Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaComengeCoserans

Eths occitans enas guèrras mondialas

Ua edicion bilingua, acompanhada d’un CD àudio damb ua seleccion de testimoniatges en Coserans au près gents neishudas entram 1920 e 1945

Eth Ostau Comengés que venc de publicar, en partenariat damb era maison d’edicion tolosana Le pas d’oiseau, un libe-CD que s’apèra Les Couserannais racontent 39-45.
 
En realitat, que s’agish d’ua edicion bilingua, acompanhada d’un CD àudio. Qu’é ua seleccion de testimoniatges cuelhudis peths enquestaires deth Ostau Comengés a travèrs Coserans (era partida gascona d’Arièja), au près gents neishudas entram 1920 e 1945.
 
Aqueth libe qu’a donc un interès istoric —balhar era paraula nath monde qu’an conegut era 2a Guèrra Mondiala— e un interès lingüistic: hèr escotar eths diferentis parlars de Coserans, un gascon ath còp orientau, damb interferéncias damb eth lengadocian, e pirenenc. E que cau díguer que d’un parçan ath aute, que i a un tepèr de cambiaments!
 
Eth objectiu deth autor qu’é de balhar sens en aqueris eveniments tragics, ath còp tan pròishis e tan luenhs de nosauts, en tot partir de testimoniatges qu’an eth gran meriti de hèr passar emocions –paur, patiment, colèra, solidaritat, arríder, amor… – que permeten de balhar sens e de comprénguer eth çò que huc era vita deths coseraneses entram 1939 e 1945.
 
Que s’i parla deth depart deths soldats e dera debuta dera guèrra, deths absents (presoèrs e STO), era vita de tot dia pendent era Ocupacion, eths que s’amagavan, era resisténcia e era repression – era terribla jornada deth 10 de junh de 1944 – era fin dera guèrra en Coserans.
 
Que podetz comandar eth libe en tot contactar Eth Ostau Comengés, ath prètz de 15 èuros (ajustar 5 èuros se’u cau postar) en aquera adreça: Eth Ostau Comengés – Antenne du Couserans – Le Bousquet.
 
 
 
 
JPF

 
FERRÉ, Jean-Paul. Les Couserannais racontent 39-45. Edicion bilingua occitan-francés, libre e CD àudio. Le pas d’oiseau, 2019. 144 paginas. 15 èuros.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

ltrobat
5.

#3
E un punt Godwin, un!!

Lo Alibert n'ei pas jamei estat un modèle politic taus occitanistas.
Que tribalhè, dab d'autes, sus la grafia de l'occitan. Qu'ei per'mor d'aquò que vadó ua referencia dens lo maine de la linguistica occitana. Mes lo son tribalh linguistic n'a pas arren a véder dab lo son itinerari politic.

  • 0
  • 0
Alí Verd Bram
4.

#3 Fasiá la puta, sa femna. Sètz plan entressenhat ? E quant preniá ? Ont trabalhava ? Qui la sosteniá ?

Vos rapèli que d'un biais general, en Coserans coma endacòm mai, èra 90% los que sostenián lo governament de Petain, amic de Hitler, Mussolini, Franco, e de la nauta borgesia que plan mai li agradava la racalha ultradreitista que non pas los egalitaristas de l'esquèrra mai o mens revolucionària, minoritat politica que retrobavem plan sovent dins los movements de resisténcia.

E coma o diriá Qoelet : "Res de nòu jol solelh"…

  • 3
  • 0
Otto Von Schmidt Köln
3.

#2 Coma lo modèle dels occitanistas, Loís Alibèrt e sa puta de femna ?

  • 1
  • 6
Artur Quintana Font barcelona
2.

E tambén recuelh de testimoniatges dels collaborators de Cosserans?

  • 2
  • 2
Franc Bardòu
1.

Joan-Pau Ferré fa sempre de trabalh remarcable. Vos recomandi aqueste, coma los sieus autres.

  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article