran | Marjo Van Diem

Aqueste dissabte, nòstre brave cronicaire Andriu de Gavaudan nos remembrava cossí l’estat francés pèrd de ciutadans letruts e competents que quitan “lo paradís exagonal” perque i “rescontran un pauc pertot un racisme amagat o, de mai en mai, un racisme assumit e sovent agressiu”. Aquel racisme es mai que mai banalizat e normalizat contra los ciutadans que lors originas ancestralas sortisson de culturas de tradicion musulmana. Se fa pas res per los reténer, “lo país se priva de competéncias necessàrias a son desvolopament en causa de son arrogància e de sa sufisença”, çò precisa Andriu de Gavaudan.

Mentretant, i a una sòrta de migracion qu’es largament saludada e que destrutz vertadièrament las culturas e los biaisses de viure del luòc ont s’installan. Occitània es plena d’expatriats del nòrd de França o d'Anglatèrra que s’installan al país en cercant un melhor clima tot en ignorant sa lenga e sa cultura. Comencèron que nos faguèron parlar francés a totes, e ara que gaireben totòm lo parla, ne critican l’accent e tot çò que nos rend autentics.

En Aran trobam que s’i installan de familhas espanhòlas sortidas de las classas mai ricas. I cèrcan los espòrts d’ivèrn, los païsatges subrebèls e lo confòrt d’un país servil qu’es tot vengut una enòrma estacion toristica. En consequéncia, crompar o logar un ostal o un apartament s’es terriblament encarit. Als joves araneses lor còsta de trobar un lotjament per un prètz rasonable. E aquò es parièr pels mètges, infirmièrs, ensenhaires o policièrs que se devon installar en Aran per balhar un servici public. La consequéncia lingüistica es tanben inquietanta: e mai l’occitan siá la lenga oficiala, protegida e normala dels estatjants que la transmeton intergeneracionalament, es emplegada sonque pel 20% de la populacion, la qu’es d’origina aranesa.

Andòrra, qu’es el un estat sobeiran, patís tanplan aquel fenomèn global dels expatriats. En consequéncia, los abitants andorrans de revenguts modèstes son estats durament tocats per la flambada dels prèses de l'immobilièr, mentre que la practica correnta del catalan s'es rarificada per carrièras, dins los restaurants e los comèrcis. E mai lo catalan siá la sola lenga oficiala e lo pilar fondamental de sa cultura, son declin es inquietant mentre qu’es la lenga de l’educacion e de l’administracion. Ara doncas, lo govèrn andorran ven d’impausar un nivèl minimal de catalan als futurs expatriats e als residents que vòlon renovelar lor permís de sojorn. D'unes poirián veire aquela mesura coma una barrièra suplementària a l’expatriacion en Andòrra, mas, pasmens, es motivada per la volontat de promòure una integracion mai prigonda dels novèls abitants de la societat andorrana, en protegissent e en preservant lo patrimòni lingüistic e cultural del principat.

Pels expatriats e futurs residents d’Andòrra, l'aprendissatge del catalan ven quicòm mai qu’una simpla exigéncia burocratica. Es puslèu una escasença de s'immergir plenament dins la vida vidanta, culturala e sociala del país. Un exemple de seguir.

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article