Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

entrevista

«Tradicion orau occitana, cançons hestives e dançables, mèdi rurau de montanha e empoderament femenin»

Cantadora

Alidé Sans a presentat son videoclip <em>Ara montanha</em>, un avançament de son album <em>Arraïtz</em> que sortirà aqueste mes de març
Alidé Sans a presentat son videoclip Ara montanha, un avançament de son album Arraïtz que sortirà aqueste mes de març

Al picar de mièjanuèch, entre dimècres e dijòus passats, l’artista aranesa Alidé Sans presentèt son videoclip Ara montanha, un avançament de son album Arraïtz que sortirà aqueste mes de març. Lo videoclip se basa sus una cançon tradicionala occitana que conta cossí una gojata decidís d’ignorar las menaças del marit —o del paire segon la version— e se’n va dançar a la montanha. Ne parlam amb Alidé Sans.

 

 

Un tribut ara mainada joganèra que totes auem laguens, mès que soent deisham de costat entà adoptar eth personatge dera mair o inclus d'auti personatges artificiaus entà encaishar en responsa ara pression sociau que patim

 

En aquesta escasença, la protagonista es una drolleta, e a l’encòp siás tu...

 

Auem escuelhut qu’era protagonista sigue ua mainada entà evidenciar mès eth hèt dera imposicion des limits des de ben joenes. Era petita, en un acte de valentia, trinque damb es convencions dera sua mair, un personatge apatic que sonque hè çò «corrècte» o lo que se demore d'era (ath madeish temps tanben a estat coibida des de joena, prauba) e decidís d’anar tara montanha a dançar. Aguesta decision li càmbie era vida, perque mès tà deuant serà era qui harà sonar era musica naut ena montanha. Ei ua liberacion personau. En videoclip i a un saut en temps, era mainada e jo èm era madeisha persona. Un tribut ara mainada joganèra que totes auem laguens, mès que soent deisham de costat entà adoptar eth personatge dera mair o inclus d'auti personatges artificiaus entà encaishar en responsa ara pression sociau que patim.

 

⁠Era defensa dera pròpria libertat, per dessús des limits convencionaus que se mos impòsen as hemnes, peth simple hèt d'èster hemnes

 

Quin es lo messatge que vòs transmetre amb aquesta cançon, e quin amb Arraïtz en general?

 

⁠Era defensa dera pròpria libertat, per dessús des limits convencionaus que se mos impòsen as hemnes, peth simple hèt d'èster hemnes. «S'em bat, qu'em bate, jo que m'i tornarei», e punt. Arraïtz ei composat des següenti ingredients: tradicion orau occitana, cançons hestives e dançables, mèdi rurau de montanha e empoderament femenin.

 

Remarcam un saut evolutiu fòrça naut dins ta carrièra musicala, d’un costat per la riquesa instrumentala e de l’autre per la reïnterpretacion e actualizacion de cançons tradicionaus coma ja o poguèrem veire dins Passat deman/Èran tres fraires. Que t’a inspirat a far aquel saut?

 

Era tradicion orau occitana ei un patrimòni ric e inacabable, des dera Mediterranèa enquia er era Mar Grana, des Aups as Pirenèus. Aguesti ans m'an permetut d’entrar mès en contacte damb tota aguesta riquesa, a trauès des concèrts qu'è anat hènt peth territòri e gràcies as persones qu'è anat coneishent que mantien viu aguest patrimòni. Açò a consolidat era mia prenuda de consciéncia sus era qüestion, e açò m’a encoratjada a tirar tà deuant aguest nau projècte.

 

Aqueste videoclip ten imatges fòrça grafics, d’emocion, de sororitat, de tendresa, de fòrça...

 

È d'arregraïr era direccion deth vidèo a Laura Cortés Joyanes, magnifica, e as dues actritzes principaus: era mainada, Arlet Baeza, e era mair, Carme Vila, que son ues bombes.

 

Arraitz se presentarà a Barcelona lo 10 de març; son previstas d’autras presentacions?

 

⁠Per ara podem anonciar era presentacion en Tarba eth 3 de mai, en La Gespe, e en Lhèida, eth 15 de junh, en Magnific Fest.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article