editorial
Bona annada, plan granada e acompanhada
L’an 2015 tocarà sa fin e dins qualques jorns començarà un an nòu. Es, doncas, un bon moment per desirar a totes los nòstres legeires de bonas fèstas e una bona annada, plan granada e acompanhada. 2015 es estat un an cargat d’accions de tota mena, amb d’eleccions compresas, e totes nos meritam un repaus, mai que mai en familha. De segur es un ivèrn pauc freg e amb pauc de nèu, fach que desmentís los qu’asseguran que lo cambiament climatic existís pas. Ça que la, plan segur, dins lo nòstre imaginari, serà coma totjorn un periòde de Calendas coma totes los autres. Cal solament una bona disposicion per passar de bonas fèstas e ensajar de manténer la patz familiala, mai que mai amb aquel oncle o aquel cosin qu’amb eles avèm totjorn de grandas diferéncias ideologicas. Paciéncia!
L’an que sèm a quitar es estat marcat pels atemptats terroristas de l’Estat Islamic, que n’avèm parlat fòrça en aqueste jornal. Al nivèl occitan, las regions son estadas modificadas sevèrament e lo nòstre país es uèi mai estraçat que jamai. Avèm vist cossí l’occitanisme institucional a obtengut de victòrias (coma la creacion de l’ÒPLO) e de reculadas (per exemple lo Partit Occitan es passat de cinc elegits a solament un). Al nivèl cultural, lingüistic e educatiu, la vitalitat del mond occitan es mai fòrta que jamai e, per l’opinion publica occitana e quitament francesa, es vist mai simpaticament que jamai. Calandreta clavarà l’an 2015 amb mai d’escòlas que jamai: 62 escòlas e tres collègis dins 18 departaments. I a agut tanben de marridas nòvas: la crisi de l’Estivada e la crisi del setmanièr la Setmana. Caldrà seguir aqueles dos cases atentivament per ajudar, per totes los biaisses possibles, a la subrevivença del festenal interregional de las culturas occitanas e del setmanièr occitan.
L’an que comença arriba tanben cargat d’enjòcs. Sens dobte, l’an 2016 deuriá èsser l’an de la desbranda de l’Estat Islamic; manca solament de volontat politica per o far. Deuriá tanben èsser un an de reflexion pels occitans, e fòrça, mai que mai, pels occitanistas. La reforma regionala, la pojada del Front Nacional e la descomposicion accelerada dels fixadors de la societat francesa, malbiaissudament combatuts per París amb una campanha de nacionalisme tricolor, meton lo país davant un caireforc e una oportunitat. Cal trabalhar per bastir un projècte nacional alternatiu, ambiciós e rasonable, capable d’atirar l’atencion e la complicitat de franjas significativas de la societat. Los còrses an marcat un camin, que fins ara semblava una utopia. Gràcias a eles existisson pas mai de pretèxtes coma “aquò es pas possible” o ben “aquò los occitans o comprendrián pas”. Deu finir lo paternalisme e deu finir lo desfachisme. La solucion, o sabèm ja, es en las nòstras mans. Avèm un an entièr per començar de chifrar e pausar las primièras basas.
L’an que sèm a quitar es estat marcat pels atemptats terroristas de l’Estat Islamic, que n’avèm parlat fòrça en aqueste jornal. Al nivèl occitan, las regions son estadas modificadas sevèrament e lo nòstre país es uèi mai estraçat que jamai. Avèm vist cossí l’occitanisme institucional a obtengut de victòrias (coma la creacion de l’ÒPLO) e de reculadas (per exemple lo Partit Occitan es passat de cinc elegits a solament un). Al nivèl cultural, lingüistic e educatiu, la vitalitat del mond occitan es mai fòrta que jamai e, per l’opinion publica occitana e quitament francesa, es vist mai simpaticament que jamai. Calandreta clavarà l’an 2015 amb mai d’escòlas que jamai: 62 escòlas e tres collègis dins 18 departaments. I a agut tanben de marridas nòvas: la crisi de l’Estivada e la crisi del setmanièr la Setmana. Caldrà seguir aqueles dos cases atentivament per ajudar, per totes los biaisses possibles, a la subrevivença del festenal interregional de las culturas occitanas e del setmanièr occitan.
L’an que comença arriba tanben cargat d’enjòcs. Sens dobte, l’an 2016 deuriá èsser l’an de la desbranda de l’Estat Islamic; manca solament de volontat politica per o far. Deuriá tanben èsser un an de reflexion pels occitans, e fòrça, mai que mai, pels occitanistas. La reforma regionala, la pojada del Front Nacional e la descomposicion accelerada dels fixadors de la societat francesa, malbiaissudament combatuts per París amb una campanha de nacionalisme tricolor, meton lo país davant un caireforc e una oportunitat. Cal trabalhar per bastir un projècte nacional alternatiu, ambiciós e rasonable, capable d’atirar l’atencion e la complicitat de franjas significativas de la societat. Los còrses an marcat un camin, que fins ara semblava una utopia. Gràcias a eles existisson pas mai de pretèxtes coma “aquò es pas possible” o ben “aquò los occitans o comprendrián pas”. Deu finir lo paternalisme e deu finir lo desfachisme. La solucion, o sabèm ja, es en las nòstras mans. Avèm un an entièr per començar de chifrar e pausar las primièras basas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"sostenguts per daus estats occidentaus" :los quals ? De verificar ? Emai qu'es segur i a tanben d'estats coma Turquia, Arabia e d'autres estats del canton que soscan a l'aprèp petròli ...
L'Institut d'Estudis Occitans-Aude
vos desira a totas e totes
una annada 2016 granada
ont culhirem avançadas novèlas
per nòstra lenga e per nòstra cultura
dins lo grand concèrt frairal de totes los pòbles
La Tèrra vira al revèrs ;
Ont son passats
Paratge, Amor,
Jòia e Pretz ?
L’ametlièr floris en ivèrn ;
Gèla sa flor
Sus lo devèrs.
Farem pasmens un ramelet
Que culhirem
Costat adret.
La Terra vira al revèrs ;
Per l’An que ven
La menarem !
Miquèl Decòr
Los atemptats terroristas de l'estat islamiste? Ai de mai en mai de dobte aquilh dessus. Los terroristes se servan de la religion islam per entrainar una guerra mondiala. Tomberei pas dins aquel traquenard e sostendrai la granda majoritat daus musulmans que consideran aqueus atemptats coma organisats per de las filieras terroristas sostengudas per daus estats occidentaus. L'estat islamiste seria tombat de lonja si avia pas 'gut lo sosten d'estats occidentaus (vente d'armas, achats de petroli..) e non pas per volontat politica.
L'umanitat s'en vai vers mai d'umanisme, mai de solidaritat, mai de coperacion mas las fòrças que volan maintener l'esclavatge son nombrosas e poderosas. La bathalha se passa au niveu daus euro e petro-dollars.
En perdant Occitania, França perd tot. Es per aquò que fai donar lo Front Nacionau per deviar lo problem de las lengas regionalas. Darrier i a daus interès financiers.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari