Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

L’UNÈSCO declara Bolívia país sens analfabetisme

Amb l’aplicacion d’un metòde cuban qu’a reüssit a allfabetizar mai de dètz milions de personas en America Latina

Bolívia es un país sens analfabetisme, çò a declarat l’UNÈSCO. L’organisme internacional assegura qu’a l’ora d’ara lo taus de mond que sabon pas legir ni escriure en Bolívia es d’un 3,8%. Per tant, es en dejós del 4%, qu’es lo lindal marcat per l’UNÈSCO per far una tala declaracion.
 
Lo viceministre de l’Educacion Alternativa, Noel Aguirre, a anonciat aquela declaracion “amb fiertat” del temps qu’a assegurat que “l’estat contunharà de trabalhar per arribar a las populacions residualas”. Aquò vòl dire que faràn d’esfòrces per alfabetizar mai que mai de personas de mai de 60 ans, çò rapòrta El Buen Diario.
 
Per eradicar l’analfabetisme, las autoritats bolivianas an aplicat un metòde nomenat “Yo, sí puedo” (Si que pòdi) fach en Cuba de la man de la pedagòga Leonela Relys a la demanda de Fidel Castro. Aquel metòde a capitat a alfabetizar mai de dètz milions de personas e es estat aplicat amb succès en de païses coma Argentina, Veneçuèla, Mexic, l’Eqüator, Bolivia, Guatemala, Nicaragua, Haití e Colómbia.
 
 
Alfabetizats en lors lengas autoctònas
 
De soslinhar que lo mond son estats alfabetizats en lor lenga mairala, o en la lenga qu’auràn causida. Bolívia es un dels païses que respècta plan lo plurilingüisme fins al ponch que totes los foncionaris son obligats, dempuèi lo 2 d’agost de 2015, de parlar almens una lenga autoctòna del país. Aital se complís la lei de 2012 que concedissiá un relambi de tres ans als foncionaris de l’estat per aprene almens una de las lenga originàrias d’aquel país sonat oficialament “Estat Plurinacional de Bolívia”.
 
 
Reconéisser e protegir totas las lengas


Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de 2012 un pas endavant per protegir sa diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, a l’escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
 
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, d’i recebre l’ensenhament, d’aver lor nom en lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats lors dreches, lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura qu’i apertenon.


 
Las lengas de Bolívia
 
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.


Segon lo recensament de 2001, un 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, representan lo 33,2 % de la populacion, del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües en una lenga originària son l’11,6%.

 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article